El Suprem rebutja els recursos de Forcadell, Sánchez, Turull, Rull i Vila i confirma la seva competència per jutjar l'1-O
Els jutges diuen que limitar el delicte de rebel·lió a l'activitat dels processats seria «reduccionista» i cal tenir en compte també el «perill» de la seva actuació
El Suprem aborda dilluns el debat sobre qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques
La Sala del Tribunal Suprem que jutjarà l’1-O ha desestimat els recursos de súplica que Carme Forcadell, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Santi Vila havien presentat contra la interlocutòria del 27 de desembre on va confirmar la seva competència per jutjar-los per delictes de rebel·lió i malversació de fons públics. El Suprem confirma d’aquesta manera la seva competència per jutjat els 12 processats per l’1-O i també la decisió de remetre al Tribunal de Justícia de Catalunya les actuacions contra sis processats més als que la Fiscalia només acusa de desobediència. Els magistrats també desestimen el recurs de Vox, que precisament volia impedir que el Suprem aquesta part dels investigats als jutjats de Catalunya.
Al seu recurs, Forcadell, Sánchez, Turull, Rull i Vila insistien que la seva causa s’ha de jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i argumentaven que la suposada «rebel·lió» no s’ha produït.
La Sala assegura que les defenses s’equivoquen quan amb aquest objectiu apunten que el delicte de rebel·lió és un «delicte de simple activitat» que es comet «allà on els suposats rebels o sediciosos s’hagin alçat violenta i públicament».
Entendre-ho així, segons el Suprem, implicaria acceptar la «teoria reduccionista» que només es pot tenir en «l’activitat» com a element per poder jutjar algú per rebel·lió, quan el que cal tenir en compte és «la finalitat perseguida per l’autor» del suposat delicte, encara que «el resultat no arribi a produir-se materialment».
Segons la sala, en aquest cas cal tenir en compte també el «risc» o «perill» que es produïssin els efectes de la rebel·lió, i la causa s’ha de quedar al Suprem perquè el delicte de rebel·lió «quan persegueix declarar la independència d’una part del territori nacional» no afecta només Catalunya, sinó tot l’Estat, encara que els fets hagin tingut lloc a Catalunya.