Romeva defensa el dret a l'autodeterminació quan «s'ha intentat tot abans»

El 2010, «ruptura emocional profunda»

Romeva ha situat la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut del 2010 com un moment de «ruptura emocional profunda per a molta gent»davant d'una sentència «dramàtica»que suposa el trencament del «pacte constitucional del 78». «Va afectar al més íntim de les emocions de les persones», ha dit. L'exconseller ha explicat que va ser en aquell moment que ell va passar de creure en un projecte federalista a «estar independentista». I, de fet, ha destacat que va ser a partir d'aquell moment que les opcions independentistes van passar a tenir majories al Parlament de Catalunya.

Romeva ha recordat l'alerta sobre la «desafecció»catalana que va fer l'expresident José Montilla i que en aquell moments «molta gent« va tenir la sensació que «s'havia trencat una cosa molt seriosa».

L'exconseller ha recordat que en aquell moment va fer un emplaçament al «diàleg». «El que jo sol·licitava en aquell moment era assumir una realitat, que per a molta gent era incòmoda», ha dit. Romeva ha dit ser conscient que la carpeta catalana «incomodava a molts sectors de la societat», també a Europea i «encara ara». «I davant d'una carpeta incòmoda, un ha d'obrir-la per mirar de resoldre-la, perquè no desapareixerà», ha asseverat. Romeva ha destacat que hi va haver almenys «20 intents formals d'establir diàleg»per «afrontar una qüestió que per a molta gent era transcendental per a les seves vides».

També ha argumentat que «rebutjar les propostes que fan els ciutadans de Catalunya per poder tractar una qüestió que els afecta no només no es pot considerar inconstitucional, sinó que és perfectament compatible amb el que hauríem d'entendre el diàleg constitucionalista continuat». L'exconseller d'Exteriors ha defensat que les constitucions no són «textos sagrats escrits en marbre», sinó «textos dinàmics». «El diàleg constitucional és una eina que bàsicament va a enfortir la legitimitat de la Constitució, les democràcies més consolidades són les que s'han reformat d'acord amb els temps, adaptant-se als canvis», ha dit, mentre que a Espanya «en el que és substancial, no s'ha tocat ni una coma».

Negociar «no des d'una sala penal»

D'aquesta manera, Romeva considera que «el més raonable i democràtic és negociar en l'àmbit polític, no en una sala penal», per tal de «trobar consensos i acords entre actors polítics». Fer una cosa diferent, ha afegit, és «perjudicar la democràcia com a tal».

L'exconseller ha explicat que tenia «cap raó»l'1-O de pensar que les coses anessin «diferent»com s'havien fet fins aleshores. I ha afegit que va tornar a instar el govern espanyol «per enèsima vegada a seure a una taula per parlar, a fer política». «Vam fracassar en aquest intent, però la nostra determinació per arribar a una mesa de diàleg i negociació era aleshores i segueix sent ara impossible de trencar».

Romeva també ha dit que no hi havia «cap raó»per desconvocar el referèndum perquè «no era delicte i enquadrava en el principi de legitimitat democràtica». «Havíem apostat per fer política», ha manifestat l'exconseller, que assegura que hi va haver «telèfons penjats i cadires buides»en tots els intents de pactar amb l'estat.

Defensa la tasca internacional de la Generalitat

Durant l'interrogatori, l'exconseller ha defensat la tasca de la Conselleria d'Exteriors i ha dit que tot el que es va fer estava «previst tant en la Constitució com en l'Estatut». Ha relatat que l'única cosa que no podien fer era representar l'Estat, signar un tractat internacional o fer tasques consulars i que «això no va passar». «Per què o en base a què es considera il·lícita l'actuació del departament?», s'ha preguntat.

A més, ha reconegut que com a conseller va defensar el dret a l'autodeterminació i que «no està prohibit fer-ho». «Estem davant una qüestió sobre un debat polític, conceptual, des de quant defensar públicament el dret a l'autodeterminació s'ha de considerar delicte?»; s'ha preguntat.

Nega la malversació

En la línia dels altres acusats, ha negat la malversació i ha dit que «ni una sola acció»del seu departament és «constitutiva de delicte». «Són despeses d'accions lícites i d'acord amb les competències atribuïdes», ha manifestat. A més, ha sostingut que les despeses investigades fan referència a «xerrades i conferències en defensa de l'Europa de la no discriminació». «És delirant que se'ns acusin per les actuacions que vam fer, no té cap lògica i ho rebutjo de ple amb tot el respecte», ha afegit

Sobre la funció del Diplocat, ha explicat que acollien delegacions estrangeres i que la seva funció era «connectar»els visitants i posar al seu abast «la pluralitat real, acadèmica i social»de Catalunya. «Es reunien tant amb Societat Civil Catalana com amb l'ANC i d'altres entitats cíviques, o PP o ERC o la CUP», ha posat com a exemple.

20-S: nega un «alçament contra l'Estat»

Preguntat sobre si va incitar a la violència, ho ha negat «rotundament«. «Crec que serà impossible com hem vist en l'exemple gràfic de la declaració de Turull que mai, mai vam fer cap incitació a la violència ni hem apel·lat a cap violència», ha recalcat. De fet, ha destacat que les mobilitzacions independentistes s'han produït de manera «cívica i pacífica, al mateix temps que reiterada i persistent». «La via de la violència no és desitjable i és del tot descartable i poc intel·ligent per l'experiència que tenim en aquests casos al llarg de la història».

