Cuixart i Sànchez, un any privats de llibertat a l'espera de judici per «dirigir les masses» durant el 20-S

L'exlíder d'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, compliran aquest dimarts un any en presó preventiva. Les seves defenses han fet múltiples intents per fer valdre la seva actuació durant els registres del 20 de setembre com a principals líders de les entitats sobiranistes. Han insistit que no van protagonitzar cap acte violent i que van instar a la dissolució de la concentració a les portes de la Conselleria d'Economia. Cap dels seus intents, però, ha servit per aixecar la mesura cautelar i tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem sempre ha tombat qualsevol petició de llibertat. Porten 365 dies dormint entre reixes a les presons de Soto del Real i, des de l'estiu, a Lledoners. El magistrat Pablo Llarena els va processar per rebel·lió per «impulsar una massa de força» contra la policia i la comitiva judicial. En pocs dies la Fiscalia fixarà en els escrits d'acusació quina pena sol·licita per a ells.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser els primers encausats del procés en posar els peus a la presó i aquest dimarts es complirà exactament un any que estan privats de llibertat a l'espera de judici. La justícia espanyola els apunta com a responsables de la concentració del 20 de setembre a Economia, d'incitar-la i d'impedir, doncs, que la secretària judicial i la Guàrdia Civil pogués portar a terme amb normalitat els registres i detencions en busca de material i informació sobre l'organització del referèndum de l'1-O.

Les defenses han aportat vídeos i testimonis per demostrar que van intentar fer de mitjancers amb la policia espanyola que registrava la conselleria i que van fer crides a la calma i, fins i tot, van demanar a la gent que marxés a casa abans de l'hora prevista per posar punt i final a la mobilització que va aplegar 40.000 persones. Ells així ho han relatat de viva veu davant dels jutges de l'Audiència Nacional i el Suprem. Tanmateix, actualment estan processats per un delicte de rebel·lió i empresonats a Lledoners. El jutge instructor del Suprem Pablo Llarena també va frustrar la candidatura de Sànchez a president de la Generalitat i el va suspendre com a càrrec públic.

Reclamen l'absolució

Quan es complia el primer aniversari dels fets del 20-S, Cuixart i Sànchez van escriure una carta des de la presó de Lledoners on afirmaven que l'arxivament de la causa o l'absolució és «l'única sortida justa» al seu «embolic judicial». Els 'Jordis' també demanaven ajuda per explicar que no hi ha delicte en la seva causa ja que «no hi va haver violència», tal com defensen en l'escrit.

Coincidint amb el primer aniversari de l'empresonament, Òmnium i ANC han convocat per dimarts al vespre una concentració a Plaça Catalunya amb el lema 'Un any de vergonya, un any de dignitat'.

Lamela, primera en dictar presó preventiva

Just dos dies després de les concentracions a la Conselleria d'Economia, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar una denúncia per demanar investigar per sedició els organitzadors de la concentració i ja apuntava directament cap als líders d'ANC i Òmnium.

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela els va citar a declarar inicialment el dia 6 d'octubre i els va deixar en llibertat sense cap mesura cautelar a l'espera de tornar-los a cridar. Ho va fer el 16 d'octubre, quan ja tenia sobre la taula un atestat de la Guàrdia Civil sobre el 20 de setembre i que també incloïa l'1 d'octubre.

L'institut armat apuntava que els líders de les entitats sobiranistes havien «encoratjat les masses» durant la concentració. Juntament amb Sànchez i Cuixart, Lamela també va citar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana, que van quedar lliures amb mesures cautelars.

Després de prendre'ls declaració a l'Audiència Nacional, Lamela va fer seu el criteri de la Fiscalia, va decretar presó provisional per a Sànchez i Cuixart i els va enviar a Soto del Real.

En aquella interlocutòria, la llavors titular del jutjat central d'instrucció 3 (i recentment ascendida al Tribunal Suprem) va apuntar que tots dos van «dirigir les masses» per «evitar l'aplicació de la llei» i dificultar l'actuació de la policia espanyola que estava registrant la Conselleria d'Economia. A la resolució també recollia declaracions de Sànchez d'aquelles jornades com ara «que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa», o que tan ell com Cuixart van fer una crida a «la mobilització permanent» pujats a dalt d'un cotxe de la Guàrdia Civil.

