Benach assegura al Suprem que si hagués estat en el lloc de Forcadell «hauria fet el mateix»

L'expresident del Parlament Ernest Benach ha assegurat davant del Tribunal Suprem que si s'hagués trobat en el lloc de Carme Forcadell «hauria fet el mateix». Ho ha dit després que l'advocacia de l'Estat li hagi preguntat si s'havia trobat amb el cas d'un informe contrari amb els lletrats. «Eren moments polítics molt diferents», ha dit , però «en el cas que m'ho hagués trobat en aquesta legislatura, hauria fet el mateix». Benach ha explicat que durant els seus mandats «no es va donar el cas» que es tramités una iniciativa contra l'opinió dels lletrats de al cambra. En la seva declaració com a testimoni, Benach ha explicat que és una «funció fonamental» de la presidència de la cambra preservar els drets fonamentals dels diputats i que «tots» els presidents ho han «intentat» sempre. «Forma part de la nostra essència com a polítics i com a representants d'una institució que té una història molt llarga», ha afegit.

Com Núria de Gispert, que va comparèixer com a testimoni aquest dimecres, Benach ha estat citat a proposta de la defensa de Forcadell i l'interrogatori que li ha fet la lletrada Olga Arderiu s'ha centrat molt en el funcionament del Parlament.

«Cada legislatura és un món, en les anteriors les coses funcionaven de manera molt diferent en la relació entre grups i entre els membres de la Mesa», ha explicat, per després afirmar que si hagués estat en el lloc de Forcadell «hauria fet el mateix».

Benach ha explicat que la Mesa del Parlament és un «òrgan col·legiat» on gairebé sempre es prenen les decisions per «consens» i «poques vegades» s'ha de votar. També ha dit que la Mesa no té iniciativa legislativa, que recau sobre el Govern, els grups o els ciutadans, i que, en el moment de l'admissió a tràmit, la Mesa «no ha de jutjar el contingut» de les iniciatives, «sinó si la forma de presentació és la correcta». Ha posat com a exemple dues ILP amb reclamacions sobiranistes que no van ser admeses quan ell era president perquè «tenien defectes de forma molt greus». «Un dels signants era Francisco Franco», ha dit.

La fiscalia s'ha interessat especialment per aquestes dues ILP i ha insistit en preguntar a Benach si no es van admetre a tràmit perquè el seu contingut no era objecte de les competències de la Generalitat. Benach ha admès que aquest era un dels motius, però que n'hi havia d'altres, com la forma en què es van presentar –«formava part més d'una broma»-, i que en tot cas «no s'ha de barrejar una proposició de llei i un projecte de llei amb una ILP», ja que «es basa en una llei que és diferent».