Lesmes acusa els tribunals europeus d'interpretar de manera «unilateral» les euroordres

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha aprofitat la inauguració de l'any judicial per criticar les decisions dels tribunals europeeus que no han entregat per rebel·lió els processats a l'estranger. Segons Lesmes, han interpretat de manera «unilateral» preceptes jurídics que són «autònoms» provocant una «greu incertesa». «Aquestes decisions han provocat la generalitzada percepció d'una irremissible pèrdua de virtualitat de certs instruments de cooperació judicial», ha manifestat. A més, Lesmes ha lamentat els «atacs personals» a magistrats i ha retret que les crítiques a les seves decisions (com per exemple les resolucions de Llarena o la sentència de la Manada) no només vinguin de la societat sinó també de poders polítics. En aquest sentit, considera que és «censurable» en el marc de la «normalitat i del respectes institucional». Per això, ha recamat «responsabilitat i comprensió» a totes les institucions per vetllar per la independència dels tribunals.

Sobre Catalunya, també ha dit que quan la Constitució «resulta colpejada no es pot renunciar a defensar-se» i ha reconegut que, en l'efemèride dels 40 anys de la Constitució, l'Estat travessa per un dels «moments més delicats de la històrica recent». També ha dit que els atacs a la Constitució fan al poder judicial «més fort».

Ha assegurat que de «manera interessada» s'ha volgut devaluar la Constitució i s'ha intentat «erosionar» la legitimitat del poder judicial mitjançant accions «que excedeixen de molt la llibertat d'expressió o el dret a la defensa». Paraules que van dirigides a l'independentisme i també al procediment obert a Bèlgica contra el jutge Llarena.

Crític amb les euroordres

Des del Suprem consideren que els tribunals europeeus s'han «extralimitat» en la tramitació de les euroordres i que s'haurien de limitar a entregar els reclamats i no entrar a valorar els fets. En el seu discurs, Lesmes no ho ha passat per alt i ha dit que l'actuació d'aquests tribunals ha generat «una greu incertesa».

Segons Lesmes, s'han «desvirtuat» certs instruments de cooperació judicial que, «sobre la base de la confiança mútua haurien de ser el fidel reflex d'una comunitat de valors». Ha apuntat que, tot i les «dificultats», la justícia espanyola està «cridada a salvaguardar la Constitució».

També ha dit que la Constitució no pot ser «sinònim d'inamovilitat» però ha dit que cal respectar els instruments legals per modificar-la.

Independentisme i postveritat

A més, relaciona l'independentisme amb la «postveritat» i ha afirmat que l'actuació del poder judicial ha evitat danys majors. «Davant la postveritat, que persegueix la impunitat sota l'aixopluc aparent de la voluntat popular, els ciutadans han d'adonar-se de que la resposta del poder judicial s'encamina a evitar el dany que suposa desarticular ni més ni menys que tot un pacte de convivència intergeneracional», ha declarat. «Si la resposta no es produís l'efecte seria demolidor», ha afegit.

Interès mediàtic dels jutges

Lesmes també considera que en aquesta any hi ha hagut decisions judicials que han despertat «interès mediàtic sense precedents», com tot el que té relació amb la causa contra el procés o també la sentència de la Manada. En aquest sentit, creu que algunes manifestacions socials han desembocat en «atacs personals a magistrats», alguns animats no només des de sectors socials sinó també polítics, el que considera que és «preocupant».

«Davant d'aquestes situacions el Consell General del Poder Judicial ha actuat i seguirà fent-ho sense vacil·lacions en defensa dels jutges i magistrats», ha subratllat el president dels jutges.

Considera que hi ha hagut «visons esbiaixades i partidistes» que tenien com a únic objectiu «el descrèdit gratuït de l'estament judicial». En aquest sentit, ha fet una crida a la «responsabilitat i la comprensió» per part de totes les institucions perquè considera que és necessari per vetllar per la independència dels tribunals.