La fiscalia acusa Govern i entitats d'un «aixecament generalitzat, esquitxat de força, agressió i violència»

La Fiscalia del Tribunal Suprem creu que els acusats de rebel·lió eren «conscients» que hi podria haver violència en el procés d'independència i tot i així van seguir endavant amb els seus propòsits. De fet, els acusa d'un «aixecament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència», cosa que donaria base jurídica a l'acusació per sedició i fins i tot de rebel·lió. Segons el ministeri públic, la preparació d'aquest delicte es remunta a finals del 2012 i basa la suposada violència en els incidents del 20 de setembre del 2017, els 'escratxes' a hotels i seus de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i per les agressions als agents espanyols que van actuar als col·legis electorals l'1-O. A més, xifra la malversació de fons públics en prop de 3,1 milions d'euros, tot i que admet que algunes factures no es van arribar a pagar.

En un llarg escrit de 127 pàgines signat aquest divendres pels quatre fiscals que han intervingut en el cas, el ministeri públic fa un repàs de tots els fets que, segons ells, van conduir a la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre de fa un any. Tots els actes dels acusats, segons la fiscalia, són preparatoris o executors d'un pla preconcebut per aconseguir la independència de Catalunya «utilitzant tots els mitjans necessaris, inclosa la violència, valent-se de la força intimidatòria que representava l'actuació tumultuària desplegada per les grans mobilitzacions ciutadanes i l'ús dels Mossos d'Esquadra com un cos policial armat format per 17.000 efectius que acataria exclusivament les seves instruccions».

Així, l'actuació «convergent» de Parlament, Govern i entitats independentistes, sobretot l'ANC i Òmnium, buscava el reconeixement internacional i fer "pressió per obligar l'Estat a capitular". L'escrit es remunta al desembre del 2012 quan els líders de CDC i ERC d'aleshores, Artur Mas i Oriol Junqueras, van signar l'acord per la transició nacional, que va desembocar en la creació del Consell Assessor, la publicació del Llibre Blanc i el procés participatiu del 9-N del 2014. Ja des del 2013, recorda la fiscalia, hi va haver «incompliments palmaris dels mandats del TC» i el 2015 es va fer un «nou impuls» amb les eleccions plebiscitàries del 27-S amb la coalició de JxSí.

El 'full de ruta', delimitat en el document 'EnfoCATs', segons els fiscals, ja incloïa la mobilització social com a «eina imprescindible, canalitzada per l'ANC i Òmnium, i davant la reacció de l'estat es convertiria en últim terme en l'instrument coactiu més decisiu i eficaç per doblegar la voluntat de l'estat». De fet, també assegura que a partir del setembre del 2017 els líders independentistes van considerar que «ja no n'hi havia prou amb la desobediència i la legislació paral·lela, era necessari oposar-se, amb tots els mitjans a l'abast, inclosa la violència en un cas extrem, al compliment de les ordres judicials».

L'escrit intenta descriure l'actuació concreta de cada acusat i els divideix segons la seva funció. Deixa a banda el major Trapero i l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, encausat a l'Audiència Nacional, tot i que també critica l'actuació de la policia catalana.

Mesa i Govern

Pel que fa a la Mesa del Parlament, acusa els seus membres de ser «conscients» que incomplien el «deure d'inadmetre actuacions», tot i les múltiples advertències i requeriments del TC, «desoint-les, sabent que eren obertament inconstitucionals, de manera que donessin aparent cobertura jurídica al procés d'independència». Entre aquestes resolucions, destaquen la d'inici del procés constituent el 9 de novembre del 2015, la comissió d'estudi del procés constituent i l'aprovació de les seves conclusions, la resolució del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l'aprovació dels pressupostos del 2017 amb una partida per l'1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre i l'aprovació de la sindicatura electoral.

Pel que fa al Govern, també acusa els seus membres de ser «conscients» de la «notòria il·legalitat» que estaven cometent, per exemple amb el decret de convocatòria de l'1-O i l'aprovació, per part de Junqueras, del decret de normes complementàries del referèndum. Igualment, els acusa de tot i ser «plenament conscients de l'altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents com els del 20-S, van fer reiterades i contínues crides públiques a la mobilització ciutadana per anar a votar, protegir els centres de votació i evitar que la policia complís la missió de tancar els centres i decomissar el material electoral». «És una insurrecció patent, manifesta i exterioritzada contra l'ordenament jurídic establert», conclou.

