De Gispert defensa que l'actuació de Forcadell es va adequar al que disposa el Reglament

L'expresidenta del Parlament Núria de Gispert ha defensat davant del Tribunal Suprem l'actuació de Carme Forcadell al capdavant de la cambra catalana, i ha dit que «absolutament sempre» la seva acció s'ha adequat al que disposa el reglament. De Gispert ha declarat com a testimoni a proposta de la defensa de Forcadell. De fet, en resposta a l'advocada Olga Arderiu, ha admès que hauria actuat com ella, tot i que aquesta resposta no constarà perquè el president del tribunal ha avisat que no es tindria en compte. De Gispert també ha afirmat que una mesa d'una cambra legislativa és comprovar, en el moment d'admissió a tràmit d'una iniciativa, «si compleix» els aspectes formals, «mai entrar en contingut material».

A preguntes de l'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, De Gispert ha entrat en detalls del funcionament de la Mesa del Parlament és un «òrgan rector i col·legiat» en què es vota si hi ha «alguna discrepància», i dels plens de la cambra. També ha dit que la Mesa no té iniciativa legislativa i que no està entre les seves funcions limitar el debat dels diputats. «Al Parlament es va a discutir, negociar i votar», ha dit.

Durant la declaració, ha tancat files amb l'actuació de Forcadell, de qui ha dit que «absolutament sempre» es va adequar al reglament de la cambra. «He seguit bastant el temps que ha estat presidenta, entre altres raons perquè érem les dues úniques dones presidentes i estava orgullosa de pensar que m'havia seguit una dona», ha dit.

L'expresidenta de la cambra ha explicat que durant el debat parlamentari del 6 i 7 de setembre els grups van poder presentar esmenes i hi va haver «una quinzena» de reconsideracions. A preguntes de l'advocacia de l'Estat, ha dit que és habitual, «un ple al mes», que es demani una ampliació de l'ordre del dia, i que «no és extraordinari ni excepcional» donar un termini de dues hores per presentar esmenes.

De Gispert també ha afirmat que ni els dictamens del Consell de Garanties Estatutàries ni els informes dels lletrats són vinculants. En el cas dels últims, «són informes que assessoren a la mesa, però no obliguen».

Durant l'interrogatori, De Gispert ha afirmat que al Parlament s'han presentat «moltes vegades» resolucions relacionades amb el dret a l'autodeterminació. Una d'aquestes iniciatives és una proposició de llei presentada per l'aleshores diputat Alfons López Tena per declarar la independència de Catalunya. De Gispert ha recordat que es va admetre a tràmit, amb discrepàncies dins de la Mesa perquè «tres membres de la Mesa no hi estaven d'acord perquè creien que s'havia d'entrar en el contingut material». Ha afegit que hi va haver un informe dels lletrats, es va fer la tramitació i finalment es va enviar al ple. En aquell cas, ha conclòs, no hi va haver cap impugnació.

En canvi, De Gispert ha explicat que sí que es va portar al Tribunal Constitucional (TC) una resolució de declaració de sobirania i dret a decidir de l'any 2010. «Fins a la data el TC mai havia acceptat a tràmit recursos a resolucions de parlaments», ha dit, perquè «deia que no es podia entrar en el fons i que eren resolucions de caràcter polític que no tenien conseqüències jurídiques». Per això, ha sostingut que hi va haver un «canvi» del TC.

L'expresidenta del Parlament també ha dit que durant el seu mandat es va crear una comissió d'estudi pel dret a decidir, que tampoc va ser impugnada al Constitucional.