Cuixart diu que ja no té com a prioritat «sortir de la presó» sinó «resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya»

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha afirmat que ja no té com a «prioritat» sortir de la presó perquè se sent un «pres polític» després de més de 500 dies privat de llibertat i que la seva voluntat prioritària ara és «resoldre» el conflicte entre Catalunya i Espanya i «denunciar la vulneració de drets fonamentals que hi ha a Catalunya i l'estat espanyol». En aquest sentit, s'ha desvinculat de les explicacions que va donar durant la fase d'instrucció davant del magistrat Pablo Llarena perquè, segons sosté, llavors «volia sortir de la presó al preu que fos». «Ara ja no tinc aquesta prioritat», ha manifestat. Sobre la violència, insisteix que el 20-S no n'hi va haver «de cap tipus» i que l'1-O «només la van exercir la Guàrdia Civil i la policia espanyola però no la població civil».

En diverses ocasions, Cuixart ha volgut deixar clar al fiscal que durant el 20-S «en cap cas» el comportament dels ciutadans que es van concentrar davant del Departament d'Economia «va ser violent», i que l'1-O la violència «només la van exercir les forces policials de l'Estat». De fet, ha remarcat que així ho van recollir diversos mitjans de comunicació el dia següent. «Segueixo negant que des de la societat civil hi hagués cap tipus de violència», ha reblat.

Cuixart també ha dit que cap polític espanyol va fer «cap tuit ni cap menció» destinada ni Sànchez ni ell mateix ni el 20 de setembre ni l'1 d'octubre, perquè eren uns «perfectes desconeguts» per a la societat espanyola. Ara, «ens hem convertit en uns referents de la societat catalana més enllà de l'independentisme», quan «no era la nostra voluntat», ha afegit.

El 20-S, «atac» a l'autogovern

Sobre el 20-S, ha explicat que es va generar una «manifestació espontània» i que posteriorment les entitats van decidir «assumir plenament la convocatòria». Ha demanat al fiscal i al tribunal «ubicar bé» el context en què es produeix la mobilització del 20-S, amb un «autogovern que se sent atacat, amb la suspensió de l'autonomia financera», que provoca una reacció «sense violència però amb molta determinació».

El líder d'Òmnium ha argumentat que el «sentiment d'autogovern» és «molt important» en la societat catalana, que va «més enllà de l'independentisme», i ha advertit que «passarà el mateix» si hi ha més «agressions» amb l'aplicacio de «més 155».

Un desnonament, exemple de «disconformitat»

Sobre el 20-S, ha defensat que va ser una «demostració de disconformitat davant l'actuació judicial per aturar l'1-O». I ho ha comparat amb un desonament. Cuixart ha recordat que fa una setmana hi va haver un desnonament a Lavapiés, a Madrid, on els veïns es van congregar davant la casa per «mostrar disconformitat» davant la policia i l'autoritat judicial, tot i que el desnonament es va acabar produint. «En el nostre cas, a més, tot es va produir sense violència», ha manifestat.

«Es tancaven webs com a Turquia»

El fiscal ha insistit en alguns detalls tècnics dels webs d'Òmnium mentre Cuixart ha replica que, com a president, no n'estava al cas. Moreno ha preguntat perquè el domini d'un web estava ubicat a Irlanda, moment en què Cuixart ha recordat que durant la tardor del 2017 «es clausuraven pàgines web a Catalunya, com a Turquia». «Fos inscrita on fos, a Irlanda o on fos, es van clausurar centenars de pàgines web», ha dit.

«La política encara no hi és»

Cuixart també ha criticat la «judicialització» del conflicte «polític». «Alguns poders de l'Estat no han reaccionat encara, és una qüestió de diàleg i el que dic jo ho diuen majoritàriament els ciutadans», ha manifestat. Per això, ha dit que «interpel·la» l'Estat perquè mantinguin «actitud militant, pacífica i serena». I ha criticat el paper dels polítics en el dia d'avui. «La política encara no hi és, i aquí parlem de política, els polítics tenen l'obligació d'afrontar els fets», ha manifestat.