Així, concreta que la tarda del 28 de setembre, la cúpula dels Mossos es va reunir amb Puigdemont, Junqueras i Forn i va comunicar als dirigents polítics que era «altament probable» que tres dies després hi hagués una «escalada de violència, amb brots importants d'enfrontaments». Els comandaments policials haurien assegurat que la seguretat només es podia garantir suspenent l'1-O, però tot i així, els polítics van seguir endavant i fins i tot haurien donat instruccions a la policia per facilitar la votació. «Els comandament van anteposar les directrius rebudes al compliment de la llei i el manament judicial», assegura la fiscalia.

Respecte la suposada malversació de fons públics, el ministeri públic la xifra en 3.075.300 euros, tot i que admet que algunes factures no es van arribar a pagar però sí que estan compromeses. En concret, es van gastar uns 900.000 euros en l'ús de locals electorals, 653.000 euros en tres campanyes de publicitat sobre la participació, 979.000 euros per a Unipost per repartir paperetes, cens i citacions de membres de les meses, 38.000 euros en cartelleria i 500.000 euros en acció exterior. Això es va fer «burlant els controls establerts en garantia de l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera de Catalunya». A més, recorda que tots els consellers hi estan implicats, ja que un acord de Govern del 7 de setembre deia que les decisions i actuacions es farien de forma col·lectiva i col·legiada i assumides de forma solidària.

Els Jordis i el 20-S

L'altra pota de la rebel·lió, i potser la principal, segons la fiscalia, va ser la ciutadania, mobilitzada per l'ANC i Òmnium. Això es va evidenciar el 20 de setembre, arran de les detencions i escorcolls de la Guàrdia Civil a diverses dependències de la Generalitat i en concret la Conselleria d'Economia. En les convocatòries públiques de mobilització es divulgaven els punts escorcollats i «emplaçaven la ciutadania a defensar les institucions catalanes, exigien a la Guàrdia Civil la posada en llibertat dels detinguts i instaven els catalans a mobilitzar-se», dient que les forces de seguretat «no podrien amb tots ells i havien declarat la guerra als que volien votar».

Descrivint els fets al voltant d'Economia, més desenvolupats en l'escrit a l'Audiència Nacional, la fiscalia explica que a les 10.30 hores del matí els manifestants havien rodejat l'edifici i «havien sotmès a la seva força la comitiva judicial». Assegura que l'edifici estava sota la protecció només de dos mossos, «que no van rebre cap reforç durant el dia» tot i el «setge» de 60.000 persones, una «massa que s'amuntegava fins a empènyer i gairebé enderrocar la porta en un ambient crispat i hostil». «Tot i els greus incidents i les reiterades sol·licituds de reforços policials, no es van enviar unitats especialitzades ni es va adoptar cap mesura per protegir la comitiva judicial», diuen els fiscals.

Segons l'escrit, no es va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial havia reclamat i no hi havia cap manera d'accedir a l'edifici que no fos per un estret passadís, que només permetia el pas en fila índia, i controlat per voluntaris de l'ANC. Així, la comitiva policial i judicial no va poder introduir a l'edifici els detinguts i tampoc en va poder sortir fins a altes hores de la nit i matinada. A més, els vehicles «van acabar devastats i destrossats per dins i per fora, incloses les armes».

Pel que fa al paper de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, expliquen que l'expresident de l'ANC «paradoxalment» va estar en contacte telefònic amb el major Trapero i va ser l'interlocutor de la mobilització davant dels agents, i «va imposar condicions» com obligar els agents a entrar i sortir a peu per dins del cordó de voluntaris de l'ANC o impedir que marxessin els vehicles policials.

