El lletrat de Sànchez, Rull i Turull al tribunal: «Facin de jutges, no de salvadors de la pàtria»

El lletrat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, ha demanat als membres del tribunal que «facin de jutges, no de salvadors de la pàtria». Pina s'ha referit a la carta que va enviar el president del Suprem, Carlos Lesmes, al magistrat instructor del 13, Juan Antonio Ramírez Suñer, quan va morir i on li reconeixia haver «canviat el rumb de la història». «Semblaria que els magistrats estan per defensar la unitat d'Espanya perquè sinó és impossible d'entendre les frases», ha manifestat. A més, ha acusat la fiscalia d'evitar que l'1-O es jutgi a Catalunya. Ha recordat que la setmana passada el fiscal del cas Trapero, Pedro Rubira, (a l'Audiència Nacional) va qüestionar la «imparcialitat i la serenitat» dels tribunals catalans per jutjar els fets. Segons Pina, aquest fet serveix per «obtenir més llum» del per què no s'ha volgut enviar la causa a Catalunya.

En la fase de qüestions prèvies, el lletrat Jordi Pina ha recriminat al tribunal la carta que Lesmes va enviar amb motiu de la mort del jutge instructor del 13. Ha apuntat que la causa es «nodreix» de la investigació que va fer el jutjat d'instrucció de Barcelona i que és «preocupant» que Lesmes s'hi adrecés amb aquells termes. Per això, ha fet un «prec» a la sala: «Facin de jutges i no de salvadors de la pàtria perquè no va d'això», ha sentenciat.

També ha aprofitat per referir-se a les polèmiques paraules del fiscal de l'Audiència Nacional, que qüestionava la falta d'«imparcialitat i serenitat» dels tribunals catalans per jutjar els fets. «El ministeri fiscal ha canviat el criteri general sobre la ubiqüitat d'on s'ha de jutjar el cas», ha exposat davant el tribunal.

Vulneració de drets fonamentals

Com han fet altres advocats, el lletrat ha exposat que el judici suposa la vulneració de diversos drets fonamentals, com el de la tutela judicial efectiva o a un jutge imparcial. També ha criticat que quatre dels magistrats van formar part de la sala que va admetre a tràmit la querella inicial de la fiscalia general i els acusa de «d'estar contaminats» i, per tant, demana que s'apartin del cas. Entre ells, hi havia el president del tribunal, Manuel Marchena.

També ha advertit que si no se'ls permet la traducció simultània al català s'estarà produint una «discriminació lingüística» i ha lamentat que el judici ha arrencat sense que tingui en la seva disposició tots els documents acceptats pel tribunal com a prova.

A més, també ha parlat de la vulneració al dret a la defensa i a un judici amb totes les garanties. Ha argumentat que es vulnera pel fet d'estar en presó preventiva i que això dificulta la preparació del judici i ha exposat que a Soto del Real se'ls han retingut durant diversos dies els ordinadors.

També ha demanat que part de la prova que se'ls ha rebutjat s'accepti. A més, ha exposat que el tribunal no ha dit si accepta o no accepta un pen-drive amb diverses imatges de l'1-O per «acreditar la violència».

Insisteix que cal que declari el rei Felip VI i Puigdemont

Pina ha dit que no vol «importunar» el rei Felip VI però ha dit que el tribunal comet «un error» quan diu que per llei no ha de testificar. «Jo interpreto que una cosa és prohibir i una altra cosa és estar exempt», ha dit Pina, que creu que si el discurs del dia 3 està dins el relat dels fets que usa l'acusació s'hauria de poder interrogar el monarca. «No importunem ningú si la sala li proposa aquesta possibilitat i si ell considera que no ha de venir, no hi ha cap problema», ha manifestat.

També ha insistit en citar Puigdemont. «Tothom és incapaç d'entendre per què no s'escoltarà Puigdemont», ha exposat Pina, que apunta que també s'han citat altres investigats com Trapero i que això no és «cap excusa». A més, ha defensat que el 7 de febrer Puigdemont havia de declarar per videoconferència a Bèlgica, citat per unes diligències prèvies que s'investiguen al jutjat 23 de Barcelona i que, per tant, ara se'l podria haver citat per aquesta via. Pina també ha tornat a demanar el testimoni del síndic de greuges, Rafael Ribó, i ha recordat que Sànchez va ser durant anys adjunt al síndic.

El lletrat ha demanat al tribunal que resolgui les qüestions prèvies ara i que no s'esperi a fer-ho en sentència.

Per la seva banda, l'advocada Ana Bernaola, en representació de Jordi Turull, ha denunciat que les defenses encara no tenen «totes les actuacions» acceptades pel tribunal i ha lamentat que les sessions el judici hagin començat en aquestes circumstàncies. La lletrada també creu «insòlit» que no se'ls hagi facilitar uns informes mèdics d'uns agents de policia que recullen lesions patides durant l'1-O emparant-se en la protecció de dades.

La lletrada creu que hi ha una «vulneració» del dret de defensa i d'un judici amb totes les garanties. Bernaola ha afegit que el seu client té pendent un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC) que si és admès «comportaria la nul·litat del procediment». A més, ha recordat que una sala del Suprem té pendent una petició de recusació de Manuel Marchena que es veurà dimarts de la setmana que ve. Per això, creu «lògic» que, després de celebrar les qüestions prèvies, es posposi l'inici de les declaracions dels acusats.