El TC denega la llibertat a Sànchez i Cuixart, que ja poden recórrer a Europa

El ple del Tribunal Constitucional ha dictat les primeres sentències que rebutgen la posada en llibertat d'acusats de l'1-O. Els magistrats han decidit, per unanimitat, rebutjar els recursos presentats per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela d'empresonar-los el passat 16 d'octubre de 2017. En aquests recursos, els acusats demanaven empara al TC perquè consideraven que la decisió de l'Audiència Nacional vulnerava drets fonamentals, entre ells el dret a la llibertat personal (article 17.1 de la Constitució). El TC, però, entén que la decisió d'empresonar-los «compleix amb l'estàndard de raonabilitat» establert en la doctrina del mateix tribunal. Després d'aquesta sentència, tots dos poden ja recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans un cop esgotades totes les vies judicials a l'Estat. El tribunal ha trigat un any i tres mesos a resoldre els recursos.

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit, per unanimitat, desestimar els recursos presentats per la defensa de l'exlíder d'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, el 22 de novembre de 2017. El tribunal ha trigat un any i tres mesos a resoldre els recursos i dictar sentència. De fet, el motiu de la vaga de fam que va iniciar Jordi Sànchez al desembre era denunciar el «bloqueig» del TC a l'hora de resoldre els recursos sobre el seu empresonament. A la vaga s'hi van sumar Rull, Turull i Forn.

Els primers casos que ha resolt han estat els 'Jordis'. Tots dos havien recorregut a l'alt tribunal per denunciar que la decisió de la jutgessa Carmen Lamela vulnerava diferents drets fonamentals. Va ser aquesta jutgessa qui va decretar inicialment el seu ingrés a presó el 16 d'octubre de 2017, tot i que la causa posteriorment va anar al Suprem i el jutge instructor, Pablo Llarena, va decidir mantenir-los entre reixes. Van ser els primers acusats del procés que van anar a la presó.

La defensa de Sànchez –exercida per Jordi Pina- considerava que la decisió de l'Audiència Nacional vulnerava drets com el del jutge ordinari predeterminat per la llei, el dret a un jutge imparcial, el dret a la defensa i el dret a la llibertat individual.

Per la seva banda, la defensa de Cuixart –representat per Marina Roig- també al·legava vulneració de drets com el jutge ordinari predeterminat per la llei, el dret a defensa o a un jutge imparcial. Pel que fa a la llibertat individual, apuntava que no s'havia ponderat la vinculació dels fets amb la llibertat d'expressió i dels drets de reunió i manifestació.

Arguments del tribunal

Sobre la vulneració del dret a la llibertat, el tribunal assegura que la decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional «compleix amb l'estàndard de raonabilitat» que ha establert la doctrina del TC. A més, apunten que també es segueix no només la doctrina del propi tribunal sinó també la del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

A més, assegura que no ha existit «indefensió» perquè Lamela va argumentar «com a motiu suficient» per empresonar-los l'existència del risc de reiteració delictiva. A més, recorda que els dos acusats ja van poder-se oposar a l'empresonament a través d'un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Nacional.

«El recorrent va poder discutir l'existència de riscos de fugida o destrucció de proves a atacar (en el recurs d'apel·lació) els fonaments jurídics de la decisió inicial de presó, tenint així la plena oportunitat de contrarestar tots els arguments consignats en la interlocutòria el 16 d'octubre de 2017», recull la sentència.

Les defenses també es queixaven que la vista per analitzar els recursos d'apel·lació s'havia fet sense presència dels acusats però el TC conclou que això no suposa cap vulneració, i recull doctrina del TEDH per argumentar-ho.

Sobre el risc de fugida (un altre dels motius de Lamela per empresonar-los), la sentència afirma que el tipus de delictes i la gravetat de la pena poden ser «suficient» per inferir d'una manera «raonable» l'existència d'un risc de fugida.

«Queixa prematura»

En la sentència, però, els jutges no entren a argumentar totes les suposades vulneracions de drets que al·lega la defensa. Concretament, en el cas del dret a un jutge predeterminat per la llei, els magistrats consideren que és una «queixa prematura» i no admeten aquesta part del recurs.

El Suprem encara no ha dictat sentència sobre les qüestions de competència plantejades durant la vista de previ pronunciament, previ a l'inici del judici. És per això, que el TC declina valorar qüestions referent a quin tribunal ha de jutjar els fets.

Obren la via d'Europa

Aquestes dues són les primeres sentències que dicta el Tribunal Constitucional sobre la presó preventiva que afecta els acusats del procés. Fins ara, el ple havia admès a tràmit tots els recursos que se li han presentat sobre aquesta qüestió però encara no havia entrat a valorar el fons de les peticions.

Aquestes sentències suposen esgotar les vies judicials a l'Estat i obren la porta a les seves defenses per poder ja recórrer les presons provisionals al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.

Tanmateix, alguns acusats ja han fet aquest pas tot i no tenir sentència del TC. És el cas de la defensa de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, en considerar que el seu empresonament és «absolutament injustificat» i és tracta d'un «cas excepcional». La defensa ha demanat a Estrasburg que consideri que és un cas «urgent» i que, si així es considera, es podria admetre a tràmit en sis mesos.