Cuixart denuncia la suspensió de drets fonamentals per «protegir la unitat d'Espanya»

La defensa adverteix d'una condemna internacional per «vulneració de drets humans» si es considera culpable el líder d'Òmnium

Jordi Cuixart, president d'Òmnium — Cuixart reivindica que l'«estratègia unitària és l'únic camí possible»ACN

Publicat per

ACN

Creat: 14.01.2019 | 21:01

Actualitzat: 14.01.2019 | 21:01

La defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, denuncia en l'escrit presentat davant del Tribunal Suprem la «suspensió de drets civils i polítics democràtics»amb l'objectiu de «protegir»la «unitat territorial espanyola». En l'escrit, l'advocada Marina Roig remarca que el «80% de la població« de Catalunya defensen una «solució política»que ha de passar «necessàriament»per «l'exercici del dret a l'autodeterminació», pel qual es refermen tant Cuixart com l'entitat. L'escrit, de 93 pàgines i al qual ha tingut accés l'ACN, defensa l'actuació de Cuixart tant el 20-S i com l'1-O i els dies posteriors, i adverteix que, si se'l condemna, una sala de justícia internacional acabarà condemnant Espanya «per vulneració de drets humans».

«La voluntat de protegir al preu que sigui la indissolubilitat territorial espanyola no pot comportar una vulneració massiva de drets fonamentals», al·leguen ja de bon inici els lletrats. «Ens trobem en un greu context d'excepcionalitat jurídica fruit de la voluntat dels poders de l'estat de protegir, al preu que sigui, inclús suspenent els drets civils i polítics democràtics, la unitat territorial espanyola», diu. De fet, diu que el plantejament de Cuixart i Òmnium és just el contrari, ja que no renunciaran a protegir els drets humans i el seu compromís «sòlid»amb la cohesió social, els grans consensos de país, els drets socials, civils i polítics, «fins i tot per sobre de legalitats que pretenguin restringir-los», amb la «predisposició, si és necessari, a desobeir-les pacíficament per aconseguir transformar-les». Aquests grans consensos, segons l'escrit, és un 80% de la població catalana que defensa els drets i llibertats democràtiques, el rebuig a la repressió i la judicialització de la política i la defensa d'una solució política que «ha de passar necessàriament per l'expressió de la ciutadania de Catalunya decidint el seu futur polític, exercint el dret a l'autodeterminació». «Allà hi seran sempre Jordi Cuixart i Òmnium Cultural», conclou.

En aquest sentit, reivindica la desobediència civil com un instrument legítim en una societat democràtica com deia una sentència del Tribunal Constitucional del 2009: «La desobediència civil pot ser concebuda com un mètode legítim de dissidència davant l'estat, i ha de ser admesa aquesta forma de pensament i d'ideologia en el sí d'una societat democràtica».

L'escrit cita el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i dos experts de l'ONU per criticar la reacció dels tres poders de l'estat, el setembre del 2017, a la iniciativa del Parlament de Catalunya i del Govern de promoure el referèndum. En concret, apunta contra el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, la Fiscalia Superior de Catalunya, l'Advocacia de l'Estat i «el partit polític ultra Vox», com a inductors d'aquesta reacció.

Del jutjat 13 recorda que el juliol del 2017 va assegurar que no investigava el referèndum, però el 20-S va ordenar nombrosos escorcolls i detencions, passant per sobre de la jurisdicció del TSJC, que ja tenia diligències obertes per la qüestió. «Resulta evident que no hi havia cobertura legal en l'actuació del jutjat», arriba a dir l'escrit.

Sobre la fiscalia, l'acusa de passar per sobre també del TSJC i de voler dirigir els cossos policials en matèria d'ordre públic, a més de restringir drets fonamentals ordenant el decomís de pancartes a favor del referèndum. A l'Advocacia de l'Estat li recrimina, a banda de portar lleis i decrets catalans al TC, la suspensió del dret de reunió en dos actes sobre el referèndum a Madrid i Vitòria.

Acusació a l'estat

De fet, bona part de l'escrit és més una acusació, crítica i atac a les institucions espanyoles, més que una defensa estrictament tècnica de Cuixart. De fet, el text al·lega que «un mateix fet no pot ser alhora un delicte i l'exercici d'un dret fonamental».

Així, per exemple, cita diversa jurisprudència internacional i creu que la fiscalia persegueix la llibertat d'expressió quan utilitza pàgines web d'Òmnium i l'ANC a favor del referèndum com a elements incriminatoris, així com entrevistes i discursos públics de Cuixart. En aquest sentit, recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans només permet l'empresonament per la difusió d'idees si aquestes criden a la violència o l'odi, cosa que defensen que Cuixart no va fer, sinó tot el contrari, sobretot la nit del 20-S. De fet, creu que l'acusació en sí mateixa ja suposa una vulneració de la Carta Europea dels Drets Humans.

