Santamaría afirma que mai va parlar amb ningú del Govern del referèndum i que si el volien calia reformar la Constitució
L'expresidenta diu que no van considerar «adequat» declarar l'estat d'excepció per no «vulnerar drets» dels ciutadans
L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha afirmat que mai va parlar amb ningú del Govern sobre l'1-O i si volien fer un referèndum calia modificar la Constitució «i no intentar negociar una cosa a la qual mai es va prestar» el govern de Mariano Rajoy. A preguntes de Vox, ha defensat per què van apostar pel 155 i no per declarar de l'estat d'excepció. Segons Santamaría, consideraven que era més «adequat» en «defensa de la convivència». Segons ha assenyalat, l'estat d'excepció suposava «vulneració de drets fonamentals» dels ciutadans i, per això, creien que s'ajustava més la Constitució el 155 perquè «actuava contra els responsables». Ha afegit que van advertir el Govern que no podien seguir amb el referèndum i ha parlat «d'estratègia concertada». «Sabien que després de la violència del 20 i 21 de setembre es podia tornar a produir i van seguir endavant», ha assenyalat.
Sobre l'aplicació de l'article 155, l'exvicepresidenta ha assegurat que es va tirar endavant perquè van considerar que la declaració d'independència del 27 d'octubre «no va ser simbòlica». «Estava en risc greu l'intent de derogació de la Constitució, s'havia declarat unilateralment la independència i s'havien vist els esdeveniments dels dies previs», ha dit, «hi havia una vulneració molt greu de l'ordre constitucional».
En respostes a l'advocat de Vox Javier Ortega, Sáenz de Santamaría ha explicat que «mai» va parlar sobre l'1-O amb cap membre del Govern de la Generalitat i ha explicat les tres reunions que va mantenir amb l'exvicepresident Oriol Junqueras. Una a l'abril del 2016, on Junqueras li va plantejar la celebració d'un referèndum. L'exvicepresidenta ha remarcat que «mai va voler entrar» a parlar d'aquest tema perquè «no és una disposició del govern espanyol, sinó que forma part de la sobirania del conjunt del poble espanyol». «Li vaig dir que sobre això no tenia res a parlar».
La segona reunió va ser al juny del 2016 per abordar la situació «dramàtica» de les finances de la Generalitat, i la tercera el gener del 2017 on, segons ha relat, Junqueras només volia abordar el referèndum i li va donar la mateixa resposta que a l'abril anterior. «Sobre el referèndum no hi havia res a parlar, no hi havia ni diàleg ni capacitat d'entesa», ha dit, i ha afegit que la Junta Electoral Central va afirmar que el 4 d'octubre del 2017 va afirmar que el referèndum «no es va produir».
També ha dit que mai es va reunir amb cap membre del Govern al despatx que tenia a la delegació del govern espanyol a Catalunya, amb qui es va reunir amb representants de partits com el PSC, el PP, Cs i col·lectius de la societat civil. «Hi havia molta gent que estava tenint molts problemes per la tensió que vivien». «Sí vaig poder reforçar la presència de l'Estat i el govern espanyol creia molt important que estiguéssim i fer-nos presents» a Catalunya, ha dit.