El Constitucional impedeix que el Parlament pugui declarar que té la independència com a objectiu
Declara per unanimitat «inconstitucionals i nuls» els punts que aposten per per culminar la independència per vies democràtiques, objectius de la resolució del 9-N
El Constitucional impedeix que el Parlament pugui declarar que té la independència com a objectiu
El ple del Tribunal Constitucional ha declarat per unanimitat «inconstitucionals i nuls» els punts 1, 2 i 3 de la moció del Parlament de Catalunya del 5 de juliol del 2018 que reiterava els «objectius polítics» de la resolució del 9-N. Els magistrats deixen sense efecte d’aquesta manera el contingut principal d’una declaració d’intencions polítiques en què el Parlament ratificava la seva «ferma voluntat» de «dur a terme les actuacions necessàries» per «assolir i culminar la independència de Catalunya» per «vies democràtiques i no violentes».
La decisió del TC es notificarà mitjançant una sentència que es donarà a conèixer en els pròxims dies. La resta dels punts d’aquella moció, on el Parlament instava el govern a fer efectiu el contingut de diverses lleis suspeses pel propi TC, han quedat vius.
Els magistrats ha acordat «estimar parcialment» la que va ser la primera impugnació presentada pel govern de Pedro Sánchez contra una moció aprovada al Parlament. El text reiterava la voluntat de la cambra de complir els objectius de la resolució del 9-N, que ja havia estat prèviament suspesa pel propi TC a instàncies de l’anterior executiu de Mariano Rajoy.
Deixen sense efecte els tres principals punts del text. El primer denunciava la «judicialització i persecució» mitjançant el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i la fiscalia d’actuacions que eren fruit del «mandat democràtic» del Parlament, i ratificava la «ferma voluntat» de la cambra catalana «de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades» per «assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya»
El segon punt reiterava els «objectius polítics» de la resolució del 9-N –ja suspesa pel TC anteriorment- que marcava «l’inici del procés polític a Catalunya» per a la creació d’un «estat català independent en forma de república», com a conseqüència dels resultats electorals del 2015 i «legitimats» aleshores «pels resultats del referèndum de l’1-O i les eleccions del 21 de desembre del 2017».
Al tercer punt també declarat inconstitucional el Parlament reiterava la «defensa del dret a decidir i de l’autodeterminació» i refermava «el compromís d’assolir aquests objectius polítics per vies democràtiques i no violentes».
Els magistrats han desestimat la impugnació sobre altres punts del text, de manera que queden vius els articles 4, 5 i 6 de la moció que apostaven per fer efectiu el contingut de 13 lleis suspeses pel TC, com la llei d’igualtat entre homes i dones, la de canvi climàtic o la de la pobresa energètica.