Bassa: «La independència sempre es planteja com una cosa pactada, la prova és que estem aquí i no som independents»

L'exconsellera de Treball i Afers Socials ha dit que el referèndum no era «res concloent»per arribar a la independència. A preguntes del fiscal, ha defensat que la independència es concebia com «una cosa pactada o un acord durant el temps que fos necessari»i ha tret tot valor a la DUI. «La prova és que estem aquí i que no som independents», ha manifestat. Bassa ha circumscrit l'organització del referèndum als «problemes»que va tenir JxSi amb la CUP per mantenir l'acord per garantir la majoria absoluta al Parlament. «Calia decidir si anàvem a eleccions o es buscava el consens, i es va fer un referèndum com una forma de compromís entre les institucions i els ciutadans», ha explicat.

L'exconsellera ha accedit a respondre a la fiscalia, l'advocacia de l'Estat però no a Vox. «Per respecte a les dones d'Espanya, tolerància 0 a la violència de gènere», ha dit.

«Mai m'esperava el que vaig veure l'1-O»

A preguntes del seu advocat, Bassa ha dit que no s'havia «instaurat mai» la idea de la unilateralitat perquè «fins a l'últim minut vam pensar en la negociació». «Aquesta idea no surt ni al programa electoral ni es planteja perquè volíem un pacte, tot i estar compromesos amb un projecte independentista», ha manifestat. A més, ha dit que la «primera vegada» que veu la possibilitat d'una declaració d'independència és quan s'intercanvien cartes Rajoy i Puigdemont com a requeriment previ a l'aplicació del 155. Ha recordat que el dia 26 d'octubre l'expresident Puigdemont apostava per eleccions però que el govern del PP «no donava cap garantia» de no aplicar el 155 si es feia. «Ens deien que passi el que passi i que encara que anem a eleccions hi haurà 155», ha relatat.

I ha deixat clar que el que es va votar l'endemà era només la «part resolutiva» i que la declaració d'independència estava inclosa en la «part dispositiva» de l'acord de JxSi i Cup van portar al ple del Parlament. «Era una resolució parlamentària i, per tant, són voluntats polítiques», ha dit en referència a la declaració d'independència.

«No vam fer res després de la DUI»

A preguntes del seu lletrat, Mariano Bergés, ha insistit en què la DUI no va tenir efectes. «No es va fer res, exactament res», ha remarcat. En aquest sentit, ha detallat que no es publica ni al DOGC ni al BOPC i que no s'envia a cap organisme internacional. A més, ha dit que no va formar part de cap comitè estratègic per arribar a la independència.

També ha negat que hi hagués cap pla del Govern ni per ocupar punts neuràlgics, ni detenir persones, afectar infraestructures o ocupar edificis públics. «La violència mai va ser un mitjà per aconseguir la independència», ha assegurat.

A més, ha negat que hi hagués cap actuació «coordinada» ni amb Mossos, amb el Parlament o els CDR. «No hi havia res planificat, el Govern actua fins que se suspèn la llei del referèndum», ha detallat.

També ha recordat que el TC va suspendre inicialment l'Agència de protecció social i que, un cop estava empresonada, es va aixecar aquesta suspensió. Bassa ha recordat el literal de la sentència del TC. «Diu expressament que no és cap estructura d'Estat», ha apuntat l'exconsellera, que diu que la finalitat d'aquesta agència (emmirallada en la basca) era «consolidar el sistema de prestacions públiques».

Preguntada pel seu advocat sobre la possible malversació de fons públics, Bassa ha dit que era «impossible» a causa dels «controls ferris i molt exigents» de l'Estat. Així, ha explicat que era l'Estat qui pagava als creditors. «Si sortia alguna cosa diferent calia demanar permís, hi havia una aplicació tecnològica que coordinava les dues comptabilitats, era impossible que no ho sabessin», ha explicat. A més, ha explicat que la interventora general va bloquejar algunes partides com la de processos electorals.

A més, ha dit que no era possible llogar cap espai de la Generalitat per contradir l'acusació de malversació, ja que entre les acusacions també s'imputa el suposat cost que hauria suposat llogar aquests espais per a l'1-O.