Santamaría responsabilitza el Govern de la violència de l'1-O i lloa la «professionalitat» de la policia espanyola

L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha responsabilitzat el Govern de la violència de l'1-O i ha lloat la «professionalitat» de la policia espanyola que, segons entén, van evitar «circumstàncies molt més greus». Ha reconegut que ha vist en la seva trajectòria política imatges de «disturbis» i que «no són agradables a la vista» però ha acusat novament la Generalitat. «Si no s'hagués cridat massivament a la gent a impedir el que havia de fer la policia per ordre d'un jutge doncs algunes imatges no s'haurien produït», ha manifestat. A més, ha aprofitat per assenyalar que hi va haver 93 policies espanyols ferits i el lletrat de Junqueras, Andreu van den Eynde, li ha recordat que l'endemà de l'1-O el govern espanyol va parlar de més de 431.

Saénz de Santamaría ha dit en nombroses ocasions que hi va haver «violència» tant el 20 de setembre com l'1-O i ha dit que va veure les imatges «per televisió» i que també va tenir informació per part del delegat del govern a Catalunya, Enric Millo. A preguntes del lletrat de Junqueras, li ha demanat que concreti els «fets violents» i ha dit que «es va impedir sortir» la comitiva judicial.

Preguntada sobre l'operació Copèrnic –que va enviar 6.000 policies a Catalunya- s'ha limitat a dir que havia «llegit» sobre ella però que no era la seva competència ni està «capacitada» per dissenyar aquests operatius policials. Així mateix, tampoc ha valorat quina xifra de policia calia destinar per a l'1-O. També ha explicat que van decidir enviar els policies el dia 22 de setembre, després de veure els fets «violents» del 20 de setembre. En aquest punt, el lletrat Jordi Pina li ha exposat que el vaixell 'Piolín' va demanar permís per atracar al port de Palamós el dia 19 de setembre.

Llavors, l'exvicepresidenta ha canviat la versió i ha dit que calia «anticipar-se» per mantenir l'odre públic a Catalunya perquè estaven «preocupats» pel canvi a la Conselleria d'Interior amb la sortida de Jordi Jané i l'arribada de Joaquim Forn. «Un govern ha de preveure tots els escenaris i calia tenir-los previstos», ha remarcat.

«Professionalitat» de les forces de seguretat

En tot moment, ha defensat la tasca i «professionalitat» de la policia espanyola i ha dit que treballaven per ordre tant del TC com del TSJC. «La seva professionalitat va evitar unes circumstàncies molt més greus com a conseqüència que la Generalitat va seguir endavant amb el referèndum», ha manifestat Santamaría, que ha declarat que va tenir «coneixement» que existia un informe dels Mossos que alertava, segons sosté, que es podria produir violència l'1-O després de com s'havia desenvolupat el 20 de setembre. A preguntes del lletrat de l'exconseller Forn, ha reconegut que el va «conèixer» després de l'1-O però ha recriminat al Govern que no aturés el referèndum tot i les advertències d'aquest informe.

Mai va pensar dirigir-se als ferits

Santamaría ha reconegut que mai va pensar dirigir-se als ciutadans que havien patit lesions. A preguntes del lletrat Jordi Pina, ha dit també que no «recorda» que l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, fes declaracions als mitjans demanant disculpes per les càrregues.

Preguntat sobre si sabia que hi havia 1.200 ciutadans que van patir cops de la policia, ha afirmat que la Generalitat no li va donar «cap dada» i s'ha limitat a dir que hi va haver «dos o quatre ingressats, un per un infart». A més, ha puntualitzat. «Crec que no són lesionats, són atesos», ha afegit.

No vol parlar de càrregues

També ha dit que ningú la va informar que les càrregues policials paressin a partir del migdia. «No tinc cap informació al respecte», s'ha limitat a respondre al lletrat Van den Eynde. A més, ha fet una precisió lingüística i ha dit que no vol parlar de «càrregues policials» sinó «d'actuacions policials sota mandat judicial».

A més, ha defensat que van tractar de conservar la convivència ciutadana durant aquest temps i que, segons sosté, això no ho va fer la Generalitat. «Per això vam aplicar el 155, per conservar la convivència», ha manifestat.

«Muralles humanes»

L'exvicepresidenta ha fet seva l'expressió de la fiscalia i ha parlat de «muralles humanes» durant l'1-O. Ha assegurat que la Generalitat va mobilitzar els ciutadans perquè «anessin amb temps» als col·legis electorals. «Jo el que vaig veure eren muralles humanes, i llançament d'objectes», ha remarcat. Unes imatges que, novament, ha dit que va veure per televisió. Segons Santamaría, aquestes «muralles humanes» estaven «impedint que es complís una decisió judicial».

«No són escratxes, sinó assetjaments violents»

L'exvicepresidenta del govern espanyol ha qualificat «d'assetjaments violents» les protestes que durant el setembre i octubre del 2017 hi va haver a hotels o casernes que allotjaven agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. «Jo sé el que és un escratxe, i el que es va viure a Catalunya és un assetjament violent», ha assegurat. També ha hi havia «amenaces i coaccions» a alcaldes contraris al referèndum.

«Escapçar l'independentisme» amb el 155

Van den Eynde també li ha preguntat per l'expressió que va dir en la campanya del 21-D on es ventava «d'escapçar l'independentisme». Santamaría ha dit que es referia a l'aplicació del 155 i de l'efecte que va tenir per «treure d'una organització o expulsar d'un càrrec» els responsables. «Vam expulsar els que havien fet mal a la convivència», ha defensat. A més, ha apuntat que l'expressió no és seva sinó que l'havia llegit en un mitjà de comunicació.

Tanmateix, ha dit que «no li consta» que hi hagués resistència per part dels consellers d'acceptar el seu cessament. Un extrem que ha aclarit a preguntes del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero.

La defensa de Forn pressiona l'exvicepresidenta

Un dels interrogatoris més exhaustius és el que ha fet Xavier Melero, advocat defensor de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, que ha fet diverses preguntes directes i concretes sobre els operatius policials a l'exvicepresidenta. Melero ha preguntat a Sáenz de Santamaría si coneixia els continguts de les directrius del secretari d'Estat de Seguretat o de la Fiscalia, com va conèixer la xifra dels 6.000 efectius policials estatals desplaçats que ella mateixa ha xifrat o bé perquè es van suspendre les reunions de coordinació entre cossos policials previstes per al mateix dia 1-O.

Sáenz de Santamaría s'ha excusat en diverses respostes que ella «no és experta» en matèria de seguretat i que tampoc era qui s'encarrega de dissenyar ni de dirigir els operatius policials. També ha respost que no recordava o que no tenia constància d'algunes de les qüestions plantejades per l'advocat de Forn, i s'ha limitat a respondre en diverses ocasions que els efectius policials van anar a Catalunya per donar «compliment a un mandat judicial» quan li ha preguntat si aquests anaven a donar «suport» als Mossos o a substituir-los perquè els consideraven «deslleials». Davant de les respostes, Xavier Melero s'ha queixat al tribunal que Sáenz de Santamaría estava fent de «testimoni indòcil» perquè considerava que no li estava responent a preguntes concretes.

Sáenz de Santamaría ha deixat en mans de la instrucció que es feia al jutjat 13 de Barcelona la investigació sobre els preparatius del referèndum i ha respost a Melero que «en absolut» va qualificar de deslleials els membres del CNI per no haver detectat les urnes.