El Govern aprova un decret llei amb mesures per incrementar el parc d'habitatges socials i moderar el preu dels lloguers

El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei amb diverses mesures per crear un nou model d''Habitatge de Protecció Oficial que inclou, entre d'altres, mesures per incrementar el parc disponible, que les entitats socials es puguin beneficiar de les expropiacions d'habitatges buits i que totes les publicitats i contractes de pisos de lloguers incorporin l'índex de referència de preus de lloguer amb l'objectiu d'assolir una «moderació» de preus en el mercat lliure. A més, el text també preveu que les localitats amb forta demanda engeguin promocions en el termini de dos anys sobre els sòls de municipals i fer front a les situacions d'emergència social, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Calvet ha assenyalat que «l'habitatge és un dret fonamental» i que qualsevol «mesura pal·liativa és urgent i prioritària».

Calvet ha comentat que l'Executiu tenia la «necessitat» d'aprovar un nou marc de la llei després de constatar que l'anterior, la 18/2017, calia «reforçar, redefinir i ampliar» perquè «ja no ens servia prou bé». El conseller ha comentat que aquesta llei no es va poder complir pels efectes de la crisi immobiliària i que no només no s'havia pogut garantir prou habitatge protegit sinó que en va augmentar la demanda, sumat a un increment dels desnonaments.

Entre els objectius del text, hi ha incrementar el parc de lloguer, estimular l'oferta -tant en habitatges de protecció oficial com els privats, per també col·locar-se en els estàndards de la resta de països europeus- i dotar la Generalitat de «més i millor» instruments per combatre les situacions d'emergència.

En total, el decret llei inclou una trentena de mesures, entre les quals destaquen que la qualificació dels habitatges de protecció oficial mantinguin permanentment aquesta qualificació, tant els que ja la tenen com els que estan en tràmit de tenir-la i es trobin en sòl públic; que en els municipis amb una «forta i acreditada» hagin de posar en marxa la construcció d'habitatges socials en sòls públics i que tots els habitatges de protecció social siguin en règim de lloguer.

«No podem deixar passar cap oportunitat per incrementar el parc públic», ha afirmat el conseller Calvet, que també s'ha referit al fet que les entitats socials es poden veure beneficiades per les expropiacions forçoses d'habitatges buits de grans tenidors. D'altra banda, sobre l'índex de referència de preus el conseller ha explicat que els propietaris que lloguin per sota aquests preus es podran acollir a subvencions –per exemple per a la rehabilitació- o a bonificacions fiscals.

Calvet ha insistit en la necessitat d'incrementar el parc de lloguer actual perquè és «deficitari», amb un percentatge inferior al 2% quan el Pla territorial sectorial de l'Habitatge preveu actuacions per arribar al 5% en 15 anys. Per això, la Generalitat ha previst nous drets d'adquisicions preferents en cas de transmissions de sòls privats on hi hagi previstes reserves per a habitatges de protecció oficial o el dret de tempteig i retracte sobre immobles amb pisos arrendats que es venguin sencers.

En una altra línia d'actuació, el Govern vol incrementar el parc permetent que els municipis puguin decidir que un determinat sòl destinat a la construcció d'habitatges aquests siguin de lloguer, ja sigui de protecció oficial o bé al mercat lliure.

Amb el decret llei, que Calvet espera que es pugui convalidar al Parlament com a màxim d'aquí un mes, el Govern vol donar aplicació a la Llei 24/2015, per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica i que va ser recorreguda pel govern del PP al Tribunal Constitucional, i a la 4/2016, sorgida com a resposta del recurs. Segons el conseller, el decret llei li «dona una volta més» i ha argumentat que, per exemple, la Generalitat ja no posarà sancions als tenidors d'habitatges buits sinó «multes coercitives» o activarà les expropiacions forçoses.

L'aprovació del decret llei arriba l'endemà que la consellera de Justícia, Ester Capella, anunciés que el Govern portaria al Parlament per modificar el llibre el Llibre Sisè del Codi Civil català que permetrà allargar a un mínim de sis anys els lloguers d'habitatges i fins i tot podria incloure la possibilitat que els ajuntaments o el mateix Govern reguli el preu dels contractes de lloguer. En aquest sentit, el conseller ha augurat que la tramitació serà «llarga» i ha garantit que hi haurà diàleg amb el sector i determinar com queda definida la modificació.