Milers de persones omplen l'entorn de Lledoners per compartir 'el Messies' de Händel amb els presos independentistes

Unes 9.000 persones, segons l’organització, han assistit aquest dissabte al concert amb què s’ha interpretat ‘el Messies’ a l’esplanada de davant la presó de Lledoners. L’objectiu ha estat aprofitar les festes nadalenques per fer arribar «l’escalf» de la ciutadania als set presos independentistes que són tancats al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), en una acció que s’ha volgut fer simbòlicament extensiva a les presons de Puig de les Basses i Mas d’Enric. Sota un ambient gèlid, els milers d’assistents han escoltat amb un escrupolós silenci l’obra de Georg Friedrich Händel interpretada per 450 cantaires amateurs i una cinquantena de músics professionals, dirigits per Alfred Cañamero.

El concert ha arrencat a les dotze del migdia, coincidint amb el moment en què els presos poden sortir de les cel·les, i entre cançó i cançó s’ha demanat evitar els aplaudiments per garantir l’harmonia de l’espai, amb l’objectiu que la música arribés a Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.

Instants abans del concert, l’organització ha remarcat que volia fer arribar «escalf» als independentistes presos. «Creiem que sempre se’ls ha de donar suport, però en aquests moments, en ple Nadal, volem que notin que som capaços d’organitzar aquest concert, sorgit de milers d’iniciatives individuals», ha explicat la portaveu Eulàlia Espona, que ha assegurat que «les individualitats han dut a muntar l’acte igual que el país és capaç d’ajuntar individualitats per unitat per aconseguir fites i reptes molt importants».

Espona ha detallat que el concert d’aquest dissabte s’ha celebrat amb una organització de poc més de tres setmanes. La idea, han explicat els impulsors, va sorgir d’una cantaire membre del ‘Messies Participatiu’, que un diumenge va assistir a una de les concentracions habituals que es fan davant la presó de Lledoners.

«Va veure que hi havia molta gent fent cants, però molt poc organitzats, i va proposar fer un concert amb el ‘Messies’, sempre i quan fóssim un mínim de 100 persones, però ens hem vist desbordats», ha relatat Eulàlia Espona, que ha assegurat que el projecte s’ha desenvolupat a base del boca-orella entre diverses corals i músics.

Pel que fa a l’obra escollida, la portaveu de l’organització ha explicat que es va decidir centrar-se en el ‘Messies’ de Händel perquè és una obra prou coneguda i interpretada per nombroses formacions, tant amateurs com professionals. De fet, l’únic requisit per participar al concert era haver interpretat anteriorment aquesta obra i disposar de partitura pròpia.

Els coneixements que ja tenien els inscrits han fet que l’actuació s’hagi pogut tirar endavant sense necessitat d’un assaig durant els dies previs. Unes proves de so una hora abans del concert han estat l’únic instant que els ha servit per ajustar l’actuació, que el director Alfred Cañamero entomava amb sentiments contraposats, assegurant que sentia «molta alegria pel retrobament amb molts músics coneguts però una gran tristor perquè alguns amics són entre reixes». Cañamero ha instat la ciutadania a «fer sonar les seves idees».

En paral·lel, les germanes de Carles Puigdemont i Dolors Bassa han agraït la celebració del concert, tot denunciant la «demofòbia» de l’estat espanyol. En aquest sentit, han demanat que «s’aprofiti» la celebració del judici del Procés «per posar en evidència el retrocés democràtic que hi ha a l’Estat». «Són molts els senyals de retrocés davant els quals tota persona democràtica s’hauria de sentir interpel·lada a denunciar», ha dit Montserrat Puigdemont, fent una crida a «no callar».

Al mateix temps, la germana de l’expresident Puigdemont ha acusat l’estat espanyol d’haver «triat la via de la repressió» per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. «Pensaven que aconseguirien la rendició de tot un poble, però s’han equivocat. Seguim tossudament alçats, perseverants i pacífics», ha afegit, assegurant que la ciutadania segueix «alçant la veu i fent arribar notes que travessen parets i traspassen fronteres».