També consideren que es vulnera el dret de reunió pacífica, que segons diverses sentències europees pot suposar fins i tot l'ocupació temporal d'un espai privat, bloquejos de carreteres o altres construccions més permanents. «El fet que la reunió no hagi estat autoritzada o que les condicions imposades per les autoritats no hagin estat respectades no permet excloure la protecció»d'aquest dret, diuen, citant el TEDH. De fet, la Comissió Europea de Drets Humans considera que les reunions pacífiques poden també ofendre tercers o impedir activitats d'una part de la població.

Per això, l'escrit lamenta que la fiscalia citi manifestacions multitudinàries i plenament pacífiques com les de l'Onze de Setembre dels últims anys com a «instruments de pressió«. Per això, demana que es deixin fora del judici aquestes manifestacions i les altres mobilitzacions sobiranistes, a més de les dels dies 20, 21 i 22 de setembre i 1 d'octubre del 2017.

Els advocats de Cuixart també asseguren que el judici criminalitza no només una forma o manera concreta d'exercici del dret a l'autodeterminació, sinó l'objectiu mateix d'autodeterminar-se. De fet, assegura que l'autodeterminació forma part del dret fonamental a la llibertat de pensament i d'expressió, i és d'aplicació a Espanya perquè està previst en tractats internacionals i perquè fins i tot, segons el seu criteri el propi TC va admetre la possibilitat basant-se en el cas del Quebec. A més, cita jurisprudència internacional que avala el dret a l'autodeterminació dels pobles.

D'altra banda, l'escrit també acusa l'estat de «tortura« i tracte degradant en el marc de l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1-O, una actuació que va ser qüestionada per organismes internacionals, que van demanar una investigació seriosa sobre la matèria. Així, acusa la fiscalia d'inhibir-se en la investigació d'aquests abusos policials.

Els fets del 20-S i l'1-O

Al llarg de l'escrit, la defensa de Cuixart fa un relat dels fets del 20-S i la concentració davant de la Conselleria d'Economia i Vicepresidència que va portar el seu representat a la presó preventiva. Els advocats remarquen que el seu client va fer al llarg del dia «crides expresses als concentrats a comportar-se de forma cívica i pacífica», ja sigui a través de xarxes socials, d'entrevistes o adreçant-se directament als concentrats. També defensen que va adoptar, juntament amb Jordi Sànchez, «les mesures necessàries per conduir la concentració de forma pacífica». Per exemple, destaquen que es va organitzar«un passadís de voluntaris per permetre l'entrada i sortida de les dependències de la Conselleria», o que es va muntar un escenari amb música i «crides a la calma per mantenir un ambient festiu».

Els advocats també remarquen que els voluntaris de l'ANC «van protegir els vehicles policials quan van saber que hi havia armes a l'interior»i que Cuixart i Sànchez hi van pujar a les 23.45 hores amb l'objectiu de desconvocar la concentració. «El meu representant no va causar cap dany al vehicle policial quan hi va pujar per desconvocar la concentració», afegeixen, «ni va incitar a ningú al llarg del dia a causar-hi danys». A més, afegeixen que reporters gràfics van pujar als vehicles al llarg del dia per obtenir imatges i que el mateix Cuixart va «condemnar»els danys causats en una entrevista.

Pel que fa a l'1-O, l'escrit remarca que Cuixart va fer al llarg de la jornada «crides a la població a mantenir una actitud de resistència pacífica i no respongués a les agressions de la policia». Sobre «l'aturada de país»convocada pel 3-O, l'escrit destaca que les concentracions no van registrar cap incident.

A banda de tot això, l'escrit també remarca les suposades vulneracions legals de tot el procediment, com el fet que es jutgi al Tribunal Suprem i no al TSJC, que impedeix que hi hagi una segona instància per recórrer, i que alhora fa que els magistrats no siguin plenament imparcials, segons la defensa, ja que, per exemple, el fiscal general de l'Estat que va signar la querella, José Manuel Maza, va ser company de sala dels magistrats jutjadors. També al·leguen la vulneració dels drets lingüístics, pel fet que el judici no es pugui celebrar en català.

Per tot això i per altres motius ja esgrimits durant la instrucció, adverteix al tribunal que el cas arribarà a instàncies europees i l'estat espanyol acabarà condemnat per vulneració de drets democràtics.

L'escrit, de 93 pàgines, està signat per l'advocada de Cuixart, Marina Roig, així com els lletrats Benet Salellas i Àlex Solà, que col·laboren amb Òmnium Cultural.