La defensa de Bassa: «Perseguir la secessió no és rebel·lió, encara que fos per vies il·legals»

La defensa de Dolors Bassa, exercida per Mariano Bergés, ha defensat que «perseguir la sedició no és rebel·lió, encara que fos per vies il·legals». Ho ha fet en referència del debat parlamentari del 1995 sobre el delicte de rebel·lió que es va al Congrés i que va incorporar una esmena del diputat d'IU Diego López Garrido per evitar incriminar els independentistes i que exigia violència. Bergés ha denunciat diverses vulneracions de drets fonamentals, com el de la llibertat. Ha recordat que Bassa sempre s'ha presentat davant del tribunal, fins i tot quan se la va citar per primer cop i va tornar de Bèlgica. L'advocat ha aportat dos documents del Parlament i del DOCG que «acrediten que la DUI no es va publicar perquè no es va votar».

Sobre els documents aportats, el lletrat ha remarcat que el 27 d'octubre no es va produir cap declaració unilateral de independència. En concret, l'acord que es va votar deia: «Declarem que Catalunya es converteix en un estat independent en forma de república». Per això, sosté que no es va «votar ni publicar» la DUI.

El lletrat també ha criticat la interpretació que fan les acusacions i el jutge instructor de la rebel·lió i ha negat que existís ús de violència. «Rebel·lió és el que entenen els 120 catedràtics de dret que signen un manifest», ha manifestat. Per a Bergés, no és rebel·lió «perseguir la secessió encara que fos per vies il·legals, ni concentrar-se o manifestar-se en contra del sistema constitucional ni tampoc és sedició resistir-se a la dissolució d'una concentració.

Vulneració del dret a la llibertat

Bergés també ha criticat la presó preventiva de Bassa i ha recordat que, en la primera citació davant l'Audiència Nacional, va tornar expressament de Bèlgica. Respecte l'empresonament del març, el lletrat considera que se la va privar de llibertat «per la sospita» que els polítics a l'estranger la poguessin ajudar.

També ha criticat que la prova que sustenta les acusacions s'hagi practicat per la Guàrdia Civil al jutjat 13, on no és part i, per tant, no pot conèixer les actuacions. En canvi, ha subratllat que sí ho és la fiscalia i que, per tant, això atempta al dret a la defensa i al principi d'igualtat d'armes. A més, ha criticat «el poc temps» que s'han donat a les defenses, que s'hagin refusat testimonis mentre que a la fiscalia li han acceptat tots i que la instrucció hagi durant «només 9 mesos, una cosa inaudita per ser una macrocausa».