Nieto nega càrregues l'1-O i limita «l'ús de la força» per aconseguir un «replegament ordenat» dels agents

L'exnúmero 2 d'Interior José Antonio Nieto ha negat que «tècnicament» hi haguéssin càrregues policials l'1-O i s'ha referit a un «ús de la força» per aconseguir un «replegament ordenat» dels agents. «No es pot permetre mai que una unitat antidisturbis estigui rodejada o que s'aïlli una part de la unitat», ha justificat. A diferències de l'exministre Zoido, ha assumit la direcció de l'operatiu l'1-O i ha insistit en els «atacs» que van rebre els agents dels cossos espanyols a qui, segons sosté, els van llançar «tanques i llambordes». A més, s'ha referit a una actuació «organitzada» de gent concentrada per «impedir l'acció de la policia» amb una «actitud de frontalitat». Segons ha relatat, cap dels agents que va patir lesions va agafar la baixa perquè «tot i els dolors» tenien «l'obligació de seguir actius». També ha negat que hi hagués cap «ordre política» per aturar l'actuació a la tarda. Sobre els votants lesionats, Nieto ha dit que «consta que hi va haver persones lesionades i altres que van dir que van ser lesionades».

Durant el seu testimoni, Nieto s'ha esforçat per defensar l'actuació policial dels cossos espanyols en compliment de l'ordre judicial d'aturar el referèndum i ha dit que es va mantenir en tot moment un «equilibri» entre complir l'ordre judicial i «garantir la seguretat» dels policies i de les «persones que volien impedir la seva actuació».

En aquest sentit, Nieto ha argumentat que si l'ordre que s'hagués donat hagués estat complir completament l'ordre judicial d'aturar l'1-O «l'ús de la força hauria estat major». A més, ha dit que van optar per «replegar-se i no complir l'objectiu» per posar per endavant la seguretat dels agents i també de les persones que hi havia als col·legis.

Nieto no s'ha espolsat responsabilitats i ha dit que va ser ell qui estava al capdavant de l'operatiu. Sobre l'ús de la força, ha dit que va ser «proporcionat» i que es van produir «incidents» en els col·legis on hi havia gent que mostrava «actitud de frontalitat» contra la policia. «On se'ls impedeix amb diferents graus de pressió o força per part de la gent és on hi va haver alguns tipus d'incident», ha manifestat.

Nieto ha dit que no totes les actuacions dels cossos policials estatals l'1-O van comportar incidents. «Hi va haver casos on la tasca es va desenvolupar amb normalitat, hi havia un número important de persones al col·legi, es va personar la policia i es va retirar el material sense cap incident», ha assegurat, citant el cas d'un institut de Tarragona.

Actuació en solitari l'1-O al matí

Nieto ha explicat que va donar ell l'ordre d'activar el dispositiu policial i que ho van assumir «en solitari» perquè van veure que els Mossos no estaven intervenint a través de la Brimo i «només havien enviat parelles que anaven a alguns col·legis electorals». «No ens constava que haguessin fet res fins a les nou del matí», ha manifestat. En aquest punt, ha dit que van decidir actuar en solitari i que això ja estava previst en la instrucció signada per ell mateix, que preveia aquest escenari en cas que es considerés que l'actuació de la policia catalana fos insuficient.

Actuació «ineficaç i insuficient» dels Mossos

Sobre el paper dels Mossos, ha afirmat que va ser «clarament insuficient, ineficaç». «En alguns casos, l'actuació dels Mossos responia a un altre objectiu i no al d'impedir l'1-O sinó a donar aparença de normalitat en una cosa que no ho era perquè ho havia suspès el TC», ha criticat.

Preguntat sobre com van decidir on actuar, Nieto també ha explicat que els criteris van ser «operatius» i de «proximitat» i que ell mateix els va avalar.

«Tècnicament no hi ha càrregues»

L'exsecretari d'Estat de Seguretat ha dit que «tècnicament no hi va haver càrregues policials» i ha dit que «l'ús de la força» es va emprar per evitar que els policies quedessin «rodejats» per les persones concentrades als punts de votació. «Hi va haver ús de la força, i en alguns casos de forma cridanera, però per aconseguir un replegament ordenat dels efectius», ha explicat Nieto, que afegeix que els agents no poden permetre en actuacions d'aquesta mena «que una unitat d'antidisturbis estigui rodejada o que s'aïlli una part».

També ha insistit en els «atacs» cap als policies i ha dit que, tot i que hi havia concentrada gent «de bona fe» també n'hi havia que no actuava així i s'hi va enfrontar llençant objectes com «tanques o llambordes», ha dit. Ha relatat que l'endemà va poder visitar agents ferits però que cap d'ells va agafar la baixa «tot i els dolors» per «l'obligació» de mantenir-se en actiu pel clima que hi havia a Catalunya.

Tanmateix, no ha donat cap xifra d'agents ferits. En canvi, l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría sí hi va posar xifres en la declaració de la setmana passada. Va assenyalar que hi va haver 93 policies espanyols ferits i el lletrat de Junqueras, Andreu van den Eynde, li ha recordat que l'endemà de l'1-O el govern espanyol va parlar de més de 431.

Cap ordre per deixar de carregar a la tarda

Nieto també ha negat que es donés cap «ordre política» a la tarda per deixar de carregar. Ha explicat que les actuacions del CNP es va allargar fins a les sis de la tarda i la Guàrdia Civil fins a les cinc. Ha detallat que el gruix del dispositiu estava previst per a la primera franja del matí però que l'anunci del cens universal els fa variar l'escenari.

En tot cas, ha explicat que hi havia una unitat reservada per entrar més tard (a les 8h i no a les 5h) i que tenia més «capacitat d'energia» i que va permetre mantenir les actuacions fins a la tarda.

D'aquesta manera, nega que fos l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, qui donés cap ordre, tal i com s'ha apuntat prèviament en el judici. Per exemple, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va explicar que l'havia trucat directament per demanar-li que aturés l'actuació policial.

Ball de xifres de col·legis tancats

El fiscal Javier Zaragoza ha preguntat quants col·legis van tancar els cossos espanyols i Nieto ha assenyalat que van ser entre 133 i 104. Sobre l'actuació de Mossos, ha dit que van rebre informació «una mica contradictòria» perquè hi ha informes que apunten més de 200 però que molts d'ells no havien arribat ni a obrir perquè no tenien material electoral o perquè els directors de les escoles no van arribar a obrir. A banda d'això, els Mossos els van informar que van tancar-ne 90.

«Persones que van dir que van ser lesionades»

Pel que fa als ciutadans lesions, Nieto ha dit que «consta que hi va haver persones lesionades i altres que van dir que van ser lesionades». «Es parlava de al voltant d'uns 850 civils que van rebre atenció mèdica», ha dit, però ha remarcat que s'hi incloïen «algunes persones que van patir crisis nervioses al veure les imatges per televisió» i altres perquè eren ciutadans que «se'ls movia de la línia per obrir una via d'entrada». Sí ha admès que una persona va patir un infart, que una altra va rebre l'impacte d'una pilota de goma –sense citar el nom de Roger Español, i que dos més van patir fractures a les extremitats.

El «col·lapse» del 3-O

Pel que fa a la jornada del 3 d'octubre del 2017, Nieto també ha dit que va veure «actes violents», com ara talls de carreteres i de línies de ferrocarrils. L'exsecretari d'Estat ha remarcat que aquell dia les actuacions ja corresponien als Mossos, que van optar per «deixar que els manifestants portessin a terme els seus objectius». «No es va repel·lir cap actuació i això va provocar el col·lapse de tot Catalunya», ha conclòs.