Forcadell diu que la Mesa no es pot convertir en un «òrgan censor»: «El debat i la paraula han de ser lliures»
L'expresidenta del Parlament denuncia que el TC està «polititzat» però que no volien «desobeir-lo»
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha assegurat davant del Tribunal Suprem que el Tribunal Constitucional (TC) demanava a la Mesa «una cosa impossible», que era convertir-se en un «òrgan censor»que decideixi «de què es pot parlar i de que no». Per Forcadell, la Mesa «ha d'afavorir el debat i la paraula, que han de ser lliures». En respostes a la fiscal, Forcadell ha dit «respectar»el TC, tribunal que ni ella ni la Mesa volien «desobeir». Però ha afegit que és un òrgan «polititzat»que en algunes decisions sobre Catalunya ha «usat criteris polítics i no jurídics». Durant la seva declaració ha assegurat no participar ni dirigir «cap estratègia», que es va limitar a les tasques del seu càrrec i ha apel·lat a la «inviolabilitat parlamentària».
Forcadell considera que el TC els demana a la Mesa que fos «un òrgan censor que vulnerava la separació de poders i el dret dels ciutadania». «No podia convertir-se en un TC i decidir sobre què es podia parlar i sobre què no, hem de defensar els drets fonamentals que estan a la Constitució», ha dit. Forcadell ha defensat que «en un parlament s'ha de poder parlar de tot».
La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat a Forcadell què hauria fet si algun grup hagués demanat debatre a la cambra catalana «sobre la legislació del tràfic de persones». Forcadell li ha recordat que ja li va fer la mateixa pregunta el 9 de novembre del 2017, en la fase d'instrucció, i que aleshores ja li va respondre que el seu «únic límit a la llibertat d'expressió i el debat parlamentari és el respecte als drets humans». «I cap grup parlamentari pretendria que és parlés de l'esclavitud en un parlament democràtic», ha afegit. «Qui declara els drets humans, vostè?», li ha replicat Madrigal, que també li ha preguntat si estava «per sobre del TC»en la interpretació de la Constitució. Forcadell li ha respost: «Jo no estic per sobre del TC, no he dit això».
«Politització del TC»
Forcadell ha manifestat que «respecta»el TC i que no ha volgut mai ni ella ni la Mesa «desobeir»les seves resolucions. Ara bé, ha dit que ens últims anys i en el cas de Catalunya ha pres decisions «polítiques». «És un tribunal que està polititzat, en algunes sentències especialment les últimes ha usat criteris polítics i no jurídics però no estava a la nostra voluntat ni està tampoc desobeir els mandats del TC», ha remarcat.
«La Mesa no pot valorar la constitucionalitat de les iniciatives»
L'expresidenta del Parlament ha remarcat que la Mesa de la cambra «no té la potestat de valorar la constitucionalitat de les tramitacions parlamentàries». Segons ha assegurat, {d'acord amb la jurisprudència, només ha de valorar temps i forma, perquè si no limitaria i controlaria el debat parlamentari, que no està en les seves funcions».
A preguntes de la fiscal, Forcadell ha reconegut que només hi ha dos precedents d'iniciatives rebutjades per la Mesa del Parlament, l'any 2009 i 2010, també sobre la convocatòria d'un referèndum. L'expresidenta ha detallat que es tractava de casos impulsats per comissions promotores d'Iniciatives Legislatives Populars (ILP) i que, en aquests casos, la llei sí els obliga a «entrar en el fons» per comprovar que estan d'acord amb la llei que les regula.
Canvi de jurisprudència
Forcadell ha al·legat que el TC «per raons polítiques o canvis de magistrats» va canviar de jurisprudència en aquest sentit. En la resolució que suspenia l'1-O, el TC demanava a la Mesa que no admetés resolucions que contradiguessin de manera «palmària o evident» la llei o la Constitució. Segons Forcadell, en aquest punt es va canviar la jurisprudència perquè, fins llavors, entenia que la Mesa no havia d'entrar a valorar el fons de les propostes parlamentàries.
Ara bé, ha defensat que la Mesa del Parlament sempre va valorar i respectar el reglament del Parlament i ha fet èmfasi també en la defensa dels «drets fonamentals de llibertat d'expressió, pluralisme polític, inviolabilitat i dret a la iniciativa política». «Pots canviar la jurisprudència però no els drets fonamentals», ha sentenciat.
«Els informes dels lletrats no són vinculants»
Preguntada sobre les lleis del referèndum, Forcadell ha negat que facilités l'aprovació i votació de les lleis de desconnexió. «No, jo em vaig limitar a complir el reglament i respectar els drets fonamentals». Sobre els advertiments dels lletrats del Parlament, Forcadell ha recordat que «no són vinculants» i que tots els informes sempre «es van traslladar al ple com a òrgan suprem».
Forcadell ha defensat que va tramitar moltes propostes de reconsideració de diferents grups parlamentaris i que el ple del dia 6 va acabar «tan tard per no vulnerar els drets de ningú». «Les vam motivar i les reconsiderar, no és cap obligació estimar-les», ha dit.