El Síndic diu que els ajuntaments no poden retirar llaços grocs indiscriminadament
Rafael Ribó demana a les administracions que regulin la simbologia en els edificis públics per establir criteris objectius
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat aquest dilluns a la tarda que la col·locació de simbologia política a l'espai públic no pot ser regulada pels ajuntaments, perquè suposa un exercici de llibertat d'expressió, excepte si es vulneren ordenances municipals, i sempre interpretant-les de la manera més restrictiva possible a favor de la llibertat d'expressió. Sobre l'ús de simbologia en els edificis públics, ha dit que cal regular-ne l'ús per no vulnerar la neutralitat de l'administració. D'aquesta manera, ha respost a diverses peticions que ha rebut en les darreres setmanes sobre la col·locació o retirada de llaços grocs, pancartes i altres elements a la via pública.
Segons el Síndic de Greuges, els ajuntaments poden regular l'ús de l'espai públic i el paisatge urbà però no pas l'exercici del dret de llibertat d'expressió ni el de reunió i manifestació. Com a drets fonamentals, aquests drets els regula una llei orgànica i només es poden limitar en els casos habilitats legalment. Qualsevol limitació en l'exercici d'aquest drets s'ha d'interpretar de manera restrictiva a favor de l'exercici del dret, diu el Síndic.
Les administracions locals poden actuar per «restablir el paisatge urbà dels espais públics i dels béns de domini públic en general, en el marc de l'aplicació de les seves ordenances de civisme, convivència i/o de protecció dels paisatge urbà, però no poden prohibir expressions públiques d'idees personals i col·lectives que es duen a terme en el marc de l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i del respecte dels drets de les persones i sense suposar l'alteració de l'ordre públic».
Quan la normativa reguladora de l'ús de l'espai públic i dels béns de domini públic, de civisme o de convivència limita elements de la llibertat d'expressió, «s'ha d'aplicar restrictivament, ponderant l'afectació dels béns jurídics protegits (neteja de l'espai públic i l'ordenació del paisatge urbà, per exemple) i sempre en favor de l'exercici del dret de llibertat d'expressió».
Pel que fa a l'ocupació de l'espai públic (voreres, places, vies, parcs o platges, entre altres), correspon les administracions locals o la Generalitat (per delegació de l'estat, en el cas del patrimoni públic marítim terrestre) la seva regulació amb l'objecte de «vetllar per fer compatible la necessitat (individual o col·lectiva) de fer un ús privatiu de la via pública amb l'interès general de poder gaudir lliurement de l'espai públic».
Sobre l'ús de façanes, balcons i altres elements exteriors dels edificis públics, Ribó diu que l'administració els pot fer servir com a «altaveus per exposar diferents símbols que s'identifiquen amb el suport o el compromís per a la defensa dels drets fonamentals o dels drets de minories vulnerables, i també per difondre missatges amb càrrega ideològica àmpliament acceptats per les majories polítiques, encara que no sempre de forma unànime, sempre que això es dugui a terme en un moment i un context determinats i sempre en el marc de la garantia dels drets de les persones».
Per això, recomana que es «reguli la utilització de les façanes i altres elements exteriors dels béns afectats a l'ús i als serveis públics, tenint en compte el que preveu l'article 65 del Decret 323/1983 a fi de poder disposar d'un marc jurídic amb criteris objectius per decidir sobre la legalitat de donar un ús o uns altres a aquests béns en funció dels casos concrets».
Respecte els treballadors públics, el Síndic diu que el personal de l'administració «té dret a la llibertat d'expressió amb el límit de no posar en joc la neutralitat i imparcialitat de l'administració. No hi ha un dret general d'aquest personal a fer servir les dependències dels edificis públics per expressar les seves idees o ideologies i, per tant, l'administració en pot regular l'ús, si s'escau, i limitar-ho a certs espais, com ara taulers informatius».
En relació amb el comunicat d'aquest dilluns del Defensor del Poble espanyol, la Llei orgànica 36/1985 estableix un deure de coordinació entre aquesta institució i el Síndic de Greuges que «s’hauria de manifestar amb l’intercanvi d’informació entre ambdues institucions, cosa que en aquest cas no s’ha produït». El Síndic reitera la seva disposició a la coordinació amb el seu homòleg estatal i recorda que ha emès diversos informes sobre drets i llibertats a Catalunya que han estat debatuts al Parlament.