Tardà: «Aquest judici està inspirat en la venjança»

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha obert aquest dimecres el torn dels testimonis al judici de l'1-O i ho ha fet topant amb el president del tribunal, Manuel Marchena, per l'ús de la llengua catalana i per les valoracions polítiques. «Aquest judici està inspirat en la venjança», ha començat dient, moment en què Marchena l'ha tallat per avisar-lo que, com a testimoni, el seu paper al judici «no està autoritzat a fer valoracions polítiques», sinó que el que ha de fer és «contribuir a l'esclariment dels fets». Tardà també ha mostrat la seva intenció de respondre en català l'acusació popular de Vox, però Marchena li ha dit que, com a testimoni, no hi té dret. Tardà ha estat demanat per Vox i per la defensa de Jordi Cuixart. Tardà ha dit que «ni la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya valen una mínima violència».

A l'inici de la declaració, Tardà ha mostrat la seva intenció de respondre en català les preguntes de l'acusació popular Vox, però Marchena li ha impedit. «No comencem bé», li ha dit. El president del tribunal li ha explicat que els acusats van tenir l'opció de declarar en català –finalment no ho va fer ningú perquè no es va acceptar traducció simultània-, però que els testimonis s'han d'expressar «en la llengua oficial del fòrum d'acord amb la Llei Orgànica del Poder judicial». Marchena, doncs, ha replicat a Tardà que no té dret com a testimoni a respondre a les preguntes en català.

Immediatament ha arribat la segona topada amb el president del tribunal, quan Tardà ha començat responent una pregunta de Vox afirmat que «aquest judici està inspirat en la venjança». Marchena l'ha avisat que no podia fer valoracions polítiques i que ha estat citat «exclusivament» per ajudar-los a «esclarir els fets». Sobre les valoracions polítiques li ha dit a Tardà que té «altres fòrums on expressar-les».

De fet, Marchena també ha marcat tant a l'acusació popular com també a algunes defenses per limitar les preguntes que fan als fets que es jutgen i que preguntin sobre el que els testimonis «han percebut». El president del tribunal ha remarcat a tota la sala que «no existeix el testimoni opinant».

L'acusació popular de Vox ha estat el primer a preguntar a Tardà i ho ha fet sobre un tuit fet pel diputat d'ERC el 29 de juliol del 2018 en què afirmava «la negativa de PP i PSOE a dialogar» va obligar a «desobeir i autodeterminar-nos l'1-O». Tardà ha respost referint-se al debat d'investidura de Mariano Rajoy del 2016, on ja el va advertir que s'estava en una «cruïlla» i que hauria de triar entre una «via democràtica» davant la demanda política de Catalunya o «la via de la judicialització».

1-O: «voluntat d'un poble indefens, cívic i democràtic»

Tardà ha defensat que el referèndum de l'1-O va ser «la voluntat d'un poble indefens, cívic, pacífic i democràtic» i ha recordat que el 2014 Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera ja van anar al Congrés a demanar el traspàs a Catalunya de les competències per a la convocatòria de referèndums. Tardà ha remarcat que «sempre» ha volgut que el procés fos «dialogat». «El que tenim entre mans és un conflicte entre demòcrates».

«Ni la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya valen una mínima violència»

A preguntes de la defensa de Junqueras i Romeva, Tardà ha relatat com va saber de la convocatòria de manifestants davant la seu d'Economia el 20 de setembre del 2017. Ho va conèixer per ràdio quan anava en taxi després de sortir de l'hospital, ha dit. «La meva obligació era anar-hi», ha afegit, tot dient que quan hi va arribar hi havia unes 200 persones que, segons la seva percepció, es van concentrar «de manera espontània». Aleshores, ha relatat, va prendre la paraula per reclamar-los que «no caiguessin en cap provocació» i que «s'havia d'evitar cap violència». Un advertiment que va fer, ha afegit, perquè «tenia por que hi hagués infiltrats». Ha conclòs que els va advertit que no poden «descarrilar», que l'1-O es votaria, i que tot es fes «a al catalana, pacíficament i cívica».

«Entenc que la mobilització ciutadana és un factor de progrés en la mesura que és l'expressió de la llibertat individual», ha afirmat en defensa de les mobilitzacions ciutadanes. Tardà, però, ha remarcat que «ni la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya valen una mínima violència».

A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, també ha valorat l'ambient que va viure a la conselleria d'Economia. «No hi havia escenari de tensió sinó d'indignació d'estar vivint una situació anòmala i, segons el meu punt de vista, immerescuda», ha relatat.

Tardà ha recordat que després de l'1-O el grup parlamentari del PSOE –llavors a l'oposició- va presentar una interpel·lació per reprovar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per l'actuació de la policia. En canvi, després del discurs del rei Felip VI el dia 3, el PSOE va retirar aquesta interpel·lació. Per això, ha criticat que el PSOE, ara al govern, hagi fet campanya a l'exterior a través d'Espanya Global per dir que les imatges de l'1-O van ser «falses». «Això no casa», ha dit.

A preguntes de la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, ha explicat que al Congrés també hi ha hagut lleis que s'han aprovat per lectura única, com la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional. «El reglament és un xiclet», ha manifestat. Aquesta va ser el mateix sistema que es va usar els dies 6 i 7 al Parlament per aprovar les anomenades lleis de desconnexió.

Vox ha preguntat a Tardà si va participar en alguna reunió amb alguns dels acusats per convocar l'1-O. El diputat d'ERC s'ha limitat a respondre que participava en reunions del seu partit on hi havia alguns dels acusats.

La fiscalia no ha fet cap pregunta a Tardà i l'advocacia de l'Estat s'ha limitat a preguntar-li si coneix Josep Maria Jové i el document Enfocats. Tardà ha dit conèixer l'exsecretari general d'Economia i desconèixer el document.