La Generalitat abandonarà el FLA el gener de 2019
Aragonès confia en aprovar els pressupostos i descarta eleccions: «No em resigno a una pròrroga tot l'any»
La Generalitat abandonarà el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) el gener de 2019. Així ho ha anunciat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en una entrevista a l'ACN. El conseller d'Economia ha assegurat que Catalunya avança cap a la «sostenibilitat financera» i que, a partir d'ara, s'acollirà al Fons de Facilitat Financera, com a pas previ per a finançar-se als mercats. Aragonès ha assegurat que aquesta decisió és un «senyal de la salut financera» de l'administració. D'altra banda, el vicepresident confia en aprovar els pressupostos de la Generalitat, a la vegada que ha descartat eleccions anticipades: «No em resigno a una pròrroga tot l'any».
En declaracions a l'ACN, Aragonès ha sentenciat que el canvi del FLA per al Fons de Facilitat Financera donarà a Catalunya «més llibertat» davant un Estat que «sempre ha utilitzat aquesta qüestió per rescentralitzar políticament». El vicepresident ha detallat que aquest pas és gràcies a la «bona feina» anterior per ajustar els comptes al dèficit, reduir el desequilibri i els terminis de pagaments a proveïdors. Aragonès ha apuntat que el canvi arriba després d'una resolució a favor per part del ministeri d'Hisenda de fa unes setmanes. Fonts de la conselleria han explicat a l'ACN que, el més rellevant, és que a partir d'ara canviarà el control econòmic sobre la Generalitat.
Pressupostos 2019
Pel que fa als comptes del Govern, Aragonès s'ha mostrat convençut que els pressupostos es podran aprovar tard o d'hora. Després de rebutjar que hi pugui haver eleccions anticipades al Parlament, el vicepresident ha afirmat que no es resigna a una pròrroga tot l'any: «No contemplo en cap cas l'escenari de no tenir els pressupostos», ha asseverat, tot i que la Generalitat començarà el 2019 sense uns comptes nous.
El conseller d'Economia ha defensat que s'està treballant en uns «bons» pressupostos pel país, que corregeixen «molts dels dèficits» que hi havia abans en matèries d'ensenyament, seguretat, salut, emergències o noves inversions i la recuperació de l'espai de 0-3 anys, de manera que «no hi hauria d'haver forces progressistes que no participessin de l'acord». Així, confia que PSC-Units i CatECP acabin donant llum verda als comptes.
Sobre la CUP, lamenta que els anticapitalistes es neguin a debatre els números, tot i que manté la porta oberta per si al final se sumen a la negociació: «La CUP forma part d'aquesta majoria que aprova propostes d'increment de la despesa, i estaria bé que també formés part de la majoria del pressupost». «S'han descartat, però la porta és oberta, tot i que prioritzem negociar amb les forces amb predisposició a negociar», ha admès.
Aragonès ha reiterat que el Govern donarà llum verda als números un cop hi hagi acord per a aprovar-los, a posteriori, al Parlament: «Iniciar un debat pressupostari sense tenir garantida l'aprovació seria una temeritat que, el que faria, seria impedir l'aprovació definitiva dels comptes», ha reflexionat. Així, el conseller ha apuntat que l'executiu serà prudent: «Preferim esperar uns dies més o poques setmanes però tenir garantida la tramitació, que no portar els pressupostos al Parlament sense acord, i condemnar-los al rebuig».
Amb tot, Aragonès ha destacat que les xifres amb les que treballa el Govern permeten, en termes de despesa corrent, superar els números del 2010 en àmbit social: «Reverteixen les retallades, tornem a les xifres d'abans de la crisi, i amb un dèficit 40 vegades inferior, per tant són socials i equilibrats», ha fet notar.
Sostre de despesa
Finalment, el vicepresident ha negat que aprovar el sostre de despesa al Congrés sigui cap acostament per a negociar els comptes de l'Estat. En l'entrevista, Aragonès ha defensat que el que s'ha fet és aprovar uns nous objectius de dèficit que van més enllà del sostre de despesa de l'Estat pel 2019, i també de la Generalitat, amb dues dècimes més: «La situació ara és diferent [respecte el govern del PP], la proposta és més sòlida i dues dècimes més per a Catalunya són 484 MEUR, que permeten més marge de maniobra», ha justificat.