Zoido: «No vaig donar l'ordre del que havien de fer, van ser els operatius»

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l'1-O. «Ni el vaig dissenyar ni vaig valorar els dispositius de seguretat», ha assegurat en la seva declaració com a testimoni, que s'ha remès l'excoronel Diego Pérez de los Cobos com a director de l'operatiu. «No vaig donar l'ordre del que havien de fer», ha dit, tot afegint que les decisions de si havien d'intervenir o s'havien de retirar les prenien «els operatius». Sobre els Mossos, ha dit que aquell dia «no es van veure unitats d'intervenció» i ha lamentat que haurien d'haver posat més efectius i que havien «sorgit problemes» amb la policia catalana ja abans del dia del referèndum. Zoido ha rebutjat parlar «d'excessos policials» i ha qualificat de «proporcionada» l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil «donades les circumstàncies d'aquell dia».

Zoido ha declarat com a testimoni a petició de la defensa de Joaquim Forn i ha seguit la línia que ja van mantenir aquestes dimecres l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que també es van desvincular del disseny de l'operatiu policial.

«He tingut per costum no entrar ni a dissenyar ni a valorar els dispositius de seguretat, no conec que hi hagi hagut molts ministres que ho fessin si no tenien un coneixement específic», ha dit, «ni el vaig dissenyar ni res». Preguntat per l'advocat de Forn, Xavier Melero, de qui dirigia l'operatiu, ha assegurat que aquest estava a càrrec de Diego Pérez de los Cobos, que va ser nomenat «coordinador» dels cossos de seguretat primer per la fiscalia i després pel TSJC.

El total d'efectius enviats a Catalunya uns dies abans de l'1-O van ser uns 6.000 en el seu punt màxim. La defensa de Forn ha recordat que hi havia més de 2.000 punts de votació i ha preguntat a Zoido si el que va fer va ser enviar aquests agents «als escorxadors». «Jo no vaig donar l'ordre del que havien de fer», ha assegurat. El ministre s'ha remès als «operatius» com els qui van donar les ordres d'intervenir o retirar-se en cada moment,referint-se Pérez de los Cobos i als altres caps dels cossos policials, inclòs els dels Mossos. Zoido ha afegit que, els mateixos que van decidir intervenir, van decidir deixar d'actuar en un moment determinat del dia i «ells sabran perquè ho van fer».

Mossos «insuficients»

Segons ha relat, el desplegament policial a Catalunya va començar a partir del dia 20, «primer en funcions d'auxili» i a partir del dia 29 de setembre, a través d'una instrucció de la Secretaria d'Estat de Seguretat, també si veien «ineficàcia, ineficiència o impossibilitat».Diferents lletrats de la defensa han remarcat que aquesta instrucció també deia que s'havia de primar la seguretat a l'eficàcia, i han preguntat a Zoido si tots tres els cossos ho havien complert: «Crec que sí que ho van complir tots, però uns van procurar complir amb la qüestió principal de impedir el refèrendum i els altres tolerar les votacions i no fer la mínima intenció d'entrar i ocupar-se dels efectes per votar i tancar l'escola».

Zoido ha explicat que durant el mes de setembre li traslladaven que «els Mossos complirien», però en canvi ha lamentat que durant l'1-O «ja no es van veure unitats d'intervenció» de la policia catalana. De fet, creu que el dispositiu d'agents dels Mossos que se va preveure, «entre 6.000 i 7.000», va ser «totalment insuficient» i s'ha preguntat «què hauria passat» si s'haguessin activat 12.00 agents com es va fer a les eleccions del desembre del 2017. «Si s'hagués fet un desplegament fort, juntament amb 6.000 policies nacionals i guàrdies civils, s'hauria obtingut un resultat millor segur», ha reblat.

De fet, en la mateixa línia que Rajoy, també s'ha preguntat «què hauria succeït» si no s'hagués «impulsat, animat ni facilitat aquell referèndum il·legal».

L'exministre ha detallat que li van traslladar telefònicament que els Mossos estaven fent una «actuació simulada», en paraules de la fiscal Consuelo Madrigal, i que «mai hi havia hagut aquest problema». I ha lamentat que al llarg de la jornada «no van canviar d'actitud».

Trapero, «poc col·laborador»

Sobre el paper del major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha afirmat que era «poc col·laborador» i que va posar «reticències» a complir ordres judicials. «No li agradava el fet d'estar coordinat pel senyor Pérez de los Cobos», ha afirmat. A més, ha dit que no tenia accés als informes del CNI.

«Armes de guerra»

En un moment de l'interrogatori, les parts han preguntat a Zoido sobre l'autorització de compra d'armament que els Mossos d'Esquadra venien reclamant. «S'havia demanat armament que es qualificava de guerra», ha dit, que no es van autoritzar.

Zoido ha remarcat que just després del 6 i 7 de setembre, amb l'aprovació de la llei del referèndum i la suspensió per part del TC, la Secretaria d'Estat de Seguretat va començar a «analitzar les circumstàncies» per enviar recursos a Catalunya, però que no va ser fins passat el 20-S que es decideix enviar dispositius. Alguna defensa ha preguntat sobre si ja s'havien enviat agents a l'entorn de la Diada, però Zoido diu que es podria haver produït per algun exercici, però que si hi hagués hagut algun desplegament extraordinari s'hauria comunicat al conseller.