Espejo-Saavedra diu que la Mesa va admetre a tràmit iniciatives que estaven «en frontal oposició a l'ordenat pel TC»

El vicepresident segon de la Mesa del Parlament, José María Espejo Saavedra, ha declarat com a testimoni aquest dilluns al judici de l'1-O que se celebra a Tribunal Suprem i ha assegurat que durant l'anterior legislatura «es van admetre a tràmit iniciatives parlamentàries que estaven en frontal oposició al que havia ordenat el Tribunal Constitucional» i que, a més, els serveis tècnics de la cambra ja ho advertien. Durant la seva declaració com a testimoni, per exemple, ha afirmat que es va «guardar en un calaix» durant setmanes la proposició de llei del referèndum de manera «irregular» i que amb l'admissió a tràmit de la Llei de transitorietat es va «retòrcer» el reglament del Parlament vulnerant drets dels diputats com demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries.

En resposta a les preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, el vicepresident ha qualificat la mesa «d'òrgan governatiu, no política», que té «el deure de garantir el dret dels diputats»i de «complir amb el reglament, la llei i l'Estatut». Espejo-Saavedra ha dit que algunes vegades s'han inadmès algunes iniciatives per part de la Mesa. «És habitual i normal que s'admetin la gran majoria, però algunes s'inadmeten», ha dit, tot afegint que aquesta mateixa legislatura ha passat amb algunes, en aquest cas per «raons formals». Anteriorment a la seva etapa a la Mesa, ha recordat que es van inadmetre dues ILP relacionades amb el dret a l'autodeterminació «per qüestions de fons». A preguntes de la lletrada de Forcadell, ha assegurat que no recorda si l'expresidenta del Parlament va fer ús del vot de qualitat en alguna ocasió.

La fiscal ha preguntat a Espejo-Saavedra per diverses iniciatives aprovades al Parlament i suspeses pel TC, com ara la resolució del 9 de novembre del 2015 d'inici del procés, i ha recordat que el tribunal els ho va notificar i alertar del deure d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa.

Espejo-Saavedra ha explicat els diversos «advertiments»que va fer a les reunions de la Mesa que hi havia iniciatives que no es podien admetre a tràmit perquè «suposaven un desenvolupament de la resolució»del 2015 que estava suspesa. El vicepresident segon ha recordat que en aquell moment hi va haver debats «intensos»dins de la Mesa i que els membres que eren «proclius»a admetre aquestes iniciatives defensaven que «no tenien perquè fer cas als advertiments del TC en la mesura que implicava convertir la Mesa en un òrgan censor». Afirmaven, ha dit, que «el TC no estava per sobre de les meses dels parlaments», mentre que els que s'hi oposaven van demanar informes als lletrats que «van ser denegats».

«Era palmari que s'estaven admetent a tràmit unes iniciatives parlamentàries que estaven en frontal oposició a l'ordenat pel TC i que els lletrats i els serveis tècnics ho estaven advertint», ha manifestat. A preguntes de la lletrada de Forcadell, ha reconegut que el TC no va arribar a suspendre cap admissió a tràmit de la Mesa, sinó que va suspendre ja les resolucions un cop aprovades, com l'addicional 40 del pressupost o les lleis de desconnexió.

També ha relatat que la proposició de llei del referèndum s'havia registrat a finals de juliol però que es va «guardar en un calaix». Segons Espejo-Saavedra, això va ser «irregular»perquè habitualment quan es registra un escrit va a la propera mesa. «Jo vaig protestar perquè sabíem que era una qüestió rellevant política i jurídicament i no s'estava portant a la Mesa», ha manifestat l'exmembre de la mesa, que recorda que ja estaven advertits pel TC i que si no es portava la proposta «els impedia complir amb el mandat»d'evitar qualsevol moviment en pro d'un referèndum. «L'objectiu era evitar que entre l'admissió a tràmit i la inclusió a l'ordre del dia es pogués actuar jurídicament contra l'acord d'admissió que hagués pres la mesa», ha valorat.

Pel que fa als plens del 6 i 7 de setembre, Espejo-Saavedra l'ha definit com «el més mogut»que ha viscut des que està al Parlament. A preguntes de l'advocada de l'Estat, el membre de la Mesa ha dit que en aquells plens hi havia més públic de l'habitual i que va veure a la tribuna Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. «Esperàvem que al moment se celebrés la Mesa»per admetre la llei del referèndum, ha dit, però ha recordat que no va ser fins el mateix dia 6 que «ja tothom intuïa que era el moment que s'esperava per convocar una mesa i ràpidament presentar la proposta».

Espejo-Saavedra ha recordat que eren uns plens que estaven previstes i que «mitjançant un canvi de l'ordre del dia van voler entrar de manera irregular una proposició de llei que portava registrada des de feia més d'un mes». «No va ser espontani», ha assegurat en resposta a la fiscal. De fet, ha recordat que abans s'havia intentat un canvi del reglament «per generar un procediment de lectura única»que va ser suspès pel TC, i que per això van optar per fer un «canvi de l'ordre del dia una mica sorpresiu».

També ha relatat que els funcionaris no van publicar la iniciativa i que es va fer a través d'algun «sistema estrany»per tal que aparegués en la versió digital del Butlletí del Parlament. A més, ha explicat que la publicació era el «requisit mínim»per permetre que es pogués canviar l'ordre del dia i que la llei del referèndum anés a ple. En resposta a la lletrada de Forcadell, ha admès que la Mesa va admetre a tràmit més de deu peticions de reconsideració dels grups de l'oposició i que es van fer «multitud de reunions», però ha lamentat que totes «sota el mateix patró».

«Perill social»

El vicepresident segon ha explicat que aquells dies en aquells plens els grups contraris a la independència van «intentar frenar»l'aprovació de les lleis. «A cada reunió es tornava a insistir en l'evident inconstitucionalitat»i en «el perill social que estava provocant», ha dit.

A més, ha recordat reunions de Mesa «a la una de la matinada»per admetre a tràmit la Llei de transitorietat i aprovar-la al dia següent. «Es va decidir suprimir tots els tràmits, retorcent absolutament el reglament, negant el dret a acudir al Consell de Garanties Estatutàries, que és un dret que tenen els diputats», ha dit. En aquest sentit, ha recordat que l'organisme va emetre una «nota»on «advertia que tal com s'estava fent violentava el dret dels diputats».

Sobre el ple del 27 d'octubre –i a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal- Espejo-Saavedra ha dit que va ser Roger Torrent com a portaveu de JxSí qui va demanar votació secreta i que es llegís la part declarativa, on estava inclosa la declaració d'independència.

Espejo-Saavedra ha recordat que és competència exclusiva de la presidència fixar els temes que passen per la mesa i ha acusat Forcadell d'evitar portar aquesta iniciativa. «Jo volia que s'inclogués per manifestar-me en contra i demanar la impugnació», ha remarcat.