Un any i mig després de l'1-O comença al Tribunal Suprem el judici del procés

El Tribunal Suprem comença avui el judici del procés contra els presos polítics catalans en el marc del cas contra el referèndum l’1 d’octubre de 2017 i la posterior declaració d’independència des del Parlament el 27 d’octubre. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs s’asseuran al banc dels acusats acusats de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de fons públics. Avui i demà se celebraran les qüestions prèvies i el judici es preveu que s’allargui diversos mesos.

Manuel Marchena és el jutge encarregat de marcar el ritme del judici, però hi haurà sis magistrats més. A la part de l’acusació hi haurà representants tant de la Fiscalia com de l’Advocacia de l’Estat i de Vox. Entre els presents no hi seran els exiliats, com ara Carles Puigdemont, però sí que s’ha citat a tot un seguit de testimonis, el més reconegut dels quals serà Mariano Rajoy, l’expresident del govern espanyol. Tot plegat començarà a les deu del matí i es podrà seguir en obert per televisió, tant al Canal 24 hores de TVE com al 3/24. Més de sis-cents periodistes de 170 mitjans internacionals s’han acreditat per poder seguir el judici.

La violència, una de les claus

José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, creu que no hi ha delictes de rebel·lió, sedició ni de malversació en la causa de l’1-O. En declaracions a TV3, Martín Pallín va preguntar on està la violència en aquest procés, i va subratllar que la comparació amb el 23-F és «simplement ridícula». També va subratllar que la independència no es va declarar legalment, perquè no es va publicar mai al Diari Oficial de la Generalitat. «Aquests jocs estan molt bé per a un debat acadèmic, però un tribunal de justícia no se’ls pot permetre», va remarcar el magistrat, que considera que el Suprem no és el tribunal competent per jutjar el cas.

«Així com els tribunals belga i alemany no han vist l’element de la violència, jo tampoc el veig», va reiterar Martín Pallín. Al seu parer, tampoc hi ha sedició ni malversació, i en aquest últim punt va constatar que el testimoni del llavors ministre Cristóbal Montoro serà important, ja que tenia intervinguts els comptes de la Generalitat.

Jutge i advocats, preparats

El president de sala del Tribunal Suprem que jutjarà l’1-O, Manuel Marchena, va assegurar ahir que afronta l’inici de les sessions amb «serenitat» i «sensatesa». Marchena ho va dir en declaracions a Antena 3 el dia abans de l’inici del judici abans d’assistir a l’acte de lliurament dels premis d’Acijur, l’Associació de Comunicadors i Informadors Jurídics. Preguntat posteriorment per altres mitjans de comunicació, es va limitar a afirmar que ara és «temps de silenci».

Per la seva banda, les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Carme Forcadell van denunciar que el judici és un judici «polític» i van criticar que el tribunal que jutjarà els seus clients no és ni competent ni imparcial. En una roda de premsa organitzada per Òmnium Cultural per a mitjans internacionals ahir a Madrid, els lletrats Andreu van den Eynde, Olga Arderiu, Olivier Peter i Jordi Pina van argumentar que «el relat de la violència és fals» i els fets que es jutjaran no es poden considerar ni rebel·lió ni sedició. «Hi hauria d’haver una absolució. Volem creure que encara tenim possibilitats abans d’anar a Estrasburg», va dir l’advocada de Forcadell Olga Arderiu.

«Si s’apliqués el dret internacional, Cuixart seria absolt i posat en llibertat», va afirmar el membre de la defensa del president d’Òmium Olivier Peter. «Condemnar a Cuixart és assegurar que Espanya serà condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg», va continuar l’advocat suís. «No es vol jutjar, es vol condemnar per raons polítiques», va dir Peter, que va assegurar que els actes que es jutgen «no són criminalitzables».

«Demà comença un judici a les urnes, un judici a la democràcia i això fa que el grau de responsabilitat sigui superior. Del resultat de la sentència d’aquest judici quedarà ressentida la democràcia espanyola», va dir el lletrat de Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina. «La nostra gran missió és poder dir que posar una papereta a una urna no pot ser un delicte de rebel·lió o de sedició», va remarcar.

L’advocada de Forcadell, Olga Arderiu, va dir que s’està jutjant a l’expresidenta del Parlament per la seva «capacitat de lideratge» i no pels fets, ja que a la resta de membres de la Mesa només se’ls ha processat per desobediència. Arderiu també va denunciar vulneracions de drets durant el procés judicial, com el de defensa, amb la poca antelació amb què s’ha anunciat la data d’inici o amb la inadmissió de proves.

Pel que fa a l’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, va assegurar que la justícia espanyola fa una «interpretació artificial de la llei», ja que el Congrés dels Diputats va despenalitzar el 2005 l’organització de referèndums il·legals. «Això no és rebel·lió ni ho serà mai», va dir el lletrat, que va afirmar que se’ls acusa d’aquest delicte per «suspendre tots els drets polítics» dels seus clients.

Dilacions indegudes

Tots els lletrats van negar que vulguin dilatar el temps que duri el judici i van apuntar que són els primers interessats en què es resolgui aviat. Tanmateix, les defenses van lamentar que el procés ha patit «acceleracions indegudes» que vulneren el dret de defensa i van afirmar que haurien necessitat més temps per preparar-la.

Sobre la possibilitat que es convoquin eleccions generals el 14 d’abril, Van den Eynde va dir que no es pot ni imaginar ni vol considerar un escenari amb «interferències» d’aquest tipus i va defensar que en cas que se celebrin els comicis i se suspengui el judici, s’hauria de posar en llibertat provisional als encausats.

«No es pot mantenir a algú en presó provisional perquè a tu et doni la gana de fer eleccions», va reblar el lletrat de Junqueras i Romeva, que va demanar que es respectin els drets dels seus clients si es dona aquest escenari.

Prohibides les manifestacions

La delegació del govern espanyol a Madrid ha decidit prohibir manifestacions a la plaça Villa de París (situada davant del Tribunal Suprem) i restringir el trànsit als carrers que voregen el tribunal com a mesura de seguretat mentre duri el judici de l’1-O. Les mesures es comencen a aplicar ja avui, el primer dia de la vista. La delegació del govern espanyol ha pres les mesures després d’analitzar un informe de la policia espanyola. Per tant, i mentre duri el judici, no es podran fer concentracions ni manifestacions.