La plaça de Catalunya recorda les víctimes del 17-A: «La mort de qualsevol home m'afebleix»

Les notes del Cant dels Ocells han obert l'acte de record a les víctimes del 17-A a la plaça de Catalunya, un any després de l'atac jihadista a la Rambla i Cambrils. La part central de l'acte l'han protagonitzat vuit joves de diferents religions, que han representat les setze persones que van perdre la vida als atemptats, i han llegit en les vuit llengües de les víctimes el fragment d'un poema de John Donne del llibre Devocions sobre situacions inesperades. «La mort de qualsevol home m'afebleix perquè estic lligat a la humanitat», recita el poema. El silenci i la solemnitat de l'acte només l'ha trencat un nombrós col·lectiu que ha fet constants proclames de suport al rei Felip VI i a Espanya, davant la indignació del gruix del públic. La música, però, ha tornat a emmudir la plaça per tacar un acte breu i senzill, però ple d'emotivitat.

El poema que ha centrat l'homenatge a les víctimes parla d'humanitat i de ciutadania, valors molt presents entre els barcelonins que aquest divendres han honorat les víctimes del 17-A: «Ningú és una illa, complet en ell mateix. Cada home és un bocí del continent, una part de la terra; si el mar se n'emporta una porció de terra, tota Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori, o la casa d'un dels teus amics, o la teva pròpia casa».

El text també parla de la mort que ara fa un any es va endur la vida de les catorze persones víctimes dels atemptats i de la necessitat de les persones de sentir-s'hi propers: «La mort de qualsevol home m'afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per a tu», recita el poema.

També hi ha fet referència la periodista Gemma Nierga, conductora de l'acte que ha aplaudit l'actitud de «responsabilitat i bondat» dels ciutadans després dels atemptats i que «defineix el sentit de les paraules civilització i ciutadania». «El que passa meu veí m'afecta a mi», assegura Nierga parafrasejant Jonh Donne.

Durant l'acte, els familiars de les víctimes han estat el principal centre d'atenció: «Barcelona us acull i us vol acompanyar en el dol. Qualsevol nit pot sortir un sol que ens escalfarà si estem junts, ens mirem i parlem. No deixarem d'acompanyar-vos perquè volem la pau però no volem la indiferència», els ha dit Nierga, que reconeix que el dolor que viuen aquestes persones és ara «irreparable» però espera que serveixi per «estimar més i millor».

Un paper cabdal durant els moments i dies posteriors al 17-A va ser també els dels cossos de seguretat i emergències, representats a les primeres files durant l'acte de la plaça de Catalunya. «Aquest també és un acte de reconeixement a una feina, esforç i dedicació «exemplar», ha recordat Nierga.

A més del Cant dels ocells amb què s'ha obert l'acte, els alumnes de les escoles de música de Barcelona també han interpretat quatre peces singulars per cloure l'homenatge: Imagine, de John Lennon; Somewhere over the rainbow, de The Wizard of Oz; Hallelujah, de Leonard Cohen, i Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, amb la que s'ha clos l'acte.

Sense pancartes i amb moltes banderes

En l'entrada del públic a la plaça de Catalunya, els Mossos d'Esquadra no han permès que la gent accedís a la zona on s'ha fet l'acte de record a les víctimes del 17-A a la plaça de Catalunya amb pancartes amb proclames polítics «per motius de seguretat». La policia ha convidat a aquells que volien entrar-hi a deixar els cartells a fora i recuperar-los a la sortida perquè «no s'ha requisat» aquest material.

Si que hi han accedit, però, moltes persones amb banderes, barrets i paraigües amb la bandera espanyola. La presència d'aquest col·lectiu ha generat algun moment de tensió abans de l'acte que no ha anat a més. Durant l'acte però, aquestes persones han fet continus 'visques' al rei i a Espanya, provocant que la resta de la plaça demanés silenci per respecte a les víctimes. Només la música, però, aconseguia fer tornar el silenci a l'acte d'homenatge a les víctimes.

Els crits més forts s'han sentit a l'entrada del monarca, que anava acompanyat de la reina i del president espanyol, Pedro Sánchez. Abans de l'acte, tots tres han saludat els familiars de les víctimes, els cossos de seguretat i les autoritats catalanes, com l'alcaldessa Ada Colau o els presidents del Govern, Quim Torra, i el Parlament, Roger Torrent. També s'ha donat una escena curiosa, quan el rei ha saludat Laura Masvidal, parella de Quim Forn, que també ha intercanviat algunes paraules amb la presidenta del Congrés, la popular Ana Pastor.