El TSJC no investigarà Pere Aragonès per l'1-O però sí Josep Maria Jové
El tribunal veu indicis de malversació, desobediència greu i revelació de secrets en l'exsecretari general d'Economia
La Guàrdia Civil deté el secretari general de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, Josep Maria Jové
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat investigar el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, per un delicte de desobediència per l'1-O, tal com li havia sol·licitat el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització del referèndum. Com la fiscalia, el tribunal no veu indicis delictius comesos per Aragonès en l'exposició raonada que li va enviar el jutjat. En canvi, el TSJC sí ha acordat investigar qui va ser secretari general de Vicepresidència i Economia en l'etapa d'Oriol Junqueras, Josep Maria Jové, que és diputat al Parlament i, per tant, aforat. El tribunal veu prou indicis per investigar-lo per malversació de fons públics, desobediència greu i revelació de secrets.
L'exposició raonada enviada pel jutjat 13 demanava al TSJC que investigués Aragonès per un presumpte delicte de desobediència. El jutjat exposava que l'aleshores secretari d'Economia va ser advertit el setembre del 2017 d'una provisió del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia el decret de convocatòria del referèndum, on se l'avisava del seu deure «d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa» o «d'iniciar o tramitar» qualsevol actuació que permetés la preparació o celebració de l'1-O, advertint-lo que podia incórrer en responsabilitats penals.
El TSJC conclou que el jutjat no detalla els actes que hauria «fet o omès» Aragonès «per sostenir la realització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 suspès pel TC», fet que «impedeix acceptar, per ara la seva investigació». El tribunal deixa la porta oberta a que en el transcurs de la instrucció apareguin «elements probatoris» que justifiquin una decisió diferent.
En el seu informe, la fiscalia ja va concloure que no veia de moment indicis suficients per investigar Aragonès i va considerar que el jutjat d'instrucció 13 no havia aportat prou indicis.
En canvi, el ministeri públic sí que va demanar que s'investigués el diputat d'ERC Josep Maria José, investigat fins ara pel jutjat 13. De fet, va ser un dels detinguts en l'operació policial ordenada pel jutge el 20 de setembre del 2017.
El tribunal sí ha admès investigar Jové pels possibles delictes de malversació de fons públics, revelació de secrets i desobediència greu. La Sala remarca que en aquest moment processal només ha verificat si l'exposició raonada del jutjat 13 recull conductes que podrien ser delictives, "no prejutjant" no tan sols «la probabilitat de la comissió dels fets».
Entre els indicis que el TSJC creu que relacionen Jové amb l'organització del referèndum i el presumpte «full de ruta» per assolir la independència «per la via unilateral» hi ha la seva participació en un «comitè executiu de l'entramat» que hauria estat creat pel Govern i altres actors des del 2015. «Això hauria exigit, per comptar amb garanties d'èxit, la prèvia creació d'estructures administratives que garantirien el funcionament del nou ens, la desconnexió amb l'estructura de l'Estat i l'assumpció de la desobediència que necessàriament totes aquestes operacions haurien d'implicar», afegeix el tribunal en la seva interlocutòria.
També creu que Jové va tenir una «eventual responsabilitat» en l'organització de l'1-O, pel qual, segons el relat del jutjat 13, «es van invertir directament o mitjançant persones interposades fons públics» o es va comprometre despesa «per una suma encara per determinar».
El tribunal també veu indicis d'una «utilització il·lícita del fitxer de dades personal de la població de Catalunya amb què comptava l'Idescat». S'hauria fet a través de la signatura d'un conveni «sobre el tractament del fitxer de dades de caràcter personal del registre de participació en consultes populars no referendàries i uns altres formes de participació ciutadana», en el qual «s'autoritzava l'Idescat perquè amb periodicitat trimestral remetés al Departament de Vicepresidència les dades del fitxer del registre de població de Catalunya per a la gestió i actualització d'aquesta dades per mitjà d'una connexió informàtica segura».
L'Idescat hauria lliurat aquest registre amb referència a l'1 d'abril del 2017 «per ser utilitzat per a la celebració del referèndum» i als fitxers hi haurien accedit «múltiples persones, ja que amb ells es van confeccionar les llistes d'electors adscrits als col·legis electorals, el nomenament de càrrecs per a les meses electorals i targetes censals pel referèndum suspès, i els sistemes informàtics de votació», segons recull la interlocutòria.
El TSJC també creu que Jové tenia «coneixement» que «les iniciatives parlamentàries i governatives que poguessin emparar una ruptura unilateral» havien estat declarades inconstitucionals i nul·les per part del TC, ja que havia estat requerit i se li advertia del «deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa».