Munté nega que marxés del Govern per motius polítics perquè al juliol del 2017 l'objectiu era el «referèndum pactat»

L'exconsellera de la presidència Neus Munté ha negat que sortís del Govern el juliol del 2017 per motius polítics perquè, segons ha remarcat, en aquell moment l'únic objectiu que hi havia sobre la taula era el «referèndum pactat» amb l'Estat. «Jo comparteixo aquesta via», ha manifestat a preguntes del fiscal. Munté ha al·legat motius personals, de falta d'ànim (havia mort el seu pare a l'abril, ha dit) i de «sobrecàrrega de feina». Tot i que la seva sortida es publiqués com un cessament, Munté ha dit que va «demanar el relleu». Preguntat pel fiscal si li feia «por» assumir responsabilitats penals per no atendre les advertències del TC, ha dit que no era por sinó «respecte». Tanmateix, ha afegit que no tenia la «sensació» que en aquell moment estiguessin desobeint el Tribunal Constitucional.

Munté, que a l'inici de la seva declaració ha mostrat la seva «incomoditat i profunda tristesa» perquè «una formació d'extrema dreta», en referència a Vox, exerceixi l'acusació popular, ha explicat que va sol·licitar a Puigdemont el seu «relleu» després de fer «una reflexió personal» i amb la seva família. «Em veia desbordada en les meves funcions», ha dit, sobretot com a portaveu del Govern. Munté ha assegurat que acusava «sobrecàrrega de treball» i que el primer semestre del 2017 va ser «especialment dur a nivell familiar», fet que va fer que no estava «en disposició d'exercir el càrrec amb normalitat». L'exconsellera ha explicat al tribunal que a finals d'abril va perdre el seu pare i que el seu estat anímic «no era el millor».

D'aquesta manera, l'exconsellera de la Presidència ha desvinculat la seva marxa del Govern d'un eventual desacord amb la línia política que estava seguint el Govern. En aquest sentit, ha recordat que en aquell moment, al juliol del 2014, s'estava treballant «en la recerca d'una via de diàleg per acordar amb l'Estat» un referèndum, que és una via que «comparteix».

Pel que fa al cessament uns dies abans de l'exconseller d'Empresa Jordi Baiget, Munté ha respost al fiscal Jaime Moreno que hi tenia una «molt bona relació», que li va saber greu la seva sortida del Govern i que ho va fer saber a Puigdemont. No ha volgut entrar, però, en els motius de la seva destitució

L'agenda de Jové

La fiscalia ha preguntat a Munté sobre les anotacions de l'agenda atribuïda a l'exsecretari general de Vicepresidència i Economia Josep Maria Jové. L'exconsellera ha dit desconèixer el contingut d'aquesta agenda i «si és veraç o no». El fiscal s'ha interessat per reunions celebrades entre el febrer i el setembre del 2016. Munté ha explicat que les reunions en aquell moment «formaven part del seu dia a dia» i que es feien per «diferents motius».

Munté ha situat el febrer del 2016 com l'inici de la legislatura i ha explicat que a l'agost d'aquell any estaven centrats en preparar la qüestió de confiança a què s'havia de sotmetre Puigdemont després que la CUP no donés suport als pressupostos. Munté ha assegurat que en cap de les reunions es va parlar de celebrar un referèndum «il·legal».

Mossos al costat de la llei

També ha justificat que com a portaveu del Govern sempre va defensar que els Mossos «actuarien com sempre i que respondrien com a autoritat judicial a qualsevol mandat d'un jutge».

L'exconsellera ha reconegut que havia rebut cinc advertències del TC però ha insistit que en aquell moment «l'únic escenari era una desobediència» perquè s'emmirallaven en el 9-N. «No teníem la sensació que estiguéssim desobeint el que assenyalava el TC», ha afirmat.

20-S: «Persones serenes en una protesta legítima»

A preguntes de Vox, Munté ha reconegut que va assistir a la concentració del 20-S i també va anar a votar l'1-O «com ho van fer més de dos milions de persones». A preguntes de la defensa, ha explicat que el 20-S va veure «persones serenes en una protesta legítima». També ha reconegut que les intervencions dels presidents d'ANC i Òmnium anaven en la línia de demanar «tranquil·litat i civisme, valors absolutament consubstancials al moviment independentista». «No vaig veure cap altercat i cap crida que no fos a la serenitat», ha reblat.

Sobre l'1-O, ha dit que va votar «amb normalitat» perquè al seu col·legi electoral no hi va haver càrregues policies. I també ha reconegut haver fet crides a la participació. «Segur que vaig fer crides a votar i vaig lamentar les fets lamentables de l'1-O», ha afegit.

A preguntes del lletrat Francesc Homs, ha dit que en aquella època –abans que plegués- el govern de l'Estat no es parlava el 155. També ha reconegut que va participar en una reunió entre Puigdemont i el lehendakari Urkullu. «Li va demanar que mediés per aconseguir un acord polític amb l'Estat», ha explicat Munté, que ha valorat que la «voluntat era sincera».

Homs també ha preguntat per un conveni que va signar Economia amb el CTTI. Segons Munté, era un conveni per les necessitats que prèviament havien posat de manifest diferents departaments que necessitaven més espai per fer conferències o selecció de personal. I es va signar amb el CTTI perquè tenia una nau «infrautilitzada». Per això, Munté ha negat que les obres en aquesta nau tingués «res a veure» amb l'1-O. En un informe de la Guàrdia Civil s'apunta com a malversació el milió d'euros gastat per habilitar aquesta nau.

El lletrat de Forn, Xavier Melero, ha preguntat si Forn pertanyia a una «corrent ideològica o més radical» que Jané, a qui va substituir en el càrrec. «No, a cap en concret, i a res que se li pugui semblar a la radicalitat», ha afirmat.