També ha negat que el 20-S fos a la conselleria d'Economia perquè tenia reunions amb ambaixadors a Madrid. A més, ha afegit que va viure amb «sorpresa»els registres perquè «el referèndum no era il·legal». «Va ser una acció desproporcionada i contraproduent al missatge de respecte a la llei que hem escoltat en tants fòrums», ha manifestat. Romeva ha negat que aquell dia fos un «alçament contra l'Estat». «En absolut, el que vaig veure va ser una manifestació en l'exercici lícit, legítim, pacífic i democràtic del dret a la manifestació i la protesta», ha remarcat.

En aquest sentit, ha negat també l'ús de la violència ni la incitació a la mateixa. «Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia civil i és absolutament perniciós parlar d'alçament quan els fets demostren el contrari», ha afegit.

Romeva ha negat conèixer el document 'Enfocats' trobat al domicili de l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové. «No coneixia ni el text en si, ni la seva existència ni ningú que el conegués».

Crítiques a Vox

Durant la declaració, Romeva també ha criticat que un partit d'ultradreta exerceixi l'acusació popular en aquest judici. «Els que defensem els valors de la democràcia i l'europeïsme ens trobem en el banc dels acusats, i qui amenacen aquests valors i l'Europa de les llibertats s'asseuen entre les acusacions», ha manifestat Romeva, que ha dit que això es tracta d'una «paradoxa».

Convençut que estava protegit per la «inviolabilitat»

Romeva ha dit que pensava en tot moment que estava protegit per ser diputat. «Jo estava convençut que estava protegit per la inviolabilitat de ser diputat i entenia que era una garantia no per a mi sinó per als 135 diputats», ha assegurat davant del tribunal. L'exconseller ha defensat que aquesta prerrogativa «és garantia del pluralisme polític». «Això garanteix que puguem emetre opinions polítiques sense que se'ns persegueixi», ha remarcat.

Crítiques a l'actuació policial l'1-O

L'exconseller d'Exteriors Raül Romeva ha criticat durament l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat l'1-O. «No és un comportament que s'enquadra en una policia democràtica en un país democràtic», ha assegurat davant el tribunal. A més, ha qualificat l'actuació «d'incomprensible i injustificable»i ha assegurat que «l'única violència»va ser per part de la policia i no dels votants. «Les imatges ens costarà molt de temps oblidar-les i van ser actuacions que crec que van ser contraproduents», ha valorat Romeva, que considera que les imatges del dia del referèndum «són una taca greu en la història de la democràcia espanyola». Sobre el paper del Govern, ha dit que era la seva «obligació»fer una «crida a la mobilització lliure i no partidista». «El més important era la nostra neutralitat», ha remarcat.

Romeva ha afegit que va anar a instàncies europees a advertir que «si davant d'un debat polític la resposta era la repressió i la violència policial», el problema ja era d'Europa, perquè anava contra «la línia de flotació del projecte europeu». «Vaig instar les institucions europees a atendre el que estava passant a Espanya, crec que no és un problema que afecti només a l'estat espanyol, sinó que afecta directament a la idea d'Europa», ha dit.

27-O: «declaració política» per obrir una «negociació multilateral»

Preguntat pel significat que dóna a la declaració d'independència votada al Parlament el 27 d'octubre, Romeva ha dit que es va votar «en base al mandat» de les eleccions del 27 de setembre del 2015 i de l'1-O. «El que feia aquesta declaració política era donar-nos un mandat polític i vam instar altre cop a iniciar un procés de negociació multilateral, que és com creiem que s'ha d'afrontar aquesta qüestió encara avui», ha dit.

De fet, ha dit que després del referèndum es va «seguir la pràctica internacional de recollir el mandat que sortia de les urnes» i reiterar «la necessitat, la importància d'iniciar un procés de diàleg i negociar». De fet, ha recordat que hi va haver «diversos oferiments a nivell estatal i internacional de mediar, per actuar de facilitadors del diàleg», però que quan aquests «intentaven trucar a la porta del govern espanyol, la resposta era inexistent, zero».

Lamenta lajudicialització del procés

L'exconseller d'Exteriors Raül Romeva ha lamentat la judicialització del procés i ha dit que aquest tema «no hauria d'haver sortit mai de la política». «Qui havia de fer política en el seu moment no ho va fer i els va passar la responsabilitat a vostès, els demano que no l'assumeixin i retornin aquesta carpeta incòmoda d'on no havia d'haver sortit: la política», ha assegurat al final del seu interrogatori, on només ha respost al seu advocat, Andreu van den Eynde. Romeva també ha defensat per què no va optar per marxar a l'estranger i ha dit que «no tenia cap por»de defensar «el principi democràtic». «El que hem fet és legítim, lícit i legal i no tinc cap por de defensar-ho aquí», ha subratllat.

Romeva ha explicat que va optar per no marxar a l'estranger perquè considerava que no havia fet res «il·legal»i «no tenia cap por»de defensar «el principi democràtic». «El que hem fet és legítim, lícit i legal i no tinc cap por de defensar-ho aquí», ha subratllat. En la darrera intervenció del seu interrogatori –on només ha contestat al seu lletrat- ha lamentat la judicialització del procés i ha dit que aquest tema «no hauria d'haver sortit mai de la política». «Qui havia de fer política en el seu moment no ho va fer i els va passar la responsabilitat a vostès, els demano que no l'assumeixin i retornin aquesta carpeta incòmoda d'on no havia d'haver sortit: la política», ha assegurat.