Nieto diu que no van rebre «cap informació» del pla dels Mossos per l'1-O i que Trapero estava «alineat» amb el Govern

L'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto ha assegurat aquest dilluns al judici de l'1-O que no van rebre «cap informació» del pla dels Mossos d'Esquadra per aturar l'1-O i que el major Josep Lluís Trapero estava «totalment alienat» amb el Govern. Nieto, que ha declarat com a testimoni a petició de la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha assumit la decisió d'enviar efectius a Catalunya i ha dit que l'exconseller d'Interior Joaquim Forn s'hi va oposar per carta. Sobre el 20-S, ha dit que hi va haver «actes violents organitzats» contra la Guàrdia Civil i que estaven «seriosament preocupats» per la seguretat dels agents i la comitiva judicial. També ha qualificat «d'exemplar» l'actuació dels cossos estatals l'1-O. «Es va plantejar que l'ús de la força fos el mínim imprescindible i ho va ser», ha dit.

En respostes a la fiscalia, Nieto ha explicat que va intervenir «de forma molt activa» en la presa de decisions de traslladar efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya i que es va passar del «pla teòric al real» després de les sessions del Parlament del 6 i 7 de setembre, i un cop el 8 de setembre la Fiscalia Superior de Catalunya emet una instrucció el 8 de setembre «en què deixa clar que hi ha un mandat per a tots els cossos policials» per «evitar» que se celebri el referèndum convocat per la Generalitat. La setmana passada, l'exministre Juan Ignacio Zoido va afirmar que a partir del 6 i 7 de setembre la Secretaria d'Estat va començar a «analitzar les circumstàncies», però que no va ser fins després del 20-S que es va decidir enviar efectius.

Pel que fa al número d'efectius destinats a Catalunya, els ha xifrat «al voltant dels 6.000», tot i que és una dada que «va oscil·lant». «Qui proposa la decisió soc jo», ha assegurat Nieto, «arran de les peticions i els anàlisis que s'havien fet pels comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional». A més, ha dit que la decisió «requeria una dotació pressupostària» i que va comptar «amb el suport» del ministre de l'Interior i d'altres ministeris, com el d'Hisenda.

Nieto ha concretat que la petició es pren «per si havíem d'atendre la petició de la fiscalia en què demanava col·laboració activa per evitar el referèndum» i que es va comunicar oficialment al Departament d'Interior en una carta el 22 de setembre un cop ja estava enllestida al «fase prèvia» de determinació de número d'efectius i la «logística».

La carta és posterior als «altercats» del 20-S i, segons ha relatat Nieto, l'exconseller Joaquim Forn va enviar una resposta en que va concloure que «la percepció de la realitat que tenia la Generalitat era diferent» a la que tenia el govern espanyol. Segons Nieto, per part de Forn «no es reconeixia la interpretació legal en què s'emparava el trasllat d'efectius» i que els va transmetre que no calia que vinguessin perquè «era suficient la capacitat dels Mossos». També els va «sorprendre» que l'exconseller els va negar que el 20-S hi hagués cap «concentració tumultuària», sinó que la va descriure com a «pacífica, familiar i ordenada». «Ens va preocupar després de veure com s'havien atacat cotxes policials i s'havia impedit la sortida de la comitiva judicial que va haver de sortir per la teulada», ha afegit.

«Trapero alienat amb el Govern»

Nieto també ha dit que a partir de la junta de seguretat van dubtar «de la confiança» en els Mossos i ha dit que era «mínima». A més, ha dit que el major del cos, Josep Lluís Trapero, estava «alineat totalment» amb el Govern però que van confiar que els comissaris actuessin. «Mai es poden posar d'esquenes o de perfil amb un mandat judicial», ha subratllat.

De fet, l'exsecretari d'Estat de Seguretat ha dit que els Mossos no van mostrat «cap interès ni entusiasme» per col·laborar per evitar el referèndum o complir amb el mandat judicial. «L'actitud de la direcció els Mossos va ser molt rebeca a formar part d'aquesta coordinació i exercir-la realment», ha dit.

