Colau defensa que el 20-S era «pacífic» i constata una «sensació d'excepcionalitat i alarma social» pels escorcolls
L'alcaldessa de Barcelona assegura que les «càrregues brutals» van alterar l'1-O, que qualifica de «mobilització pacífica, exemplar i massiva»
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat que el 20 de setembre va ser una «manifestació pacífica» que forma part «de la normalitat democràtica». A més, ha constatat que aquell dia –i també en dies previs- es vivia una situació «d'excepcionalitat i alarma social» i ha reconegut que estaven «preocupats» perquè es registraven institucions i es detenien càrrecs electes. També s'ha referit a l'intent de registre a la CUP sense permís judicial. Per això, reconeix que va fer una crida a la mobilització «pacífica i massiva» perquè creia que les els drets fonamentals i les institucions «podien estar en perill». Sobre l'1-O, ha explicat que hi va participar «com alcaldessa i ciutadana» i ha criticat les «càrregues policials brutals», que considera que van «alterar una mobilització pacífica, exemplar i massiva». «L'1-O no va ser de cap partit ni de cap institució, va ser de la gent autoorganitzada», ha afirmat Colau, que creu que es pot fer paral·lelismes amb una acció de «desobediència civil».
Colau ha explicat que, tal com consta en un informe que han aportat al tribunal, els serveis de l'Ajuntament de Barcelona no van detectar «danys als voltants» d'on hi va haver la concentració el 20-S «ni incidents rellevants, menys que en altres mobilitzacions». «Es van posar més tanques del que és habitual, però a l'informe no hi ha res rellevant que afectes les mobilitzacions», ha remarcat.
Sobre l'1-O, Colau ha remarcat que aquella jornada «no va ser ni de cap institució, de cap partit polític, va ser de la gent, de milions de persones autoorganitzades». «Estava organitzat per la gent, ho vam veure tots, els col·legis estaven plens de ciutadania autoorganitzada», ha remarcat.. L'alcaldessa de Barcelona creu que es pot fer un «paral·lelisme» amb les accions de «desobediència civil» que ella mateixa va protagonitzar quan liderava la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Justament Jordi Cuixart, durant la seva declaració, va definir l'1-O com «l'exercici més gran de desobediència civil d'Europa».
«Incomoditat» per respondre a Vox
A l'inici del seu interrogatori, Colau s'ha mostrat disposada a respondre les preguntes de l'acusació popular exercida per Vox «per respecte a la sala i al dret de defensa», però al mateix temps ha deixat constància de la seva «incomoditat» per «haver de respondre a grups d'extrema dreta que amenacen drets fonamentals». Colau s'ha sumat així a les queixes d'altres testimonis per haver de respondre a Vox. Els únics que s'han negat a respondre'ls han estat els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant, que no van declarar i han estat multats.
actualitat/catalunya
Colau al Suprem: «Si estem aquí per l'1-O hi hauríem d'estar milions de persones»