Narcís Serra assegura que els augments de sou van ser acceptats per la Generalitat i el Banc d'Espanya

L'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra ha assegurat aquest dijous a l'Audiència de Barcelona que l'augment de sou de l'exdirector general Adolf Todó es devia al compromís contractual «d'acostar-se per etapes» a la mitjana de les retribucions dels màxims executius de les caixes d'estalvis catalanes. De fet, Serra ha dit que per primer cop a la història de l'entitat el sou del director general es va comunicar al consell d'administració, ja que anteriorment es pactava només entre ell i el president. A més, ha dit que l'augment dels sous va ser acceptat per la Generalitat i el Banc d'Espanya. Serra ho ha dit en resposta al fiscal, que l'ha interrogat durant prop de dues hores a l'inici del judici per administració deslleial.

Durant l'interrogatori, Serra ha defensat en tot moment que Caixa de Catalunya anava prou bé econòmicament abans de la crisi i es va avançar a la problemàtica del sector, reduint les inversions immobiliàries. Quan a principis del 2008 va arribar Todó al càrrec, procedent de Caixa Manresa, se li va prometre un augment de sou per equiparar-lo a la mediana, amb el mateix número de caixes per sota i per sobre, de les altres entitats catalanes. Per assolir aquest fort increment es va decidir fer-lo per etapes. No obstant, l'increment no consta al contracte de Todó, sinó només en els debats del consell d'administració i de la comissió de retribucions.

De fet, Serra ha dit diverses vegades que volien que Todó seguís a l'empresa i no se sentís «defraudat», ja que tenia «oportunitats» per marxar, i això el va fer pujar les retribucions que, segons el fiscal, podien arribar als 12 milions d'euros entre tots els conceptes, xifra que Serra ha considerat «prudent».

Abans que l'entitat desaparegués com a tal i fos rescatada pel FROB, Serra ha dit que va voler complir el compromís amb Todó. En tot cas, els sous es van comunicar a la Generalitat i al Banc d'Espanya, amb qui hi havia una «comunicació fluïda».

Tot i així, ha admès que algunes remuneracions del sector financer no li semblaven adequades. De fet, per fixar les indemnitzacions a alguns directius que deixaven l'entitat, Serra va demanar un informe extern per pagar «el mínim per no arribar als tribunals», ja que alguns d'ells portaven molts anys a l'entitat. Finalment, l'informe jurídic extern va permetre pagar indemnitzacions inferiors a les inicialment proposades pels propis serveis jurídics de l'entitat.

Sobre la situació de la caixa d'estalvis, Serra ha explicat que quan els números van començar a empitjorar el 2008 i el 2009, l'entitat es va fusionar amb Caixa de Manresa i Caixa de Tarragona, a finals del 2009. El 2010 hi va haver tres trimestres seguits de creixement del PIB, cosa que va fer pensar que la crisi ja havia passat, però el 2011 va arribar «la crisi més greu de l'últim segle i més forta que la del 2008».