Confirmen el processament dels tres jihadistes detinguts pels atemptats de Barcelona i Cambrils

El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu ha rebutjat els recursos de les defenses i les acusacions particulars contra l’escrit de processament dels tres detinguts pels atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 i 18 d’agost del 2017. Ha confirmat d'aquesta manera l'escrit del 10 d’octubre, on atribueix delictes d'integració a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i estralls en grau de temptativa a dos d'ells, i de col·laboració amb organització terrorista per al tercer. Ho ha fet en una interlocutòria on rebutja els arguments de les defenses contra les imputacions, però també les peticions de les acusacions particulars, que volien que el processament no es limités a aquests tres delictes, i se’ls perseguís pels 16 assassinats consumats i 140 assassinats en grau de temptativa.

En primer lloc, el jutge desestima el recurs de la defensa de Mohamed Houli Chemlal (ferit a l'explosió de la casa d'Alcanar) i Driss Oukabir (detingut a Ripoll) mitjançant un escrit on assegura que existeixen «indicis raonables de criminalitat» contra els processats. També pel que fa a Said Ben Iazza, detingut a Vinaròs després dels atemptats com a facilitador del material dels explosius. Tots tres pretenien rebaixar les acusacions. Són els únics que estan en presó preventiva ja que la resta d'integrants de la cèl·lula van morir o a l'exposició d'Alcanar o abatuts pels Mossos.

En segon lloc, Andreu rebutja també els recursos de les de les set acusacions particulars que pretenien ampliar el processament per 16 delictes d’assassinats terroristes i 140 assassinats en grau de temptativa. Les acusacions adduïen que hi ha prou indicis per atribuir als tres processats responsabilitats pels atemptats de Barcelona i Cambrils, i no només delictes de pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i estralls en grau de temptativa. Segons les acusacions, tots tres van cometre actes decisius per a la comissió dels atemptats, també Said Ben Iazza, de qui demanaven considerar un integrant més de la cèl·lula.

Andreu, però, rebutja aquests arguments i manté que les diligències no permeten deduir de manera racional i fonamentada que cap dels tres processats participessin dels atemptats. Segons el jutge no se’ls pot imputar els assassinats en base a «elements subjectius i conclusions no fonamentades en dades fàctiques i objectives».

Ho fa basant-se en el relat de fets que consta a l’escrit de processament, que considera provat que l’objectiu de la cèl·lula era «cometre diversos atemptats mitjançant l’ús de l’explosiu que estaven fabricant a un habitatge de la localitat d’Alcanar, a Tarragona», però que recull que l’explosió que es va produir el 16 d’agost «frustra i impossibilita seguir endavant» i suposa la mort del líder del grup, Abdelbaki Es Satti.

Segons el jutge, malgrat les peticions de les acusacions, no hi ha indicis que els processats participessin en els nous plans de la cèl·lula a partir d’aquella explosió. També pel que fa a Said Ben Iazza, a qui segueix considerant només col·laborador voluntari de la cèl·lula terrorista, però no integrant del grup.