Rull sobre l'1-O: «Mai m'hauria imaginat que la policia desplegaria aquell nivell de violència contra gent pacífica»

L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha assegurat que no es podia imaginar «mai» les imatges que es van produir l'1-O. «Mai em podria imaginar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar davant de gent pacífica, joves i avis, que defensaven pacíficament uns ideals amb una dignitat extraordinària», ha respost a la fiscal Consuelo Madrigal, que li demanava si havia tingut «por» del que els pogués passar. Rull ha dit que el precedent que tenien era el del 9-N i que llavors no es va produir violència. I sobre l'1-O, ha afegit que a les escoles que van tancar els Mossos no hi ha haver «cap problema» ni cap «indici» de violència. Com ja va fer Turull, ha afirmat que no sap d'on van sortir les urnes però que tenia la «confiança íntima» que n'hi hauria,i ha qualificat de «política i solemne» la declaració del 27 d'octubre.

Rull ha assegurat que tenia la «confiança íntima» que l'1-O hi hauria urnes. «Era una confiança en el meu país», ha dit després que la fiscal Consuelo Madrigal li preguntés per una entrevista en al qual havia afirmat que hi hauria urnes. «Estava convençut que n'hi hauria, perquè va ser una iniciativa extraordinària que va comprometre a molta gent», ha dit.

Seguint les tesis de la declaració de Jordi Turull, Rull s'ha desvinculat de qualsevol organització operativa del referèndum. Ni sabia on es van construir les urnes, ni on estaven, ni tampoc on es van imprimir les paperetes que es van utilitzar el dia del referèndum, ha dit. Madrigal s'ha preguntat si esperava que apareixerien «espontàniament». «El compromís per la democràcia, els valors cívics i la força de l'esperança és increïble, i creia que apareixerien l'1-O», ha dit. Rull, per tant, ha dit confiar en la «gent» per «poder articular finalment l'1-O i es pogués canalitzar aquesta expressió democràtica».

Rull destaca l'impacte internacional de l'1-O

Durant l'interrogatori, Rull ha destacat el ressò internacional que va tenir l'1-O i ha destacat que alguns mitjans parlaven de Shame (vergonya, en anglès) per les «imatges que s'havien produït, amb gent amb les mans alçades a l'aire i colpejades per les forces de seguretat de l'Estat».

Preguntat sobre els «escratxes a hotels on s'allotjaven policies, Rull ho ha condemnat i ha dit que sempre estarà en contra d'aquest tipus de manifestacions «ja siguin de persones que estaven en contra o a favor de la independència». «Usar la pressió en aquests termes és inacceptable», ha manifestat l'exconseller, que remarca que el seu compromís polític és «insubornablement pacifista».

Preguntat per l'assetjament als agents allotjats en un hotel de Reus, ha respost: «El que vaig explicar és que aquestes imatges em semblaven molt malament, però també la dels policies sortint amb les seves porres reglamentàries».

Rull ha retret a la fiscalia que referir-se a la «resistència pacífica com un mur humà que es mou és inaudit» i ha dit que els ciutadans «el que volien era exercir un dret democràtic», i no oposar-se a les forces de seguretat de l'Estat. L'exconseller ha dit que el fiscal general de l'Estat va dir en aquelles setmanes «no ens obliguin a anar més enllà de la llei», expressió que diu que «el va sorprendre bastant». «Seria inaudit que un fiscal públicament digués això i que suposés fer ús d'una violència desbocada», ha dit.

«Problema de percepció» de la fiscalia

Sobre el 20-S, s'hi ha referit com una «manifestació cívica i pacífica» i no com a «turba, tumult o massa». «Usar aquests conceptes és denigrar els manifestants que es concentren, em sembla com a mínim sorprenent», ha afirmat. Tanmateix, ha tornat a condemnar els desperfectes del cotxes de la Guàrdia Civil. Sobre la comitiva judicial, ha dit que va tenir coneixement que va estar «14 hores retinguda» –segons la fiscal- a la conselleria d'Economia. «Era una mobilització en favor de la democràcia i la llibertat i protestant per detencions que molta gent considerava arbitràries», ha dit. «Sempre respectaré i respecto el dret legítim de manifestació», ha reblat.

A més, ha posat d'exemple que alguna vegada ha hagut d'entrar en actes polítics «protegit per forces de seguretat» i assegura que això no és «una expressió democràtica però en cap cas violenta».

Rull s'ha adreçat a la fiscal i li ha dit que les seves respostes respecte la violència «no la satisfaran» perquè hi ha un «problema de percepció» entre la seva visió sobre el dret a reunió i manifestació i la llibertat ideològica i la del ministeri fiscal.

Declaració «política i solemne»

L'exconseller ha explicat que el 27 d'octubre el Parlament va aprovar una «declaració política, formal, solemne». Rull ha remarcat que no es va votar l'exposició de motius i que sí la part resolutiva. «És una declaració de voluntat política en els termes en què el legislador va despenalitzar l'any 1995, que quan hi ha una declaració política de la independència d'una part del territori, quan no s'utilitza la violència, que no s'ha utilitzant, no és objecte de retret penal», ha dit.

La fiscal ha incidit sobre quins van ser els següents passos. «Coneix perfectament el que vam fer els dies 28 i 29», ha dit Rull, «no volíem que tot això s'apartés de la política, la democràcia, i vam actuar en conseqüència». «No volíem que se'ns apartés d'aquest àmbit i podria haver passat, que se'ns desplacés d'un terreny de joc democràtic, pacífic, cívic per part de l'Estat», ha reblat. Rull ha negat a preguntes concretes de la fiscal que s'hagués desplegat una agència nacional d'intel·ligència catalana o de ciberseguretat, una política de defensa o un disseny d'un nou sistema judicial.

Retrets per una entrevista

Durant l'interrogatori, Madrigal ha preguntat a Rull sobre el contingut d'una entrevista feta al diari digital 'El Nacional'. Rull ha carregat contra la fiscal perquè considera que en l'escrit d'acusació hi ha hagut una «manipulació» de les declaracions que ell hi va fer. De fet, durant el torn de la defensa, Rull i el seu advocat, Jordi Pina, han volgut desmuntar algunes de les frases que l'escrit del ministeri públic atribueix a Rull citant aquesta entrevista. L'exconseller ha lamentat que no es respecti la «literalitat» i fins i tot es «reinterpreti el contingut» de les seves declaracions. «On està aquesta frase?», ha dit. Marchena ha demanat a Rull que no faci «judicis de retret» durant la seva declaració i ha garantit que el tribunal valorarà l'argument de l'exconseller.