Netflix estrena el 28 de setembre el documental 'Dos Cataluñas'
El llargmetratge es concep com una resposta a la «simplificació» i «manipulació» de la informació difosa l'1 d'octubre
El documental Dos Cataluñas s'estrenarà mundialment el 28 de setembre a Netflix amb subtítols traduïts a 42 llengües per «intentar desxifrar què passa a Catalunya» i explicar-ho no només al públic espanyol, sinó també al de «Sydney, Mongòlia o la Patagònia», ha expressat Gerardo Olivares, codirector del llargmetratge, en la preestrena. El documental aborda el conflicte al voltant de les eleccions catalanes del 21 de desembre, tot seguint els candidats en el seu recorregut per tota Catalunya, Brussel·les i fins a arribar a Estremera. Dos Cataluñas es concep com una resposta a la «simplificació» i «manipulació» de la informació difosa l'1 d'octubre, segons Álvaro Longoria, codirector del documental.
El llargmetratge, de gairebé dues hores de durada, es vertebra entorn de 85 entrevistes a personalitats com Carles Puigdemont, Inés Arrimadas, Raül Romeva, Miquel Iceta, Elsa Artadi, Jordi Turull, Marta Rovira, Xavier Domènech, David Fernández, Ada Colau, John Carlin, Raphael Minder, Iñaki Gabilondo o Pablo Simón. L'equip del documental ha revelat, a més, que els hagués agradat «entrevistar els polítics que estaven empresonats en aquell moment», però que malgrat les gestions que van dur a terme els va resultar «impossible». Tampoc van poder conversar amb l'aleshores vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè no van obtenir cap resposta a la petició.
Amb una audiència potencial de 130 milions d'espectadors a Netflix, Dos Cataluñas va ser concebut, segons els seus creadors, com una resposta al tractament que van fer els mitjans internacionals dels fets de l'1 d'octubre. «Ens vam adonar que no s'estava narrant bé què estava passant; hi havia molta manipulació i simplificació. Aleshores vam pensar que seria interessant buscar la manera d'explicar-ho amb profunditat», ha subratllat Longoria.
Un llargmetratge sobre el mapa polític català dels darrers mesos que està dirigit per un santanderí i un cordovès. «No som espanyols, hem viscut a l'estranger gran part de la nostra vida, i això ha fet que el nostre punt de vista a l'hora de fer el documental sigui més neutral», ha puntualitzat Longoria, afegint que d'aquesta manera han estat capaços d'«analitzar-ho tot sense la passió que té molta gent».
A la recerca de l'objectivitat
Ambdós directors coincideixen posant en valor la importància de la imparcialitat a l'hora de crear i rodar Dos Cataluñas. «Hem fet un gran esforç per incloure-hi tots els punts de vista i hem aconseguit no adoctrinar», ha recalcat Longoria. «Aquest documental no intenta dir-te 'has de pensar així', sinó 'això és el que està passant i tu veuràs què vols pensar'», ha reblat.
Fidels a aquesta declaració d'intencions i a l'afany de perseguir la neutralitat, els directors han remarcat que el títol del documental no significa que ells defensin l'existència de «dues Catalunyes», ja que «hi ha moltes Catalunyes i molts punts de vista diferents», en paraules de Longoria. Olivares ha apuntat, però, que segons el seu parer ara mateix «hi ha una fractura social que t'obliga a posicionar-te d'un bàndol o de l'altre» i comenta que «això de l'equidistància no està massa ben vist».
Després del rodatge, els directors coincideixen que no ha canviat la seva percepció respecte a Catalunya, però sí que els ha ajuda a entendre millor «què està passant i, sobretot, quin és l'origen de tot plegat», ha reflexionat Olivares. Per la seva part, Longoria ha expressat que com «no existeixen veritats absolutes», la resolució «d'aquest i de tots els conflictes polítics» consisteix en trobar «un punt intermedi».