La Fiscalia acusa Trapero de tenir «capacitat investigadora i intimidatòria» i posar-se al servei dels independentistes

La Fiscalia de l'Audiència Nacional acusa els Mossos d'Esquadra i, per tant, el seu excap, Josep Lluís Trapero, i l'antiga cúpula d'Interior, Cèsar Puig i Pere Soler, de posar el cos «al servei dels plans independentistes». En l'escrit d'acusació, de 94 pàgines, els culpa «d'inacció» i d'haver dissenyat «de manera deliberada» un pla per evitar intervenir i aturar el referèndum i per «aparentar» que estaven actuant. Tot i no argumentar el perquè del canvi de sedició a rebel·lió, l'escrit recull que entre el 20 de setembre i l'1 d'octubre es van produir «fets violents» i parla també d'un «clima de tensió i d'enfrontaments susceptibles de generalitzar-se». Sobre la intendent Teresa Laplana (l'única acusada per sedició), la Fiscalia considera que va cooperar «de manera decisiva, conscient i intencionada» amb les finalitats dels independentistes.

L'escrit està signat pel tinent fiscal, Miguel Àngel Carballo, i pel fiscal de l'Audiència Nacional Pedro Rubira. Sol·licita 11 anys per un delicte de rebel·lió per a Trapero, Soler i Puig i 4 anys per sedició a la intendent Teresa Laplana.

La Fiscalia considera que Trapero, Puig i Soler es van «sumar al pla secessionista» i van posar «al seu servei» el cos dels Mossos d'Esquadra. En l'escrit d'acusació, apunta que els Mossos d'Esquadra van tenir «capacitat investigadora i intimidatòria a servei de l'organització i dels fins independentistes». I que la seva capacitat va ser «imprescindible» per acabar celebrant el referèndum. Així mateix, considera algunes actuacions com a «impròpies del cos», en el cas dels seguiments a Guàrdia Civil i policia espanyola.

En el mateix escrit, apunta que entre el 20 de setembre i l'1 d'octubre es van produir a Catalunya «fets violents sobre les persones i les coses, generant un clima de tensió i enfrontaments susceptibles de generalitzar-se».

Responsabilitats de cadascun

La Fiscalia acusa Trapero d'haver «dissenyat de manera deliberada» tot un pla (pla Àgora) per tal que els Mossos no haguessin de complir l'ordre d'aturar el referèndum. A més, l'acusen d'haver fet servir la seva autoritat com a cap dels Mossos per informar sobre les actuacions i les investigacions als líders independentistes.

A més, consideren que l'excap dels Mossos va actuar amb «inactivitat conscient» i que va evitar «posar fi al greu problema d'ordre públic» i, de retruc, va impedir que els registres del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia es fessin amb normalitat. Apunta, doncs, que no va preveure que es produirien «incident d'índole violenta».

En l'escrit, s'acusa Cèsar Puig de facilitar informació i alertar de l'actuació d'altres cossos policials de l'Estat desplegats a Catalunya per l'1-O. De Pere Soler determina que va donar «cobertura i protecció» a les persones implicades en l'organització del referèndum.

Sobre la intendent Teresa Laplana, la Fiscalia considera que va cooperar «de manera decisiva, conscient i intencionada» amb les finalitats dels independentistes, «impedint el desenvolupament de la diligència judicial», és a dir, dels registres del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia.

A l'escrit, el ministeri públic apunta que Laplana va anar informant als seus superiors i que era «plenament conscient» que calia que els Mossos intervinguessin i que s'havien de demanar reforços. També consideren que no va prestar l'ajuda que sol·licitava la Guàrdia Civil quan veia que els seus vehicles patien danys i que l'actitud dels manifestants «era cada cop més violenta». Considera que les 35.000 persones concentrades mostraven actitud «inequívoca de fustigació». I que va acceptar, sense qüestionar-les, les ordres de Trapero.

De la mateixa manera que ja recollia la interlocutòria de processament de l'Audiència Nacional, el ministeri públic creu que tots ells van facilitar informació als organitzadors dels referèndum i també els alertaven dels moviments dels altres cossos policials desplegats a Catalunya per a l'1-O. «La relació entre els alts càrrec dels Mossos i els responsable de l'independentisme es va manifestar de manera inequívoca», recull l'escrit.

Pla «ineficaç» per «aparentar»

En l'escrit s'acusa Trapero, Puig i Soler de bastir una estratègia per «aparentar» que estaven donant compliment a les ordres d'aturar el referèndum. «Van elaborar un pla fraudulent, deliberadament ineficaç», recull l'escrit. Els retreu que, amb la seva actuació, van fer que la resta dels agents del cos no actuessin i van promoure la «la inacció i la deixadesa de funcions».

En l'escrit s'apunta que la resistència als col·legis electorals es preveia que fos pacífica però «amb vocació d'oposició i resistència contundent».

També els acusen d'haver creat un sistema de comunicacions paral·lel al marge dels canals oficials per compartir informació i, en alguns casos, també moviments dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.