Adrià Carrasco (CDR a Bèlgica): «Va ser instint de supervivència, vaig agafar unes vambes i uns pantalons i vaig marxar»

Adrià Carrasco, el membre del CDR d'Esplugues de Llobregat establert a Bèlgica, recorda que quan la Guàrdia Civil va trucar a la porta de casa seva el 10 d'abril passat, va tenir «una reacció instintiva». «Vaig agafar unes vambes i uns pantalons, el primer que vaig trobar, i vaig marxar», relata en una entrevista a l'ACN des de Brussel·les. El jove de 25 anys, acusat de terrorisme, rebel·lió i sedició, està «totalment» convençut de la decisió de marxar de Catalunya. «No em volia deixar sotmetre, és una justícia [l'espanyola] que no reconec i davant d'això l'opció va ser marxar i no deixar-me jutjar per una justícia que no és la meva», assegura. L'activista fa una crida a sortir al carrer però demana «responsabilitat» als polítics perquè siguin «conseqüents i obeeixin el mandat popular».»Molts polítics s'han mullat molt fins ara i per això estan aquí dalt exiliats, com jo, i per això s'ha de seguir fent, però com deia, hi ha d'haver una conseqüència política», exigeix. En aquest sentit, creu que el 2 d'octubre s'hauria d'haver declarat la independència «sense dubitacions».

«No podem aturar la mobilització al carrer, no ens podem aixafar per la por», diu afirmant que si ell fos a Catalunya aniria a les manifestacions i les accions com havia fet fins al dia 10. Per a Carrasco, no s'ha de «permetre» que hi hagi una sentència condemnatòria en la causa de l'1-O i és partidari «d'obrir les presons ja». «I si se'ls emporten a Madrid, defensar-los amb els nostres cossos si fa falta», afegeix.

El jove admet que l'exili és «dur» perquè ha hagut d'allunyar-se de la seva gent, la seva família i el seu barri «d'un dia per l'altre» però se sent «acompanyat i disposat» a lluitar. Confessa que en algun moment s'ha plantejat que podria haver-se quedat però manté que l'opció de marxar «ha estat la correcta».

En la conversa amb l'ACN, Carrasco recorda el dia que la Guàrdia Civil va presentar-se a casa seva. Ell encara dormia però va tenir temps de marxar i esquivar els agents. En aquell moment, explica, no tenia constància d'altres detencions però sabia que si havien vingut fins a casa seva a buscar-lo «l'acusació seria de terrorisme». «Normalment t'envien una ordre per anar a declarar», matisa.

Ja fora de casa, en els dies següents va anar sabent de la situació de la Tamara Carrasco, la membre del CDR de Viladecans detinguda i acusada també de terrorisme. «Vaig veure que aquí [a Catalunya] no estava segur i havia de marxar perquè estan totalment fora de si i era evident que no se'm tractaria justament», comenta sense especificar quin dia va arribar a Bèlgica.

«No és cert que la Tamara estigui en llibertat»

Preguntat per si no creu que podria ser a casa seva ara si no hagués optat per marxar, l'activista d'Esplugues, que està en contacte amb la Tamara, recorda que «no és cert» que la jove de Viladecans estigui en llibertat. «Està amb unes mesures cautelars desproporcionades i dignes d'una altra època», destaca. A més, segons ell el jutge encara no s'ha pronunciat «del tot» i la causa segueix a Madrid, a l'Audiència Nacional, fet que implica, segons ell, que els càrrecs inicials -ara rebaixats en el cas de la Tamara- no estan descartats.

Manté que va haver-hi «zero» violència

A l'Adrià Carrasco se l'acusa de terrorisme, rebel·lió i sedició per la seva participació en els talls de carretera i l'obertura de peatges que els comitès de defensa de la república van organitzar com a accions de protesta coincidint amb les operacions de sortida i retorn de la Setmana Santa.

Malgrat la greu acusació, però, ell manté que va ser allà «igual que molta altra gent». «No m'amago de res, podria haver estat jo com qualsevol altre, no tinc cap paper especial dins d'aquelles accions», explica negant cap tipus de violència. «Cap ni una, zero», sentencia. Desconeix si la policia o la Fiscalia disposa d'imatges d'ell d'aquells dies. «No en tinc constància, entenc que tenen alguna cosa», es limita a dir.

«El motiu pel qual em van venir a buscar a mi no el sé ni hi penso perdre gaire temps a esbrinar-ho, m'ha tocat a mi però aquí estic per lluitar-ho, per denunciar-ho i per seguir fent feina», afegeix. «Ells t'acusen del que ells vulguin, les actuacions són el de menys, volien dos caps de turc i ens van triar a nosaltres», repeteix.

Recorregut judicial

Carrasco compta amb la representació legal de l'advocat belga Christophe Marchand i Gonzalo Boye, que coordina també la defensa de Valtònyc i Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. Segons Marchand, el millor escenari pel seu client és que es rebaixin els càrrecs a desordres públics i el cas pugui passar a un tribunal català. Amb tot, tampoc no es descarta que la justícia espanyola emeti una euroordre contra l'activista, que de moment només té una ordre de cerca i captura a l'Estat.

«En cas que arribés l'euroordre l'hauríem de lluitar, com hem fet fins ara. Si sóc optimista, la veritat és que no, el panorama de la justícia espanyola està totalment podrit», assenyala. No obstant, diu que tampoc no li preocupa perquè el que ell vol és «seguir lluitant contra aquesta injustícia i seguir donant guerra». Tornar a Esplugues, ara com ara ho veu complicat, però hi ha un camí que fa que ho vegi més clar. «Si declaréssim la República catalana avui, jo agafo un tren i torno al meu poble», conclou.