Forn diu que van «apurar fins al final» abans de la declaració d'independència a l'espera dels resultats de la mediació

L'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, ha defensat que van «apurar fins al final» abans de celebrar el ple del 27 d'octubre on es va votar la proposta de resolució sobre la declaració d'independència. I que ho van fer perquè estaven a l'espera dels efectes que tingués la mediació que, segons reconeix, van emprendre diverses persones, inclosa el lehendakari Íñigo Urkulli (que és testimoni en el judici). A preguntes del seu lletrat, ha dit que la declaració votada no es va publicar i ha defensat que, un cop celebrat el ple, «no es va fer cap acció més ni cap acte administratiu» per part del Govern. A més, ha recordat que estava a Brussel·les quan el va citar l'Audiència Nacional i que va decidir tornar. Sobre l'operatiu de l'1-O, diu que era «impossible» acatar les directrius de la fiscalia ni amb la suma de mossos amb agents vinguts de fora de Catalunya.

L'exconseller -empresonat des del 2 de novembre de 2017- s'ha referit també a la declaració suspesa el 10 d'octubre i ha dit que es va decidir no fer efectiva la declaració per «obrir en les properes setmanes un diàleg».

A preguntes del lletrat Xavier Melero, ha apuntat que la Llei del referèndum recollia que, un cop celebrada la votació, si guanyava el sí els resultats s'haurien de fer efectius en dos dies. I ha subratllat que això no es va produir «i que ningú va demanar que s'apliqués el que deien les lleis de desconnexió».

Amb aquestes manifestacions, Forn incideix en la «voluntat de diàleg» que es va intentar buscar amb el govern espanyol després dels resultats del referèndum. També ha reconegut que el dia 26 es va reunir amb personal de la conselleria i els va exposar que hi havia dues opcions: O declaració d'independència o eleccions. I els va advertir que si s'apostava per la primera «hi hauria 155 i cessaments». «Llavors les eleccions eren possibles, no hi havia tercera solució, a la tarda es va veure que era impossible», ha explicat.

Forn ha sostingut que va creure en la possibilitat d'eleccions i que confiaven en els resultats que pogués aconseguir la mediació. A més, va dir que les dues respostes de Puigdemont als requeriments de Rajoy (previs a l'aplicació del 155) buscaven «obrir la porta a seguir dialogant».

Una declaració d'independència «sense efectes»

A més, ha valorat els efectes que va tenir la declaració votada al Parlament el 27 d'octubre i s'hi ha referit com una «declaració política». A preguntes del lletrat, ha dit que no es va publicar ni al DOGC ni al BOPC, que no es va fer «cap moviment» des del Govern, «cap crida» a cancelleries europees per comunicar-los la resolució.

«Impossible assumir la instrucció del fiscal»

Durant el judici, l'exconseller d'Interior ha dit que «ni amb la suma de tots els cossos» i ni amb el «reforç» que havia enviat d'agents a Catalunya es podia assumir la instrucció de la fiscalia d'aturar el referèndum. I que tampoc tenien mossos suficients com per superar la instrucció d'enviar dos efectius a cada col·legi electoral. A més, ha explicat que es va assabentar pels mitjans de comunicació que els càlculs que feia el Ministeri de l'Interior que apuntava que caldrien 90.000 efectius, quan se'n van destinar en total uns 13.000 agents (7.000 de mossos i uns 6.000 agents de cossos espanyols).

A més, ha assegurat que no van tenir en cap moment coneixement dels plans de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia i que el detall l'ha obtingut amb informació incorporada al sumari de la causa.

Conversa «elevada de to» amb Millo per les càrregues

A preguntes del seu advocat, Forn ha explicat una trucada a l'aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, al migdia de l'1-O. Després de rebre imatges d'un col·legi de de Barcelona, amb «càrregues» on hi havia gent gran, li pregunta «si això era donar compliment a les ordres» del TSJC. Un cop Millo li agafa el telèfon, van mantenir una discussió «elevada de to», ha explicat, en què li demanava que «paressin aquestes actuacions perquè generaven violència i que era recomanable parar l'actuació que s'estava fent» i «buscar un altre tipus d'actuació sense arribar a la violència extrema».

Segons Forn, Millo li va dir que faria una gestió i poc després li va enviar un missatge afirmant que «ja havia fet el que havia de fer». L'exconseller no ha volgut atribuir una «relació directa» a aquesta conversa amb el final de les intervencions dels cossos estatals a partir d'una determinada hora d'aquest diumenge.

Sense informació dels registres del 20-S

Forn ha assegurat que es va assabentar «per la ràdio» de l'operació policial de la Guàrdia Civil del 20-S i que no coneix cap altre cas que això hagués passat. «Al cap de dos minuts em trucava el major Trapero per donar-me informació, però cap comunicació oficial», ha dit. En aquest sentit, ha recordat que hi havia establerts mecanismes de cooperació entre cossos policials a Catalunya, com ja va passar en «l'exemple de col·laboració el 17-A», i que no es van usar tot i que arran els atemptats tenia «relació fluïda» amb l'exministre i homòleg seu, Juan Ignacio Zoido.

L'exconseller ha recordat que el Govern va mostrar-se en contra del nomenament del coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu policial de l'1-O per una qüestió «competencial», però que tot i això «mai es va deixar d'assistir» a les reunions que convocava els dies abans del referèndum. En aquest sentit, s'ha preguntat perquè el mateix dia de l'1-O es van deixar de fer quatre reunions que estaven previstes per aquell mateix dia per coordinar els diferents cossos.