Trasllat de la causa al Suprem

El 24 de novembre de l'any passat, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va acordar fer-se càrrec de la causa que fins llavors havia instruït a l'Audiència Nacional la magistrada Lamela i que afectava a Puigdemont i tot el Govern i els líders d'ANC i Òmnium. En canvi, es va mantenir en aquell tribunal la investigació a Trapero, Laplana i l'excúpula d'Interior.

En aquell moment, Llarena –que ja investigava Forcadell i els membres de la Mesa- va argumentar que en la mesura que el delicte de rebel·lió que s'investigava tenia diversos autors, calia que se'ls investigués a tots conjuntament. Considerava que hi havia una «connexió material inescindible» de la naturalesa dels fets que s'estaven investigant al Suprem en la causa relacionada amb el procés secessionista.

En aquell moment, doncs, els dos líders d'ANC i Òmnium -empresonats per un suposat delicte de sedició- van incorporar-se a una causa que estava oberta directament per un delicte de rebel·lió i malversació de fons públics.

Llarena veta Sánchez com a president

Després de les eleccions del 21 de desembre (convocades pel 155) i davant de la impossibilitat que Carles Puigdemont pogués ser investit, l'independentisme va consensuar que Jordi Sánchez (número 2 a JxCat) havia de ser el candidat, tot i estar a la presó. Fins llavors, Sànchez havia pogut delegat el seu vot com a diputat. Pel que fa a Cuixart, en canvi, no formava part de cap candidatura però, fins ara, s'ha mantingut com a president d'Òmnium.

No obstant això, el magistrat instructor va negar a Sànchez assistir al ple en dues ocasions. La primera, el 12 de març esgrimint l'argument de la reiteració delictiva. Posteriorment, la seva defensa –exercida pel lletrat Jordi Pina- ho va tornar a sol·licitar, afegint que sinó podia seguir la sessió per via telemàtica i recordant que el Comitè de Drets Humans de l'ONU havia emès una resolució que instava el govern espanyol a prendre mesures cautelars per respectar els drets polítics de Sànchez.

Llarena va donar un nou cop de porta a Sànchez, ja que considerava que si es convertia en president podia reiterar i «trencar l'ordre constitucional». Sobre la resolució de l'ONU, el magistrat va afirmar que «no era vinculant» per al tribunal i que, a més, no es donava cap «indicació concreta».

A més, el passat mes de juliol –un cop el processament ja era ferm- Llarena va suspendre de funcions Puigdemont i tots els diputats empresonats, entre ells Jordi Sànchez.

Processats per rebel·lió

El 21 de març, Llarena va processar-los per un delicte de rebel·lió. A la interlocutòria, el magistrat instructor va argumentar que tots dos havien usat la seva responsabilitat al capdavant d'ANC i Òmnium Cultural per mobilitzar «centenars de milers de seguidors» i «d'impulsar una massa de força» per fer front a la policia que «treballava per impedir el referèndum il·legal». Tota la seva responsabilitat se centra en els fets del 20 de setembre i pren com a base un informe elaborat per la Guàrdia Civil, el mateix cos que el dia dels fets va patir les conseqüències de la concentració.

Juntament amb Junqueras i Forn, són els dos únics processats que han estat des del principi en presó provisional ja que el jutge mai ha rebaixat les mesures cautelars imposades ni ha atès cap de les múltiples peticions de llibertat provisional a l'espera de ser jutjats. De fet, ells dos són els que porten més dies entre reixes.

Cuixart obre la via per al trasllat a Catalunya

La defensa de Jordi Cuixart va ser la primera que va presentar un escrit a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries demanant el trasllat a Catalunya un cop la instrucció per part de Llarena ja havia conclòs.

Al·legava que mantenir-lo allunyat de la seva família i el seu entorn vulnerava diversos drets fonamentals, entre ells el del seu fill d'un any. La petició es va fer el 23 d'abril i darrera seu seguirien els passos altres defenses, com la de Junqueras i Romeva. Finalment, Cuixart i Sànchez van arribar a la presó de Lledoners el 4 de juliol. I darrera d'ells la resta de presos preventius del procés que, fins que no se celebri el judici, estaran a presons catalanes.

Trasllat a Madrid per al judici

El judici del procés està previst, a priori, per al mes de gener. La Sala Penal encara ha de confirmar la conclusió de la instrucció feta per Llarena i enviar la causa a les acusacions perquè fixin per quins delictes els porten a judici i quina pena sol·liciten per a cadascun d'ells.

El judici podria durar uns dos mesos, amb sessions de matí i tarda. Això obligarà a traslladar tots els processats empresonats des dels centres penitenciaris catalans fins a presons de Madrid.