Comín admet que la implementació de la República «potser no estava prou dissenyada» per a «un escenari de repressió»

L'exconseller de Salut, Toni Comín, admet que el Govern «potser» no estava prou preparat per implementar la República «en un escenari de repressió». «Accepto -i seria la meva principal autocrítica- que en tota l'estratègia que vam liderar des del Govern potser no estava prou dissenyat quina seria la gestió per implementar aquest mandat en un escenari de repressió», diu en una entrevista amb l'ACN un any després del referèndum de l'1-O. Segons ell, el Govern tenia «molt planificat» com volien que fos la «materialització» de la República en un escenari d'acord o negociació amb el govern espanyol. «Però un cop arriba el moment, hi ha una estratègia per implementar el mandat que és, per dir-ho d'alguna manera, un combat que el voldríem curt però que entenem que probablement serà llarg», afegeix.

«La convicció que la intensitat repressiva de l'estat espanyol se sortiria completament dels marges d'un estat de dret europeu, va començar sobretot -almenys pel que fa a mi- aquell dia», assegura sobre la violència policial en algunes escoles o ambulatoris per aturar la votació del dia 1. «Ens pensàvem que això seria una barrera que els costaria més de traspassar: destrossar la reputació de l'estat espanyol com estat democràtic, treure's la careta i vulnerar els drets civils de manera descarada», confessa. A partir de l'1-O, però, van «entendre» que no. «Va quedar clar que la seva reputació internacional els era igual», sentencia.

«Semblava que s'obria una porta»

En els dies posteriors a la votació, el Govern va declarar la independència i va suspendre-la de forma immediata -un fet que el mateix Puigdemont ha reconegut que va ser un «error»-. Comín accepta que «si hi va haver algun error seria aquest» però defensa que l'error va ser «en el sentit d'haver caigut en una trampa, la trampa que semblava que s'obria una porta per fer una mediació internacional». «Nosaltres sempre hem estat els adalils a resoldre-ho de manera dialogada [...]; a la que s'obre una porta diferent de la via unilateral nosaltres la intentem aprofitar i els dies previs al deu d'octubre semblava que aquesta porta s'obria», assenyala.

«Això es va demostrar ràpidament que no era així: vam suspendre la declaració i una setmana més tard empresonaven els Jordis», indica. «Vam jugar net i els altres no? Prefereixo equivocar-me per honest que no pas una petita victòria tàctica de trampes i de repressió, que és el que va tenir el govern espanyol», replica l'exconseller sobre la decisió del Govern.

Amb tot, el republicà no veu «contradicció» entre dir ara que el referèndum de l'1-O és un mandat «vigent» i alhora buscar el referèndum acordat. «És perfectament compatible, mentre no hi hagi un mandat millor el mandat és aquell», conclou. «Per tant, treballem per materialitzar el mandat però sempre estarem oberts a què aparegui el Cameron espanyol que ens digui que fem un referèndum acordat com el d'Escòcia», afegeix.

La jornada del referèndum

Comín recorda bé la seqüència d'aquell dia. Ell era a l'Escola Projecte, que a més de ser el centre on va votar era també l'escola on estudiava la seva filla quan vivia a Barcelona. Després de dedicar el cap de setmana a les activitats per mantenir les escoles obertes, organitzades en múltiples centres per pares i mares, va arribar el dia i amb aquest un contingent de 150 policies nacionals. «Està molt gravat ja, els vídeos on es veu com van entrar i es veu la resistència pacífica de la gent i com van rebentar la porta de l'escola a cops de mall, com es van intentar endur les urnes i com no ho van aconseguir, explica.

«Recordo sobretot això, estar al costat de la gent com un ciutadà més i gestionar de la manera més democràtica possible la indignació davant d'aquella violència repressiva». Més tard, com a titular de Salut va acostar-se a l'Hospital Sant Pau, on havia ingressat Roger Español, ferit a l'ull -que acabaria perdent- per una bala de goma. Al final del dia, Comín i la resta de membres de l'Executiu serien convocats a Palau, a la plaça Sant Jaume.

«L'octubre del 2017, amb la informació de què disposàvem en aquell moment a cada moment, les decisions de les quals vaig participar crec que serien les mateixes», apunta sobre la relació de decisions que van tant precedir com seguir l'1-O. Per exemple, assenyala estar «orgullós» d'haver decidit cessar els presidents de les empreses públiques i assumir-ne ell el càrrec per «protegir-los» i donar permís als treballadors del sector sanitari perquè poguessin votar en el referèndum tot i treballar aquell dia. Posteriorment, seria processat per la justícia espanyola en la causa de l'1-O per rebel·lió i malversació.

«L'1-O va ser una gran llavor immensa»

Per a Comín el referèndum va ser «una victòria rotunda i absoluta», no només per «l'astúcia logística de la gent». «L'u d'octubre van intentar que la gent s'espantés i se n'anés a casa i la gent va protegir les urnes i les paperetes amb el seu propi cos», recorda.

