Millo culpa el Govern d'enviar els ciutadans com «muralles humanes» l'1-O per «impedir l'actuació de la policia»

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha culpat el Govern de fer una crida el mateix 1-O perquè els ciutadans anessin als col·legis a «defensar les urnes i els col·legis», fet que va provocar que hi hagués «veritables muralles humanes» per «impedir l'actuació de la policia». Millo ha recordat que el mateix Carles Puigdemont va fer aquesta «crida» a la una del migdia d'aquell dia i que hi havia col·legis on hi havia ciutadans que van «exercir violència» contra agents policials. Millo també ha relatat que el dia del referèndum van aparèixer a les xarxes imatges de ciutadans ferits que no corresponien a aquella jornada. Sobre la declaració d'independència, ha assegurat que no va ser simbòlica: «Res feia pensar que fos una broma».

Sobre l'1-O, ha dit que l'actitud de les persones no era concentrar-se «exclusivament amb la finalitat de participar en un referèndum», sinó que l'objectiu era «impedir l'actuació de la policia». Ha recriminat a Puigdemont que sobre les 13h fes una declaració institucional que va interpretar com una crida a «defensar les urnes i els col·legis» i que això va provocar que més gent anés a les escoles a partir de llavors i que hi hagués «veritables muralles humanes».

Millo ha explicat que hi va haver escoles on els cossos estatals van poder entrar als centres entre «crits i insults», comissar el material electoral i marxar sense més incidents, però que en altres hi va haver «xocs» amb «actuacions de caràcter violent» per part d'algunes persones que «van exercir violència contra agents de la policia judicial de manera clara». «Hi havia persones de bona fe que estaven allí moguts per l'engany, pensant que era un acte que es podia fer, però altres estaven concentrades esperant l'arribada de la policia per impedir que poguessin entrar», ha relatat.El lletrat Jordi Pina li ha demanat si tenia coneixement que l'1-O hi havia gent «armada o fent barricades». «Hi havia persones camuflades o barrejades que tenien finalitat de caràcter violent i així ho van executar però no se ni qui ni quants ni quins objectes portaven», ha manifestat.

L'exdelegat ha argumentat que l'actuació policial a cada centre «havia de ser breu» i limitar-se a entrar i endur-se el material electoral, perquè que en molts llocs «moltes persones mobilitzades que van formar muralles que tenien com a objectiu impedir l'actuació». Això va «obligar» a actuar amb un temps «més alt del previst», però ha defensat que els cossos policials estatals ho van fer «amb proporcionalitat», fent «un ús de la força proporcionat» amb una actuació «eficaç». En els centres on hi havia concentracions «massives i de caràcter agressiu, per evitar mals majors es van replegar i no van actuar». «En alguns centres es concentraven no per votar sinó per impedir la policia i es van replegar perquè el risc per a la integritat física era alt», ha afegit.

Per Millo, si no s'hagués concentrat aquestes «masses importantíssimes de persones per defensar les urnes i impedir l'acció de la policia», la dotació prevista tant de Mossos d'Esquadra com de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil hauria estat «suficient» per donar compliment al mandat judicial d'impedir el referèndum.

Mossos «no actuen»

Preguntat sobre els Mossos, ha dit que «és evident» que els Mossos no van actuar com els havia requerit el TSJC. A més, ha dit que els dies previs no van impedir l'ús de l'espai per a votar i que durant l'1-O no va conèixer «actuacions concretes» dels Mossos d'Esquadra per impedir el referèndum ni comissar material. «Llavors més tard hem conegut altres versions, però d'aquell dia no vaig tenir coneixement de res concret», ha explicat.A respostes de la defensa de Joaquim Forn, ha dit saber que alguns centres no van obrir perquè que desconeix els motius, evitant afirmar si va ser per accions de la policia catalana. L'exdelegat ha dit que l'activitat que hi va haver a les escoles el cap de setmana de l'1-O va ser «brutal» i molt superior a qualsevol cap de setmana normal. «Hi va haver una necessitat expansiva desconeguda en la història de la humanitat», ha afegit.

