La defensa de Forcadell denuncia que se la «discrimina» per «qui és» i per les seves «conviccions»

L'advocada defensora de Carme Forcadell, Olga Arderiu, ha acusat aquest dimarts el tribunal de l'1-O que es fa un «tracte discriminatori»a la seva clienta respecte els altres membres de la Mesa per «qui és»i per les seves «conviccions polítiques». «Se'ns està aplicant un dret penal d'autor», ha assegurat, «si la conducta de Forcadell i els fets són els mateixos»que els membres de la Mesa que seran jutjats al TSJC per desobediència, quan a l'expresidenta se la jutja per rebel·lió. Arderiu ha defensat que Forcadell no va tenir «ni vot de qualitat ni el seu vot va decisiu« en un òrgan que és «col·legiat». També ha defensat que els fets que se li imputen són funcions «de naturalesa absolutament parlamentària».

Arderiu ha carregat durament contra la decisió que el tribunal del judici va prendre al desembre de dividir la causa i enviar els membres de la Mesa acusats per desobediència a ser jutjats a Catalunya, mentre que va mantenir Carme Forcadell a la causa que s'ha començat a jutjar al Suprem aquest dimarts. «No volem pensar que aquesta divisió s'ha produït per evitar que es vegi tant tenir assegudes aquí a persones per les que es demana desobediència, mentre a la presidenta de la Mesa se li demana rebel·lió», ha dit.

En aquest sentit, ha remarcat que la Mesa és un «òrgan col·legiat»en què «totes les decisions es prenen pel vot de la majoria». Tenint en compte que «en cap moment va tenir vot de qualitat ni el seu vot va ser decisiu», ha demanat Forcadell sigui «tracta com la resta de persones físiques que formaven part d'aquella mesa»per «dret d'igualtat».

Durant el tràmit de qüestions prèvies, l'advocada ha defensat el principi d'inviolabilitat parlamentària que preveu l'Estatut i considera que «tots els actes»dels que s'acusa la seva representada «corresponen a funcions pròpies de l'activitat parlamentària»i estan «protegits per aquesta inviolabilitat».

En la línia d'altres defenses, Arderiu ha denunciat vulneració de drets fonamentals, el principi de legalitat o la presumpció d'innocència, i ha remarcat que organitzat un referèndum no és delicte des del 2005 i que, de fet, Forcadell no va «organitzar»cap referèndum. Pel que fa a l'acusació de rebel·lió, la lletrada ha remarcat que una reforma del 1995 va establir que hi havia d'haver un «element de violència que porti a l'aplicació de l'estat de setge». «I no es va aplicar l'estat de setge perquè no hi va haver aquesta violència», ha reblat. A més, ha citat la intervenció d'un senador del PP en aquella reforma en que afirmava que «es pot declarar la independència d'una de les nacions històriques, sempre que no es faci servir una violència».

Arderiu s'ha remès a l'antecedent del procés participatiu del 9-N per afirmar que les acusacions per «rebel·lió i sedició« era «imprevisible»i «arbitrària». I en aquest punt ha recordat la posició del tribunal alemany d'Schleswig-Holstein en el cas de Carles Puigdemont.

L'advocada ha denunciat que «s'ataca»els acusats «com si fossin enemics»i que es fa «sense respectar ni el principi de legalitat« i amb una «pèrdua de la imparcialitat deguda del magistrat instructor».

Presumpció d'innocència

Arderiu també ha carregat contra el que considera «vulneració de la presumpció d'innocència»i en aquest sentit ha recordat, per exemple, les paraules de la responsable d'España Global, Irene Lozano, que «sembla que farà un judici paral·lel per convèncer que el que fan les defenses no té sentit i que són culpables».

Aixecar la protecció a la secretària del 13

Una de les peticions que ha fet Arderiu ha estat que s'aixequi la protecció a la secretària judicial del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, citada a declarar sota aquesta protecció. Arderiu considera que «no s'ha acreditat cap perill concret»i veu aquest protecció «innecessària».

Català i qüestió prejudicial

Arderiu considera que ja quan es va decidir mantenir la causa contra Forcadell al Suprem –mentre la resta de membres de la Mesa seran jutjats al TJSC- es va «vulnerar el dret a utilitzar el català». «Si hagués estat jutjada a Catalunya, no tindríem cap problema amb l'idioma», ha assegurat, «ni amb la traducció ni amb la interpretació de la declaració, ni amb els milers de folis que estan a la causa»i pels quals també ha demanat que es traduïssin.

Arderiu també ha anunciat la presentació d'una qüestió prejudicial als tribunals europeus per «no haver tingut accés»a documentació que estan en les causes que s'instrueixen al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i a l'Audiència Nacional. «Pel que hem vist als mitjans, creiem que hi ha motius suficients per veure que hi ha causes de nul·litat, però hem de fer la petició que s'incorporin perquè no hem pogut veure la documentació», ha dit. En cas que no s'accepti, la lletrada ha avançat que demanaran que aquesta documentació sigui expulsada de la causa.

Marchena intervé per primer cop per limitar el temps

Durant la intervenció d'Arderiu, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha intervingut per primera vegada per limitar el temps dels lletrats. «Vull que respecte el principi d'igualtat que han respectat tots els seus companys», ha dit, tot recordant que «moltes de les seves al·legacions»ja estan incorporades en els 263 folis del seu escrit de defensa.