El fiscal del 'cas Trapero' qüestiona «la imparcialitat i la serenitat» dels tribunals catalans per jutjar l'1-O i 20-S

Un dels fiscals del cas Trapero a l'Audiència Nacional, Pedro Rubira, ha qüestionat la «imparcialitat i la serenitat» dels tribunals catalans per assumir la causa contra l'excúpula d'Interior, la intendent Laplana i el major Trapero. Ho ha fet durant la vista de previ pronunciament, on la defensa de l'excúpula d'Interior ha defensat que el tribunal no pot jutjar delictes de rebel·lió i sedició perquè no són delictes contra la forma de govern. Durant la vista pública, els lletrats del vallenc Cèsar Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, i de Pere Soler, Pau Ferrer, han exposat aquest argument i han demanat que la causa es remeti a un jutjat d'instrucció de Catalunya o bé a l'Audiència de Barcelona. Cuevillas ha advertit que si l'Audiència Nacional manté la competència «es produiria un canvi de regles que instàncies europees podrien interpretar com la creació d'un tribunal d'excepció per a un cas concret» i ha dit criticat la fiscalia per creure que actua per «criteris d'oportunitat política».

La vista de previ pronunciament a l'Audiència Nacional l'ha demanat la defensa de l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, -exercida per Cuevillas- i també s'hi ha adherit la defensa de Pere Soler, exercida per Pau Ferrer. L'objectiu era qüestionar la competència de l'Audiència Nacional per enjudiciar els fets del 20-S i de l'1-O i demanar que la causa s'enviï o bé a un jutjat d'instrucció o bé a l'Audiència de Barcelona.

Per una banda, Cuevillas ha explicat que l'article 65 de la Llei orgànica del poder judicial recull que l'Audiència Nacional és competent de jutjar delictes contra la forma de govern però que els fets que s'investiguen no entren en aquest supòsit i que, a més, no es van produir més enllà dels límits de Catalunya. Cuevillas ha citat diferents sentències sobre sedició que s'han revisat a audiències provincials i també ha posat com a exemple les querelles del 9-N que es van interposar totes davant el TSJC «sense que la fiscalia impugnés la seva competència».

Per això, entén que si l'Audiència Nacional manté la competència s'estaria produint «canvi de regles a mitja partida» i que això podria ser amonestat posteriorment per la justícia europea. «Les instàncies europees podrien interpretar-ho com la creació d'un tribunal d'excepció per a un cas concret», ha manifestat dins la sala.

En la mateixa línia s'ha manifestat el lletrat de Pere Soler, Pau Ferrer. Ha defensat que l'Audiència Nacional «no és competent» per enjudiciar delictes de sedició i que hi ha hagut un «canvi de criteri que no s'han esforçat a argumentar». Manté, doncs, que no es tracta de delictes «contra la forma de govern» i demana al tribunal que s'inhibeixi i enviï la causa a Catalunya.

La lletrada de Trapero i Laplana, Olga Tubau, no s'ha adherit a les tesis de cap dels altres advocats i ha declinat fer cap al·legació qüestionant la competència de l'Audiència Nacional.

El fiscal qüestiona la «imparcialitat» dels tribunals catalans

Un cop exposats els arguments dels advocats, el fiscal s'ha preguntat en veu alta si realment es pensaven que l'Audiència Nacional no era competent per jutjar «uns fets tan greus». «Hi pot haver imparcialitat i serenitat si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya», ha dit fins a dues ocasions el fiscal Pedro Rubira.

Rubira també ha criticat el posicionament de les defenses de Puig i Soler i ha dit que l'Audiència Nacional «sempre ha mantingut el mateix criteri» sobre la competència per jutjar i investigar els fets. Ha apuntat que així es va fer des del moment que l'exfiscal José Manuel Maza va presentar les querelles per rebel·lió, sedició i malversació i la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va citar a declarar el Govern.

«L'Audiència Nacional no és competent per a tot el delicte de sedició, però sí ho és per a la sedició i la rebel·lió que afecta el govern de la nació», ha manifestat el fiscal, que es pregunta «com es pot considerar que no ha afectat tot l'Estat la proclamació d'una república independent i la celebració d'un referèndum il·legal». «Davant d'aquests fets gravíssims com es pot dir que no és competent?», ha reblat.

Després de la vista, el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas ha lamentat les valoracions de la fiscalia i ha dit que «se li ha escapat l'argument de pes» per no volen enviar la causa a Catalunya al·legant la falta «d'imparcialitat i serenitat» dels tribunals catalans. «Només s'explica perquè volen crear un tribunal d'excepció per jutjar els fets», ha sentenciat.

La decisió que prengui el tribunal es coneixerà en els propers dies. El tribunal està format per està format per Concepció Espejel (presidenta), Manuela Francisca Fernández Prado i Juan Ramon Sáez Valcárcel. Els dos últims són progressistes mentre que Espejel va ser apartada del cas Gürtel per la seva proximitat al PP.