Pérez de los Cobos acusa els Mossos d'avisar que no actuarien als locals plens, amb nens i ancians a primera hora l'1-O

El coronel responsable de coordinar l'operatiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha acusat els Mossos de visitar els centres de votació dies abans del referèndum per traslladar-los en quin escenari no actuarien. Segons ha explicat, els agents van fer fins a 823 visites i van aprofitar per explicar que no desallotjarien si abans de les 6 del matí d'aquell dia hi havia «tal massa de gent» que dificultés la seva actuació, i «especialment col·lectius vulnerables com nens i gent gran». «La finalitat d'aquestes visites va ser la contrària a la pretesa en la decisió del TSJC», ha afirmat. Segons el coronel, aquesta informació va ser «coneguda» pel Govern i les entitats per fer una crida a ocupar els locals de votació per buscar que els Mossos es trobessin «l'escenari» que ells mateixos havien descrit per no actuar.També ha acusat el cos d'una actitud de «passivitat absoluta» i de «facilitar» el referèndum i de fer un dispositiu que va ser una «estafa».

Pérez de los Cobos ha dit que els Mossos havien anunciat «a bombo i plateret» en aquestes reunions prèvies que anirien a les 6h als col·legis electorals i que, per això, l'hora «general» per cridar a anar als punts de votació va ser les 5h del matí. També ha recordat que a reunions prèvies el major Trapero havia dit clarament que no farien ús de la força si hi havia gent gran o nens i que aquest «escenari» es va produir en els locals de votació a primera hora del dia 1 d'octubre.

«Facilitar el referèndum»

Sobre l'actuació dels Mossos el dia de l'1-O, Pérez de los Cobos ha dit que estava pensat per «facilitar» el referèndum i no per «impedir-lo». Com a exemple, ha dit que no tenien coneixement que els Mossos enviarien només dos agents a cada col·legi, ja que això era el que havia explicat Trapero en una reunió el 23 de setembre a la fiscalia i que se li va dir que havia d'augmentar les dotacions. «No era un dispositiu per evitar un referèndum sinó que donava institucionalitzat a una activitat il·legal», ha criticat, a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal.

Segons Pérez de los Cobos, aquest dispositiu dels mossos donava una «imatge d'eleccions a l'ús» i no «impedia la votació». És per això que van decidir que actuarien sense esperar els Mossos, perquè consideraven que la policia catalana «entorpia la missió encomanada» per la jutgessa d'aturar el referèndum. Tanmateix, ha explicat que van anar a dotze centres de votació a requeriment dels Mossos i que en cap d'ells «es van trobar una actitud pacífica». Els Mossos van demanar suport en 233 ocasions.

El dispositiu dels Mossos, una «estafa»

El coronel de la Guàrdia Civil ha estat molt dur amb el comportament dels Mossos i ha dit que el seu dispositiu va ser una «estafa». Entre d'altres, ha dit que van fer informes per «aparentar» que havien tancat col·legis i que van «acordar» l'entrega de material electoral amb ciutadans un cop ja s'havien fet les votacions.

Procediment «llarg i enrevessat»

També ha criticat el procediment d'actuació que va fixar la prefectura de Mossos, que passava per demanar la intervenció de mediadors si hi havia molta gent o que deia que calia demanar suport previ a la policia local abans de valorar si calia actuar en un centre on hi havia gent. Pérez de los Cobos, ha dit que es tractava d'un procediment «llarg i enrevessat» que, posteriorment, van veure que estava «dissenyat per no complir amb la interlocutòria» del TSJC. Com a exemple, ha dit que Mossos té deu agents de mediació i hi havia més de 2.000 punts de votació.

En tot moment, De los Cobos ha parlat d'actitud «d'absoluta passivitat» dels Mossos i ha acusat la prefectura de dissenyar un dispositiu «encaminat a facilitar el referèndum». «Al posar en comú aquesta informació hem vist que tota l'actuació dels mossos estava encaminada a facilitar el referèndum il·legal que a impedir-lo», ha reblat.

També ha dit que si els Mossos haguessin actuat d'una altra manera, amb el reforç dels 6.000 policies vinguts de fora de Catalunya «hauria estat suficient per complir una part considerable» de la interlocutòria del TSJC. «El binomi dels Mossos sense vehicle no va servir per a res, va servir només per disseminar la força i fer-la inoperativa», ha afirmat.

Els Mossos «avisen» la gent per fer «murs humans»

En tot moment, De los Cobos ha parlat d'actitud «d'absoluta passivitat» dels Mossos i els ha acusat també «d'avisar» la gent que estava esperant a col·legis electorals per fer «murs humans» quan arribaven els agents de la policia espanyola. «En tenim constància en alguns llocs», ha explicat.

Nens i gent gran com a «parapets»

A preguntes de la fiscal de si s'havien usat ancians o nens com a «escuts», el coronel ho ha afirmat tot i que ha canviat les paraules. «Els van usar com a avantguarda de parapets», ha dit. I ha posat d'exemple el cas d'una imatge que es va viure a Sant Julià de Ramis on, segons Pérez de los Cobos, va ser un agent de la Guàrdia Civil qui va «treure un pare de la línia policial» perquè portava un nen petit sobre les espatlles.

Patrulles camuflades

Com ja va dir en la fase d'instrucció, ha dit que hi havia patrulles «camuflades» dels Mossos que es dedicaven a "fer tasques de vigilància o seguiment" de les unitats de la policia espanyola, «fins i tot a llocs on estaven allotjats els policies». També s'ha referit que es van prendre matricules o van fer fotografies dels cotxes de Guàrdia Civil o CNP. L'objectiu, segons Pérez de los Cobos, era avisar dels moviments de la policia espanyola.

A més, ha relatat que hi va haver «actituds actives» de mossos per «impedir» l'actuació de la policia espanyola. Tot i dir que en la «majoria de casos hi va haver passivitat absoluta» de la policia catalana, ha detallat que en «deu o onze casos» els mossos van «intentar obstruir físicament» l'actuació dels cossos espanyols.

El coronel ha descrit la «gravetat» d'aquesta actuació perquè, segons afirma, si els ciutadans veuen que els Mossos no només «no fan res» sinó que a sobre «s'interposen» a l'actuació de la policia espanyola poden creure que la seva actuació per impedir la votació «no és legítima».

Segons ha explicat, també hi va haver casos de mossos que «esperaven que acabés la votació» o també d'altres on els agents «sostenien les urnes» mentre algun ciutadà votava.