Respecte els discursos que van fer davant la multitud, diuen que «tot i reivindicar el pacifisme, Cuixart també va apel·lar a la determinació mostrada en la guerra civil, usant l'expressió 'no passaran', i va reptar l'estat a acudir a decomissar el material del referèndum amagat en diversos locals». «Avui som desenes de milers de persones, demà serem centenars de milers allà on sigui, no dubteu que guanyarem la llibertat», va dir Cuixart, paraules que la fiscalia li retreu. A Sànchez li recriminen que digués que cap cos policial podria parar el referèndum i que fes referència a una «nit llarga i intensa». En conclusió, la fiscalia creu que els Jordis «van acceptar la deriva violenta que pogués produir-se en les mobilitzacions, en incitar a mobilitzar-se al carrer i a oposar-se a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil». «Les crides es van fer amb coneixement que les mobilitzacions desembocarien novament en actes violents», conclou l'escrit.

El paper dels Mossos l'1-O

Així, l'1-O es va voler celebrar «a qualsevol preu valent-se de la població civil», considera la fiscalia.

Sobre l'actuació dels Mossos, la fiscalia diu que les seves directrius «en realitat neutralitzaven per complet el compliment de l'ordre judicial» del TSJC. «Inexplicablement es van fer públiques, cosa que va servir de base per incitar la població a ocupar els centres abans» que arribés la policia catalana a les 6 del matí. Així, critica que es mobilitzessin només 7.000 agents, quan en una jornada electoral normal s'activen 12.000. A més, es van repartir de manera «ineficaç», ja que no es van prioritzar els centres de més votants, sinó que es va desplaçar una patrulla a cadascun dels més de 2.000 col·legis. «Gairebé totes les parelles de mossos van estar absolutament passives i sense intervenir, i alguna es va enfrontar amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir tancar el centre», assegura. De fet, diu que una de les «prioritats» dels agents catalans era informar sobre els moviments de les policies espanyoles.

«Les pautes d'actuació eren manifestament dilatòries i tolerants amb la votació, i es van incomplir deliberadament els acords de les reunions prèvies de coordinació amb les autoritats judicials», afirma. Per això, consideren que «l'auxili i la col·laboració dels Mossos va ser determinant per la celebració del referèndum i la producció dels greus successos que finalment van tenir lloc». «Lluny de complir el manament judicial al qual estaven inexcusablement obligats per imperatiu legal, van optar per subjectar-se a les directrius dels responsables polítics de la Generalitat, posant a la seva disposició tot el poder coactiu que representava un cos policial armat de 17.000 efectius», assegura.

Per això, quan la Policia Nacional i la Guàrdia Civil «van constatar fefaentment que els Mossos estaven incompliment de manera palmària l'ordre judicial, van rebre instruccions per desplaçar-se als centres de votació més importants, arribant-se a produir nombroses situacions de tensió, enfrontament i violència, davant l'actitud resistent i contumaç de centenars de persones que havien ocupat els centres». Va ser un «enfrontament violent i agressiu propiciat» per la ciutadania en oposar-se a l'actuació policial, assegura l'escrit.

De fet, «el mur humà va incloure actes d'agressió que van causar lesions, llançaments d'objectes com tanques metàl·liques i pedres, insults i resistència greu», que van causar 93 agents ferits. Del miler de votants ferits que va dir la Generalitat, la fiscalia creu que la xifra es va «manipular per magnificar la repressió policial», perquè, segons el ministeri públic, molts dels ferits comptabilitzats van ser per marejos o atacs d'ansietat, i no per cops policials. Només hi hauria hagut quatre ferits ingressats, dos lleus i dos greus, un per atac cardíac i un altre que va perdre l'ull per una pilota de goma policial. La fiscalia recorda que moltes de les actuacions policials estan sent investigades per jutjats catalans.

Ja després de l' 1-O, la fiscalia enumera diversos 'escratxes' i mobilitzacions de «fustigació» davant d'hotels que allotjaven policies o davant de comissaries. També esmenta 116 talls de vies fèrries i carreteres el 3 d'octubre i el 8 de novembre, la col·locació de barricades i el suport del Govern a la vaga general i l'aturada de país.

Sobre la DUI del 27 d'octubre, el ministeri fiscal assegura que no va ser una declaració «simbòlica», com diuen molts dels acusats, ja que la Generalitat tenia preparat per a la seva aprovació immediata «un paquet de normes que desenvolupaven el nou marc jurídic de la república, el desplegament d'estructures administratives i un pla per garantir que els Mossos assumissin la seguretat de totes les infraestructures i el control efectiu de tot el territori».