A més, per ell el referèndum va ser «una gran llavor immensa» sense la qual la República no seria possible. «Però les llavors perquè creixin s'han de regar i abonar i per tant tenim molta feina a fer encara», admet. En aquest sentit, assegura que des de l'1-O hi ha un combat «democràtic» i «pacífic» que s'està desplegant en els fronts judicial, institucional, civil i l'opinió pública internacional. Fronts en què, a parer seu, s'està avançant «moltíssim».

En el front judicial, Comín remarca les «victòries» obtingudes a l'hora de lluitar les euroordres si bé assegura que hauria preferit que la justícia belga entrés a tractar el fons de la petició en lloc de rebutjar-la per un defecte de forma. Per altra banda, destaca que en el front institucional l'independentisme va guanyar unes eleccions «impossibles» el 21-D i celebra que «el govern del 155 i la repressió» se n'ha hagut d'anar, un mèrit que atribueix en bona part al cas català.

També afirma que gràcies a l'1-O i la internacionalització posterior de la situació catalana, l'opinió pública europea està avui «més preocupada i menys disposada a contemplar passivament segons què» i que la gent ha «pres consciència que el grau de sacrifici que caldrà és molt més gran del que pensava». «Per tant, encara que en termes personals és duríssim pels companys que són a la presó o els que som a l'exili, políticament estem molt millor que fa un any», afirma.

Un any de l«'exili»

Comín té «clara» la decisió d'haver marxat perquè, assegura, era «impossible» guanyar la batalla judicial dins de l'estat espanyol. «Calia sortir fora perquè la batalla judicial es produís fora i guanyar-la on es pot guanyar, que és a Europa: a Bèlgica, Escòcia, Alemanya, a Estrasburg.... per tant jo a l'exili li veia també aquesta funció», diu.

Preguntat per com va ser la comunicació entre els diferents consellers i el president Carles Puigdemont prèvia a la decisió de marxar a Bèlgica, Comín remarca que els polítics al capdavant del Govern van concloure que tant optar per l'exili com per quedar-se eren dues opcions «políticament legítimes i útils». Partint d'aquesta base, la decisió va ser «personal». «El que sí que es va fer, diumenge al matí, va ser un compromís que un cop cadascú prengués la seva decisió el que faríem seria respectar-la sempre i mai ens les retrauríem entre nosaltres», puntualitza.

En aquest sentit lamenta que des de la justícia espanyola i alguns sectors es justifiqui la presó preventiva dels que estan tancats prenent com a precedent la seva marxa a l'estranger. «Estan a la presó perquè ho ha decidit de manera contrària al codi penal un tribunal que està abusant de la justícia penal. Ens volen culpar a nosaltres de les decisions d'ànima franquista que ha pres l'Audiència Nacional o el Suprem? En aquesta trampa no hi caurem», sentencia.

De cara al judici per la causa de l'1-O i una possible sentència condemnatòria, considera que la reacció ha de ser «en la lògica de la mobilització ciutadana, pacífica i no violenta» i es mostra partidari d'un «tres d'octubre llarg».

«L'acompanyament del partit ha de ser polític»

Per altra banda, l'exconseller d'Esquerra assegura que el partit «ha fet un gran esforç» per estar acompanyant-lo «a nivell humà». Amb tot, apunta que l'acompanyament «no ha de ser humà» sinó «polític». En aquest sentit, per exemple, destaca que ell va ser «insistent» que només s'havien de tornar les actes de diputat «imprescindibles» per a la investidura «per una qüestió ètica». «Això el partit ho entén i ho ha assumit molt clarament: una de les obligacions de les organitzacions polítiques és minimitzar els efectes de la repressió», expressa.

En la mateixa línia, Comín va defensar també la seva restitució com a conseller:. «Vaig ser molt insistent de dir: no regalem els cadàvers a l'adversari, donar la restitució és cedir davant d'un acte d'abús, de repressió i per tant nosaltres hem d'optar a la restitució».

A més, recorda que encara estan pendents de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei de la presidència. «Si el TC per algun miracle es comportés com el que és i deixés passar aquesta llei, que permet la investidura i l'exercici de president o conseller a distància, la nostra restitució s'hauria de produir de forma automàtica», adverteix.

El Consell de la República, en marxa «de forma imminent»

Des de fa uns mesos, el missatge del Govern ha estat el d'avançar amb dues potes, una a Catalunya i l'altra fora, on s'ha de crear el Consell de la República. Preguntat per quan es posarà en marxa l'organisme, Comín diu que «el que és segur és que ha de ser ara, al cap d'un any dels fets d'octubre» i vaticina que serà «imminent».

Una de les funcions més «prioritàries», explica, serà la de la «internacionalització» i tota aquella activitat, davant les institucions, en forma de diplomàcia civil o en el front intel·lectual, que permeti «incrementar el reconeixement internacional de la causa catalana».

De fet, segons Comín, «són molts els governs d'Europa que de cara endins estan escandalitzats amb la deriva autoritària de l'estat espanyol». «Hi ha bastants governs que comencen a entendre que la raó està del nostre cantó», apunta preguntant-se: «I el dia que en siguin 15 o 16 i considerin que la raó està del nostre cantó?».