També ha acusat els Mossos de no donar cap informació sobre l'actuació que tenien prevista l'1-O durant aquella reunió. «No van fer ni el més mínim gest d'apertura al diàleg real ni a la cessió, van arribar amb una idea i van marxar amb la mateixa; no hi va haver marge»; ha manifestat.

Junta de Seguretat «surrealista»

L'exsecretari d'Estat de Seguretat també ha titllat de «surrealista» la junta de seguretat prèvia a l'1-O, per estar «parlant d'un dispositiu de seguretat» amb els que havien convocat el referèndum. Segons ha exposat, Puigdemont, Forn i Trapero no van dir en cap moment «quina pla operatiu tenien» i es van dedicar, segons Nieto, a «permanentment posar excuses per justificar que no s'hagués de complir l'ordre judicial» d'aturar l'1-O. «Era una situació difícil de mantenir en termes normals», ha manifestat .

A més, ha dit que era «absurd» alguns dels arguments que donaven. Segons relata, ha dit que defensaven que hi havia una part de la població que entenia que la llei era la que s'havia aprovat al Parlament i no les decisions posteriors del TC de prohibir les llei de desconnexió i del referèndum. «Jo no pisaré en qüestió el que entengui la gent sinó que la meva obligació és complir amb el que exigeix la llei», ha manifestat.

«Realitat paral·lela» de l'independentisme

Sobre la junta de seguretat, Nieto també ha explicat que van demanar als representants de la Generalitat que desconvoquessin el referèndum perquè preveien que hi podia haver «xocs violents». Unes advertències que, segons ha explicat, no van atendre des del Govern. «Ells insistien que no era necessari i que no havíem d'actuar», ha manifestat Nieto, que acusa l'independentisme de construir un «relat paral·lel» i una «realitat paral·lela». En aquest cas, segons l'exnúmero 2, l'independentisme va voler mostrar la policia -«que actuava per complir la llei»- era la «dolenta». «El relat independentista va portar la notícia al punt que era l'home el que mossegava al gos, i no al revés», ha manifestat.

Actuació «exemplar» de la policia

Nieto també ha dit que en cap moment van pensar que fos «incompatible» actuar per mandat del TSJC per aturar el referèndum i mantenir la convivència ciutadana. Segons l'exnúmero 2 d'Interior, l'actuació va ser «exemplar» i que l'ús de la força va ser «el mínim imprescindible».

Ha justificat, a més, que els agents no van prioritzar l'eficàcia per sobre de la força i ha justificat que tenien «capacitat professional, material i empara legal» com per haver anat més enllà l'1-O per tancar més punts de votació. «Podríem arribar al 100% d'eficàcia segurament amb més ús de la força, es podria haver fet però per això es va prioritzar la seguretat dels agents i de la gent per sobre de l'eficàcia», ha justificat.

«Actes violents organitzats»

Sobre el 20-S, Nieto ha explicat que ell no tenia coneixement dels detalls de l'actuació de la Guàrdia Civil perquè ho feien com a policia judicial. En aquest sentit, ha dit que els Mossos també es van queixar per no haver-los avisat.

Ha detallat que quan va veure les imatges estaven «seriosament preocupats» per la seguretat dels agents i de la comitiva judicial, perquè hi podia haver «conseqüències del tumult» que s'estava concentrant a Economia. Ha dit que hi va haver «incidents importants» i que els vehicles de la Guàrdia Civil no es van poder reutilitzar.

A més, s'ha referit a una «organització» al darrera de les mobilitzacions que ha titllat de «violentes». «No eren espontànies», ha manifestat Nieto, que ha relatat que, posteriorment a l'1-O, van poder detectar que al darrera hi havia els CDR. A preguntes del fiscal, també ha dit que hi van participar ANC i Òmnium Cultural.

Vaixell de Palamós

Nieto també ha dit no saber qui exactament va negar el permís al vaixell per allotjar agents dels cossos estatals que havia d'atracar al Port de Palamós. Ha dit que van donar «evasives», però que «no era transcendent perquè hi havia alternatives, tot i que l'ideal des del punt de vista operatiu».