L'Audiència Nacional confirma la seva competència per jutjar Trapero i l'excúpula d'Interior

L'Audiència Nacional ha confirmat la seva competència per jutjat el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, l'exdirector de la policia catalana Pere Soler i la intendent Teresa Laplana. Les defenses de Puig i Soler havien reclamat en una vista de previ pronunciament que es va celebrar el 5 de febrer que la causa es remetés a un jutjat d'instrucció de Catalunya o a l'Audiència de Barcelona, però l'Audiència Nacional ho ha rebutjat. En aquesta mateixa vista, el fiscal Pedro Rubira va qüestionar la «imparcialitat i serenitat» dels tribunals catalans per assumir la causa. La fiscalia acusa a Trapero, Puig i Soler de rebel·lió i a Laplana de sedició.

La secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat que Trapero, Puig, Soler i Laplana seran jutjats en aquesta tribunal en relació als fets del 20 i 21 de setembre del 2017 i la jornada de l'1 d'octubre. En una interlocutòria, desestimen la falta de competència de l'Audiència Nacional per jutjar-los com havien demanat les defenses de Cèsar Puig i de Pere Soler. La fiscalia va demanar mantenir la competència d'aquest organisme.

Durant la vista de previ pronunciament celebrada el 5 de febrer, els advocats de Puig i Soler, Jaume Alonso-Cuevillas i Pau Ferrer, van qüestionar aquesta competència i van demanar que la causa s'enviés o bé a un jutjat d'instrucció de Catalunya o bé a l'Audiència Nacional. La defensa de Trapero i Laplana no ho van demanar.

En canvi, la sala considera que l'atribució de la competència per jutjar rebel·lió i sedició que no són delictes contra la forma de govern a un òrgan centralitzat i especialitzat com és l'Audiència Nacional és conforme a la Constitució. En aquest sentit, cita doctrina del Tribunal Constitucional per dir que aquest ja va «aclarir qualsevol dubte» sobre la constitucionalitat de la connexió dels delictes de terrorisme i rebel·lió. «El legislador pot decidir la determinació de competències d'acord als interessos de la justícia i assignar a un òrgan judicial centralitzat la instrucció i enjudiciament de certs supòsits, en atenció a la seva naturalesa material, amplitud de l'àmbit territorial o transcendència per al conjunt de la societat, sense que això afecta a la prohibició del jutges d'excepció», han argumentat.

A més, en la mateixa interlocutòria, consideren que la competència per a delictes de rebel·lió «no està limitada als comesos per bandes armades».

La fiscalia sol·licita 11 anys de presó per a Trapero per un delicte de rebel·lió i demana la mateixa pena per a Soler i Puig. Per a la intendent Laplana, el ministeri públic demana una pena de 4 anys de presó per un delicte de sedició. Amb aquesta interlocutòria, la sala ha donat trasllat a les defenses perquè presentin els seus escrits de conclusions provisionals.

Polèmiques afirmacions del fiscal

Durant la vista de previ pronunciament del 5 de febrer, el fiscal Pedro Rubira va posar en qüestió la «imparcialitat i serenitat» dels tribunals catalans per assumir aquesta causa. Això va provocar poc després una nota aclaridora del tinent fiscal i portaveu de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, on rectificava el posicionament de Rubira i va remarcar que «en cap cas» es dubtava de la professional dels magistrats que exerceixen a Catalunya. La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va qualificar d'atac «molt greu» al Poder Judicial i al «sistema constitucional» les declaracions de Rubira.