L'independentisme es concentra davant la conselleria d'Economia un any després del 20-S

Centenars de persones s'han concentrat davant la conselleria d'Economia aquest dijous al vespre, per commemorar els fets del 20 de setembre de 2017. L'independentisme ha secundat la mobilització de l'ANC i Òmnium sota el lema 'No ens aturarem!', un any després dels escorcolls a diverses conselleries del Govern i l'intent d'entrar a la seu de la CUP. Els manifestants han reclamat l'alliberament dels «presos polítics», especialment de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La justícia espanyola va apuntar l'any passat l'expresident de l'ANC i el líder d'Òmnium com els incitadors de les concentracions del 20-D davant d'Economia -amb unes 40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana- i, per tant, els causants que s'impedís que la secretària judicial i la Guàrdia Civil -en l'operació Anubis- poguessin realitzar amb normalitat els registres i detencions en busca de material i informació sobre l'organització de l'1-O. La gent ha rebut el president del Govern, Quim Torra, a la cruïlla entre Gran Via i Rambla Catalunya amb crits de «ni un pas enrere», en referència al seu Govern.

A la concentració -a la qual hi han assistit els tinents d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello i Jaume Asens- hi han predominat les estelades i pancartes que reclamaven l'alliberament dels «presos polítics» i els «exiliats». Els crits de «llibertat», «independència» i «fora la justícia espanyola» han estat els predominants durant la mobilització. L'acte ha començat poc després de les 19:30 hores amb els missatges d'àudio dels dos 'Jordis', previs al seu empresonament. Tot seguit, Paula Vall ha interpretat la cançó 'Que tinguem sort' de Lluís Llach. Just després a l'escenari s'ha projectat un vídeo de diverses personalitats com ara la portaveu del Govern, Elsa Artadi; el vicepresident, Pere Aragonès; els propis Llach i Asens; i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que han explicat com van viure el 20-S.

L'actor Pep Planas ha conduït l'acte des de l'escenari, que també ha tingut paraules per a tots els presos i «exiliats», mencions que han arrencat una vegada més el clam de «llibertat» entre els concentrats. Tot seguit s'ha projectat un nou vídeo amb imatges de Sànchez i Cuixart, just abans que l'exparlamentari cupaire David Fernàndez i la cuinera Ada Parellada llegissin una carta dels 'Jordis', escrita des de la presó de Lledoners. Al text han assegurat que veuen l'absolució com l'única sentència «justa» i demanen ajuda per explicar que no hi ha cap delicte. En un dels moments més emocionants del vespre, els concentrats han esclatat a cridar «llibertat» i «independència».

340 dies empresonats

Sànchez i Cuixart van ser els primers encausats en posar els peus a la presó i ja porten 340 dies privats de llibertat a l'espera de judici. La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va ordenar presó preventiva per a ells el 16 d'octubre i fins ara cap dels intents de la seva defensa per alliberar-los ha tingut èxit, tampoc quan la causa va passar a mans del Tribunal Suprem amb el magistrat Pablo Llarena com a instructor. Les defenses han aportat vídeos i testimonis per demostrar que van intentar fer de mitjancers amb la policia espanyola que registrava la conselleria i que van fer crides a la calma. Tanmateix, actualment estan processats per un delicte de rebel·lió i empresonats a Lledoners. Llarena també va frustrar la candidatura de Sànchez a president de la Generalitat i el va suspendre com a càrrec públic.

Un any després dels fets del 20 de setembre, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuen en presó preventiva a l'espera de judici, que s'espera que es celebri a finals d'any o al gener. La justícia espanyola els apunta com a responsables de les concentracions, d'incitar-les i d'impedir, doncs, que la secretària judicial i la Guàrdia Civil pogués portar a terme amb normalitat els registres i detencions en busca de material i informació sobre l'organització del referèndum de l'1-O.

Just dos dies després de les concentracions a la Conselleria d'Economia, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar una denúncia per demanar investigar per sedició els organitzadors de la concentració i ja apuntava directament cap als líders d'ANC i Òmnium.