Reobren la causa contra els acompanyants de Puigdemont quan el van detenir a Alemanya
Accepta un recurs de la fiscalia i revoca l'arxiu dictat pel jutge Diego De Egea
El jutge Diego de Egea va obrir una causa per investigar-los a tots quatre per encobriment i els va citar a declarar a l'Audiència Nacional. Tots van presentar-se davant del jutge el 4 de juny, a excepció de Josep Maria Matamala que resideix a Bèlgica i a qui l'Audiència Nacional no va poder notificar la citació.
Després de les compareixences dels dos mossos d'esquadra i de l'historiador Josep Lluís Alay, el jutge De Egea va decidir arxivar el cas. En la seva interlocutòria de 30 d'octubre, el jutge argumentava que els dos agents es trobaven de permís de les seves funcions. A més, apuntava que Alay no tenia condició de funcionari públic (encara no dirigia l'oficina de l'expresident) i, per tant, tots tres es trobaven fora de l'exercici de les seves funcions públiques.
La detenció es va produir el 25 de març, dos dies després que el jutge Pablo Llarena processés els encausats per l'1-O (inclòs Puigdemont) i reactivés les ordres internacionals de detenció contra els que es trobaven a l'estranger. Puigdemont tornava en cotxe des de Finlàndia, on havia estat pronunciant algunes conferències i participant en actes. De Egea entenia que els acompanyants de Puigdemont podien no conèixer aquest fet i defensava que per cometre el delicte cal tenir «coneixement de la comissió del delicte previ». «No s'incorre en aquest delicte, doncs, quan els fets es cometen per imprudència, descuit o negligència», concloïa.
En el cas de Josep Maria Matamala, el jutge optava per preguntar a la fiscalia si volia dictar ordre de recerca internacional, detenció i presentació, ja que és l'únic dels quatre que no s'havia presentat a declarar.
Canvi de criteri
El ministeri públic va recórrer l'arxivament dictat per De Egea i ara la secció tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional li dona la raó. En la interlocutòria dictada per tres magistrat, ordena que el cas es reobri i en dona arguments. En el seu recurs, la fiscalia ja remarcava que l'activació de l'euroordre era un «fet notori»i que, per tant, els acompanyants n'havien de tenir coneixement.
Per una banda, entén que els quatre investigats «van haver de conèixer la situació del fugit de la justícia [en referència a Puigdemont]»en el moment que l'acompanyaven en el viatge de tornada fins a Bèlgica, on residia.
Per altra banda, considera que la conducta dels investigats «encaixa amb ajudar-lo a eludir la investigació i sostraure's de la cerca i captura». Consideren que «necessàriament»tots havien de conèixer que Puigdemont «era un fugit de la justícia». «Tota contribució amb el senyor Puigdemont per seguir eludint el seu enjudiciament a Espanya presenta, si més no de manera indiciària en aquesta fase d'instrucció, indicis suficient per a la comissió del delicte d'encobriment», recull la interlocutòria.
Objectiu: evitar la detenció abans d'arribar a Bèlgica
A més, la sala entén que van optar per fer un «inusual trajecte»de més de 2.000km en cotxe per arribar a Bèlgica. Segons els jutges, això indica que perseguien la finalitat de «dificultat la possible detenció de Puigdemont en la seva tornada a Bèlgica». «És difícil imaginar un altre motiu per fer un viatge tan perllongat, incòmode i fins i tot arriscat, quan estaven a la disposició de tots ells sistemes més ràpids, còmodes i segurs», apunten a la resolució.
En tot moment, apunten que tots quatre eren «conscients»que estaven col·laborant per «prestar auxili»a Puigdemont, i evitar que fos detingut en un país que no fos Bèlgica.
El jutge De Egea ja no està a l'Audiència Nacional i aquest cas li tocarà ara al seu substitut, Manuel García Castellón. Es preveu que el jutge torni a citar-los a declarar.