Sànchez i Turull anuncien que la vaga de fam serà indefinida: «No ho fem contra ningú, sinó per remoure consciències»

Jordi Sànchez i Jordi Turull faran una vaga de fam indefinida que no va «contra ningú» sinó que busca «remoure consciències». Així ho ha avançat l'advocat Jordi Pina en un escrit en què els presos justificaven la decisió per reclamar un Tribunal Constitucional «imparcial i diligent» que no obstaculitzi de manera «injustificada» els vuit recursos d'empara pendents de resoldre. Una mesura que, asseguren, els «bloqueja» la possibilitat de recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans, on actualment «dipositen la confiança». El president del Col·legi de Metges, Jaume Pedrós, ha alertat del «potencial risc» d'una vaga de fam sobre la salut dels interns, no només quan estigui més avançada sinó «des del seu inici».

Els mateixos Jordi Sànchez i Jordi Turull han anunciat l'inici de la vaga de fam en una piulada, una decisió que prenen «amb tota la força i la dignitat d'una acció emparada en la no violència». En aquest sentit, asseguren que era una de les «poques propostes legítimes» que la situació d'empresonament els permetia tirar endavant.

Els dos presos han denunciat en el text que ha llegit el seu advocat el bloqueig «imposat pel TC» per recórrer a la justícia europea, una circumstància que assegura que pot comportar «perjudicis i danys irreparables» als drets fonamentals.

Concretament, han precisat que els recursos d'empara admesos per l'alt tribunal no superen entre l'% i l'1,5%, mentre que en el seu cas els han acceptat tots «per, posteriorment, no resoldre'n cap». El primer recurs d'empara es va presentar el 22 de novembre del 2017, «fa més d'un any».

«No demanem al TC cap tracte de favor, però no acceptem una dilació injustificada. No demanem que determinin al nostre favor sinó que es desbloquegi, s'admeti o es desestimi», han reflexionat en la carta.

No renuncien a un judici «just»

Amb tot, Sànchez i Turull asseguren que «no renunciaran mai a un judici just», una reclamació que en aquests moments està «més viva que mai», però que és a Europa on esperen «rebre justícia». «Com més s'endarrereixi l'accés al TEDH, més s'endarrerià la recuperació de la llibertat», han precisat.

Els presos també demanen «l'atenció i el suport» dels «demòcrates de Catalunya, Espanya, Europa i el món», i els conviden a «preservar» en l'actitud cívica i pacífica a través dels actes en solidaritat als presos i exiliats del procés. Alhora, han agraït la solidaritat de tots els tothom que se senten «interpel·lats» en la defensa efectiva de drets i llibertats i demanen que la vaga de fam «no alteri la celebració del Nadal».

En la roda de premsa, Jordi Pina ha explicat que no ha «aconsellat ni desaconsellat res» i que desconeix si altres presos iniciaran una protesta similar. Preguntat sobre el seu altre client, Josep Rull, ha precisat que «no ha dit que no farà vaga»: «potser Rull la farà més endavant, no ho sé».

Padrós assegura que és una decisió «raonada i lliure de coacció»

Padrós, metge personal dels dos presos, ha explicat que va ser requerit per Turull i Sànchez sobre aquesta qüestió i ell ja els va advertir dels riscos que una vaga de fam té per a la salut. «Com més dies portin de vaga els riscos per a la salut són més grans, però els riscos comencen ja amb l'inici de la vaga», ha apuntat el facultatiu, que ha remarcat que caldrà intensificar els controls de salut progressivament.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona també es va assegurar que Turull i Sànchez havien pres aquesta determinació de manera «raonada i lliure de coacció», i que era una decisió «individual i fonamentalment lliure».

Comissió d'experts

També ha constatat que, tot i que hi ha presos comuns que han fet vagues de fam durant alguns dies, aquesta decisió «no té precedents» des de la transició. Per tot plegat, ha anunciat la creació d'una comissió d'experts presidida pel president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona, Josep Terés. Els seus membres seran experts en la gestió d'aquest tipus de situacions des del punt de vista de la salut, ètic i jurídic. El seu objectiu serà documentar i informar els mitjans, els responsables polítics i la ciutadania sobre les obligacions ètiques que tenen els metges que han d'atendre aquests interns. També donaran suport a l'equip assistencial de Lledoners i vetllaran perquè no pateixin cap tipus de coacció.

En aquest sentit, Padrós ha apuntat que el metge ha de mostrar un «respecte escrupolós» a la decisió del vaguista, al marge de si la comparteix o no.

Pel que fa a la durada de la vaga, no ha volgut avançar esdeveniments. Sí que ha reconegut que un trasllat a Madrid per assistir al judici seria una «dificultat», i ha afegit que «no s'han descrit casos de supervivència més enllà del mes i mig o els dos mesos». «Però són situacions que jo espero que no hi arribem», ha insistit.