Urkullu relata que Rajoy no va donar les «garanties» que volia Puigdemont de no aplicar el 155 si anava a eleccions

El lehendakari, Íñigo Urkullu, ha relatat al Tribunal Suprem que en els dies previs al 155 va fer «intermediació» per buscar una sortida al conflicte. En aquest context, ha afirmat que l'expresident Rajoy no va donar les «garanties» que demanava Carles Puigdemont que havia decidit convocar eleccions si el govern espanyol no aplicava el 155. Urkullu ha dit que Rajoy no li va donar cap resposta «taxativa», tot i que va «intuir» que l'expresident no es decantava per aplicar el 155. El lehendakari ha reconegut que va ser Puigdemont qui, el 19 de juny de 2019, li va demanar que «intervingués» i va constatar el «bloqueig total» entre els dos governs. Va arribar a fer cinc propostes de diàleg a tots dos executius per evitar la DUI i el 155 però ha negat que, en cap cas, va ser objecte de negociació ni el referèndum ni el dret d'autodeterminació. També ha dit que es va reunir a Moncloa amb Rajoy, tot i que l'expresident va dir al Suprem que no ho recordava.

El lehendakari ha comparegut com a testimoni proposat per la defensa de Josep Rull. L'encarregat de l'interrogatori ha estat Francesc Homs, que li ha demanat per detalls sobre el paper de negociador que va tenir entre els dos governs l'estiu del 2017.

Urkullu ha explicat que va ser Puigdemont qui li va demanar que intervingués per «encarrilar la relació» amb la intenció de buscar una «solució pactada i acordada» amb l'Estat. Així li va traslladar en una reunió de quatre hores a la Generalitat el dia 19 de juny on, segons Urkullu, mai va ser una eina de negociació ni el referèndum ni el dret a l'autodeterminació.

Reunió a la Moncloa amb Rajoy al juliol

També ha explicat que es va reunir amb l'expresident Rajoy a la Moncloa el 19 de juliol durant dues hores i que, posteriorment als fets del 20 de setembre, hi va tornar a parlar per telèfon. Tanmateix, preguntat per aquestes reunions hores abans, l'expresident del govern espanyol va afirmar al Suprem que no recordava si s'havia reunit personalment amb Urkullu o hi havia parlat per telèfon, traient valor al paper que va jugar el lehendakari aquelles hores.

«La meva funció era d'enllaç i el que parlava amb una part ho comunicava a l'altra, la situació de bloqueig era reconeguda per un i per altre», ha manifestat.

«Això se'n va de les mans»

El lehendakari ha relatat una conversa que va tenir amb Rajoy el dia 21 de setembre, després dels fets a la conselleria d'Economia. «Li vaig dir que les coses no havien de seguir d'aquesta manera, i vaig fer-li l'observació que tot se n'estava anant de les mans, i que calia no provocar situacions que portessin a la fractura social», ha manifestat. Unes paraules a les que Rajoy, segons Urkullu, va dir que «cuidaria al màxim el que fes».

En respostes al fiscal, Urkullu ha explicat que el 21 de setembre va avisar a Rajoy la situació de «convulsió a la societat catalana» i que s'estaven arribant a «punts de crispació a la vida catalana que no era pertinent».

A partir del 4 d'octubre, ha dit que van ser moltes les persones d'àmbits econòmics, socials i polítics que van demanar-li que intervingués, tot i que ha evitat en tot moment parlar com a «mediador». Entre d'altres, ha reconegut converses amb l'exconseller Santi Vila o l'exministre de Justícia, Rafael Catalá, i també l'exvicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. I ha defensat qui havia de ser el seu paper. «La nostra funció ha de ser basada en el diàleg, en buscar acords i no entenc l'acció basada en la crispació i provocadora de desencontre», ha relatat davant del tribunal.

Fins a cinc propostes, però cap sobre un referèndum

En aquests dies, i a partir del 4 d'octubre, ha explicat que va proposar als dos governs fins a cinc solucions que passaven pel «diàleg i la distensió». Tots ells tenien com a objectiu que no hi hagués ni declaració d'independència ni aplicació del 155 per suspendre l'autonomia.

Urkullu ha estat taxatiu -i tant a preguntes de la defensa com de l'acusació- ha negat que en cap moment es negociés res més sobre el referèndum ni el dret a l'autodeterminació.

Sobre el ple del 10 d'octubre –on Puigdemont va deixar en suspens la DUI- ell considera que no hi va haver declaració d'independència i que així ho va confirmar Puigdemont en els requeriments que li va fer la Moncloa. «No tenia valor normatiu», ha manifestat.

Últimes hores abans del 27

Segons Urkullu, a primera hora del matí del 26 d'octubre hi havia acord per anar a eleccions però que va rebre un missatge a les dues de la tarda de Puigdemont on li explicava el canvi d'escenari. Segons ha relatat, «lamentava» que tenia la pressió dels concentrats a la plaça de Sant Jaume, que s'estaven «rebel·lant» i que tenia també la pressió del seu propi grup de JxSi. «Em diu que no podia procedir l'acord adoptat en la nit anterior per anar a eleccions», ha manifestat.

Hores abans, Puigdemont havia demanat «garanties» a Rajoy que si convocava eleccions no hi hauria 155. «Davant de la proposta d'eleccions que li vaig traslladar, vaig tenir la intuïció de la disposició de Rajoy, que no era molt donat a aplicar el 155 realment», ha manifestat. Ara bé, ha confirmat que no va donar les «garanties» que exigia Puigdemont.

Puigdemont «no tenia desig» de convocar la DUI

Urkullu ha explicat que ell advocava per la «via bilateral» i per modificar l'ordenament jurídic per tal que es pogués celebrar «una consulta legal i pactada». De fet, el lehendakari ha manifestat que aquesta era una postura «compartida» amb l'expresident Puigdemont, que no tenia «cap desig» d'anar cap a una declaració unilateral d'independència.

Sobre l'actitud dels dos presidents, ha dit que Puigdemont va tenir en tot moment una actitud «de disposició total al diàleg» i que tenia «absoluta receptivitat» als plantejaments del lehendakari.

De Rajoy, en canvi, ha apuntat que tenia una actitud «d'escolta» però que no era «proactiva».