Preguntat pel lletrat de Forn, Xavier Melero, Millo ha reconegut que prèviament a l'1-O no van actuar tampoc Guàrdia Civil i policia espanyola perquè consideraven que «en primera instància» qui havia d'actuar eren els Mossos.A respuestas de la defensa de Joaquim Forn, ha dicho saber que algunos centros no abrieron porqué que desconoce los motivos, evitando afirmar si fue por acciones de la policía catalana. Elexdelegatha dicho que la actividad que hubo en las escuelas el fin de semana del 1-O fue «brutal» y muy superior a cualquier fin de semana normal. «Hubo una necesidad expansiva desconocida en la historia de la humanidad», ha añadido.

Preguntado por el letrado de Forn, Xavier Melero,Milloha reconocido que previamente al 1-O no actuaron tampoco Guardia Civil y policía española porque consideraban que «en primera instancia» quién tenía que actuar eran los Mossos.

Conversa «pujada de to» amb Forn

L'exdelegat del govern espanyol ha relatat dues converses amb l'exconseller Joaquim Forn, l'última «pujada de to» i que sempre li va dir el mateix, que ell no podia fer res i que havien de desconvocar. «Li vaig dir que estaven provocant ells la situació i que no podia fer res perquè hi havia una ordre judicial que s'estava complint», ha explicat. També li va dir a l'exconseller que estaven cometent una «gravíssima irresponsabilitat» perquè «posaven en risc la integritat de la gent» per una «obsessió» d'enviar ciutadans a «enfrontar-se amb la guàrdia civil».

Tot i que la fiscalia no li ha formulat la pregunta directa sobre si va ordenar aturar càrregues, Millo ja ho ha donat a entendre en assumir que va dir a Forn que ell «no podia fer res».Posteriorment, el lletrat de Forn li ha llegit un missatge que la tarda de l'1-O va enviar Millo a Forn i on li deia que «ja està fet el que hem parlat», enviat a les 18.09 h. «No recordo del que està parlant», ha dit Millo.

L'exdelegat ha explicat que ell «no formava part del dispositiu» policial i que els cossos estatals actuaven «com a policia judicial». Aquell dia va estar a la delegació del govern espanyol i va estar en contacte directe amb el secretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto i amb el coordinador Diego Pérez de los Cobos.Millo ha explicat que, com a delegació, no van fer «cap informe tècnic» sobre l'1-O perquè era funció dels cossos policials i de la Secretaria d'Estat.

En relació al 20-S, Millo ha reconegut que no hi va haver detencions aquell dia i l'advocat Xavier Melero ha qüestionat si això es correspon amb el «clima d'intensa violència» que ha relatat durant l'interrogatori. «Si no n'hi va haver caldrà preguntar als Mossos que estaven presents i tenien la competència en seguretat ciutadana», ha replicat.

Imatges que no eren de l'1-O

Millo ha explicat que, durant l'1-O, va veure algunes imatges de ferits que no corresponien a aquell dia. «Em vaig trobar la meva filla plorant», ha lamentat, quan li arribaven algunes imatges. Entre les fotografies que no corresponien a aquell dia i que van córrer per les xarxes socials, Millo ha descrit la foto d'un ferit durant una càrrega policial dels Mossos d'Esquadra el 2012 a Tarragona i que li va arribar a través d'un tuit d'un «humorista conegut». «Em vaig queixar i l'humorista va despenjar la fotografia», ha dit.

També ha recordat el cas d'una noia que va afirmar que «un policia li va trencar un a un els dits de la mà», però que posteriorment, veient les imatges, van veure com «el braç embenat era un i el que es veia que li estiraven a les imatges era un altre». Millo ha posat en valor que la jove «va demanar disculpes públicament, cosa que l'honora», però ha lamentat que ho va fer «dies més tard mentre que en poques hores aquella imatge havia donat la volta al món».L'advocat de Jordi Cuixart Benet Salellas ha qüestionat la versió de Millo tot assegurant que hi ha un informe mèdic al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona que certifica les lesions, i en aquest punt el president del tribunal, Manuel Marchena, no ha acceptat més preguntes sobre això perquè forma part d'una altra causa.

