Buch i Lloveras asseguren al TSJC que els correus als ajuntaments eren per «escenificar el suport territorial» a l'1-O

L'expresident de l'ACM i conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras, han assegurat aquest dimarts al matí davant del magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els correus electrònics que van enviar el setembre del 2017 com a dirigents de les entitats municipalistes als seus ajuntaments associats eren per intentar «escenificar el suport territorial a l'1-O». Així, han explicat que les dues entitats, privades, van enviar una proposta de model de decret d'alcaldia per donar suport al referèndum i amb diversos cartells de propaganda electoral, però han recordat que cada ajuntament té plena autonomia per decidir si en feien cas.

Tots dos han declarat com a investigats per desobediència després d'una querella de la fiscalia també per malversació de fons públics presentada el setembre de l'any passat i que es tramita al TSJC perquè Buch, com a conseller, és aforat. Les declaracions han durat menys de mitja hora cadascuna i els investigats han respost les preguntes del magistrat instructor. El fiscal no ha fet cap pregunta, han explicat fonts jurídiques.

Les mateixes fonts han explicat que Lloveras ha explicat el mateix que al Suprem en el seu moment, i Buch ha anat en la mateixa direcció. En un primer correu del 6 de setembre, es proposava un model de decret d'alcaldia per donar suport polític a l'1-O, que cada consistori, dins de la seva autonomia local, podia assumir o no. Tots dos han recordat que les seves entitats són privades, que van enviar el correu des del compte corporatiu de les associacions i que ho van fer a tots els associats, que en el cas de l'ACM incloïa ajuntaments governats pel PSC o els comuns.

En un segon correu, només enviat per l'AMI, s'incloïa un informe dels Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT) que avalaven la legalitat del referèndum, i Lloveras ha recordat que aquest informe era públic.

El tercer 'mail' era simplement un 'link' a uns cartells propagandístics que cada ajuntament podia imprimir per promoure la votació, però se'ls recordava que la campanya electoral començava al cap d'uns dies. L'AMI, a més, va incloure un cartell a favor del 'sí' a la independència.

Tots dos han explicat també que no van rebre cap requeriment ni avís del Tribunal Constitucional, i que només va ser després del tercer correu, el 13 de setembre, quan tots els ajuntaments de Catalunya van rebre una notificació de la Delegació del govern espanyol a Catalunya on s'informava els consistoris que la llei del referèndum havia estat suspesa pel TC i que hi havia actuacions judicials en curs.

La defensa de Buch i Lloveras ha recordat també que el Suprem ja va arxivar aquesta investigació contra l'expresidenta de l'AMI, que va declarar a Madrid. En la seva interlocutòria de processament, Llarena va deixar Lloveras fora de la causa i va dictar el sobreseïment lliure per a ella. També el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona va rebutjar assumir el cas.

El TSJC va admetre a tràmit la querella de la fiscalia, però només per desobediència, i va acordar citar-los a declarar com a investigats, encara que sense fixar una data, a l'espera que la resolució fos ferma. El febrer passat, quan el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja havia assumit la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, el TSJC li va remetre la investigació sobre Buch i Lloveras, per evitar «resolucions contradictòries» i possibilitar «la investigació i enjudiciament conjunt» del cas relatiu al procés sobiranista. Però Llarena va rebutjar la seva competència per investigar-la i, a més, va decretar el sobreseïment lliure de Lloveras, que va arribar a declarar a Madrid.

Segons l'exposició raonada que el magistrat instructor de la Sala Civil i Penal del TSJC Jordi Seguí va enviar a Llarena, a les 23.31 hores del 6 de setembre, minuts després d'haver-se aprovat la llei del referèndum al Parlament, Lloveras i Buch van enviar un correu electrònic des de les seves entitats als seus ajuntaments associats on se'ls indicava que podien procedir a confirmar la disponibilitat de locals de votació, i els facilitaven un model de decret d'alcaldia per mostrar el seu suport polític al referèndum.

Tot i la suspensió del referèndum per part del Constitucional, el 10 de setembre Lloveras va enviar un altre correu als associats amb un informe elaborat pel col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l'1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l'actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana.

El 12 de setembre, Lloveras i Buch van enviar un tercer correu amb el nom de 'Material de campanya pel Referèndum de l'1 d'octubre', que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i, en el cas de l'AMI, un que demanava el vot afirmatiu.