Vila defensa al Suprem que mai va donar suport a la unilateralitat
També nega que l'1-O es pagués amb diner públic
Santi Vila assegura davant de Llarena que ni ell ni cap membre del Govern es va gastar «ni un sol euro» en l'1-O
L'exconseller Santi Vila –acusat de desobediència i malversació- defensa davant el Suprem que mai va donar suport a la via unilateral, que va moure's sempre guiat pel «diàleg i el consens» i que l'1-O no es va pagar amb diner públic. Són les principals línies de l'escrit de defensa –redactat pels lletrats Pau Molins i Juan Segarra-, que demanen que Vila sigui absolt.
També remarquen que va dimitir «irremeiablement» abans de la declaració d'independència i que sempre va creure que la sortida al conflicte entre el govern espanyol i el català passaria per una «solució política dialogada». Per incidir que no va cometre malversació, demana el testimoni de la interventora de la Generalitat i de la directora de Contractació, entre d'altres.
Vila és, juntament amb Meritxell Borràs i Carles Mundó, l'únic exconseller que serà jutjat al Tribunal Suprem i que es troba en llibertat provisional. De fet, només va passar una nit a la presó mentre feia efectiva la fiança de 50.000 euros. La fiscalia sol·licita per a ell 7 anys de presó, 16 d'inhabilitació i multa de 30.000 euros.
En l'escrit, els lletrats destaquen que Vila va dimitir «irrevocablemente» abans de la declaració d'independència al Parlament el 27 d'octubre. A més, diu que mentre va ser conseller (setembre 2015-octubre 2017) no va ser diputat i no va tenir «cap activitat parlamentària» i es va mantenir «aliè» a la tramitació de resolucions que s'inclouen als escrits d'acusació, com són les lleis del referèndum i de transitorietat.
Diàleg i consens, mai via unilateral
A més, assegura que el seu posicionament polític sempre va estar guiat per «accions polítiques de consens, contràries a estratègies unilaterals i basat en el diàleg». També considera que la creença de Vila era que tota l'acció del Govern estava orientada a donar compliment al compromís adquirit i resposta «al sentiment ciutadà». En aquest sentit, diu que sempre va creure que el conflicte entre Estat i Generalitat acabaria amb una «solució política dialogada».
Nega la malversació
A més, defensa que es va acatar l'ordre del TC i que a partir del 6 de setembre de 2017 no es va destinar cap contractació pública que suposés destinar diners públics a l'organització del referèndum i que així es va mantenir fins l'aplicació del 155. Afegeix que, com a conseller d'Empresa i Ocupació, va donar «ordres expresses» als seus treballadors de no autoritzar cap contractació, despesa o pagament públic relacionat amb l'organització i/o celebració del referèndum.
En l'escrit, referma que el referèndum no es va pagar amb diners públics. A més, afegeix que des de l'estiu de 2017 la Generalitat remetia informes setmanals sobre pagaments i que, per tant, l'Estat coneixia els comptes catalans.
Per acreditar que no va existir malversació, demana que testifiqui la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, el secretari general del seu departament, Pau Villòria Sistach, el director de serveis del departament, Josep Solà, i la directora de Contractació de la Generalitat, Mercè Corretja.