La «trampa del Fairy»

L'exdelegat també ha assegurat que l'1-O hi va haver «altres imatges» que no va veure «per televisió». «Em van arribar imatges de persones agredint a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, tirant tanques, donant puntades de peu, em van arribar a mi per xarxes i no van aparèixer a la televisió», ha lamentat. També ha explicat la conversa amb un agent que li va dir que «va caure en la trampa de Fairy», consistent en vessar «detergent» a l'entrada d'alguns col·legis per fer caure els agents per donar-los «puntades».

Demana perdó als votants de «bona fe»

El fiscal també li ha demanat sobre si va demanar disculpes als ferits. Millo s'ha referit a una entrevista que va fer a TV3 cinc dies més tard de l'1-O i ha dit que es va modificar «intencionadament» el seu missatge. Ha explicat que en tot moment va defensar que l'actuació de la policia va ser «exemplar» i va culpar de les imatges «desagradables» al president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

«Ell era el responsable per no desconvocar i que era ell, com a màxim representant de l'Estat a Catalunya, qui havia de demanar disculpes per haver enganyat a la gent que estava participant d'un acte legal», ha explicat. I que va demanar disculpes «en nom d'ell» a la gent «de bona fe» que va anar a votar «enganyada». «Es va desnaturalitzar el meu missatge», ha insistit.

Sense informació sobre ferits

Millo ha dit que va anar coneixent l'evolució de les xifres que donava la Generalitat sobre persones ferides i que l'endemà de l'1-O va demanar informació a la Generalitat però que mai va rebre resposta. Sí ha explicat que es va trobar a l'aeroport amb l'exconseller de Salut, Toni Comín, i que li va recriminar que «no li informés» sobre persones que van patir ferides o contusions. Segons Millo, Comín li va negar i ha insistit que mai va rebre informació sobre ferits.

Pel que fa al número d'agents ferits, els ha xifrat en 93. Millo ha relatat que els dies després de l'1-O els va visitar i que va veure agents amb alguna «cama fracturades i dits trencats», que un tenia l'armilla trencada de punta a punta i que això «no es fa amb una ungla».

A preguntes del lletrat de Romeva i Junqueras, ha reconegut que no va visitar cap dels votants ferits. «Em consten quatre hospitalitzacions el dia 2 d'octubre i que el dia 5 només quedava un hospitalitzat però no m'hi vaig reunir», ha reconegut. En aquest moment, Van den Eynde li ha recordat que havia dit que no coneixia les dades dels ferits. «Les dades d'hospitalització les he conegut més tard a través de mitjans de comunicació», ha apuntat.

No demana aplicar l'estat d'excepció

A preguntes del lletrat Francesc Homs, ha dit que no va considerar que fos necessari decretar l'estat d'alarma i excepció perquè considerava que la presència de Mossos, Guàrdia Civil i CNP era «suficient per frenar els actes de violència i afrontar-los d'acord amb la llei». També ha reconegut que no va demanar a Rajoy que es declarés una situació d'interès per a la seguretat nacional.

Millo també ha reconegut que, arran dels plens de setembre, no va demanar que el TC –d'acord amb la llei del tribunal- suspengués els càrrecs públics que prèviament havia avisat per incomplir resolucions del tribunal.

La DUI, «no era broma»

Millo diu que la declaració d'independència no va ser simbòlica. «Res feia pensar que fos una broma», ha relatat a preguntes del fiscal. Segons Millo, hi havia «context i proclames» que feien pensar que no era simbòlica i que hi havia una part «majoritària» de la societat que estava «preocupadíssima» sobre que la declaració es podia produir.

Missatge de Puigdemont per evitar el 155

També ha explicat que el matí del 27 d'octubre Puigdemont li va enviar un missatge demanant si no aplicaria el 155 en la hipòtesi que convoqués eleccions i no declarés l'independència. «Li vaig respondre que fes el que hagués de fer, que era la seva decisió», ha explicat, ja que el paquet de mesures del 155 ja s'estava tramitant al Senat.

3-O, aturada de país sense «oposició» del Govern

Sobre l'aturada de país, Millo ha dit que aquell matí ja hi havia 80 carreters tallades, vies de tren i autopistes. «Va ser un intent de col·lapsar el territori», ha dit. Sobre el paper del Govern, ha dit que mai va fer «cap pronunciament contrari» i que es van manifestar a favor de l'aturada.